En aquest article revisem qu\u00e8 \u00e9s i quin \u00e9s el paper del pensament cr\u00edtic a les aules. Tanmateix, proposem quin rol ocupen les arts i per qu\u00e8 les considerem essencials com a aposta pedag\u00f2gica. En un moment en qu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 viu tensionada entre discursos d\u2019innovaci\u00f3 i pr\u00e0ctiques heretades d\u2019un model modern racionalista, apostem per la urg\u00e8ncia de recuperar la capacitat de sentir com a eix vertebrador d\u2019una transformaci\u00f3 educativa profunda, arrelada a la sensibilitat i al vincle amb la vida.<\/p>\n\n\n\n
Abans d\u2019endinsar-nos en aquest text, sentim la necessitat d\u2019assenyalar la tensi\u00f3 que l\u2019habita. Es tracta d\u2019un escrit que, paradoxalment, pren una forma anal\u00edtica i argumentativa, heretada dels codis acad\u00e8mics i patriarcals que sovint q\u00fcestionem, per proposar, precisament, la necessitat de recuperar altres formes de saber, de dir i de fer. A trav\u00e9s d\u2019un fil que ressegueix el pensament cr\u00edtic i el vincula amb l\u2019educaci\u00f3 i les arts, sostenim una mirada pedag\u00f2gica que beu del sentir, de la relaci\u00f3 i de l\u2019experi\u00e8ncia i el que aix\u00f2 significa i implica. Aquesta contradicci\u00f3 no \u00e9s menor. Des de la nostra experi\u00e8ncia, tant en el dia a dia a l\u2019escola, com en la formaci\u00f3 de mestres i a la universitat, la tensi\u00f3 que habitem entre aquests dos llenguatges \u00e9s rellevant. Cansades de justificar-nos, vivim cada cop amb m\u00e9s coher\u00e8ncia les pr\u00e0ctiques que ens sostenen i ens connecten amb la proposta que aqu\u00ed s\u2019exposa. Tot i aix\u00ed, triem aquest escrit com a pont, com a intent d\u2019acostar-nos, tot obrint aquest par\u00e8ntesi com a acte de responsabilitat i consci\u00e8ncia amb la proposta que despleguem a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
* <\/p>\n\n\n\n
El pensament cr\u00edtic es presenta encara avui com un dels valors centrals de l\u2019educaci\u00f3. Se\u2019n parla als curr\u00edculums, als informes internacionals i als debats pedag\u00f2gics. Per\u00f2, qu\u00e8 vol dir realment pensar cr\u00edticament? I fins a quin punt aquest concepte, aparentment emancipador, pot estar travessat per una her\u00e8ncia hist\u00f2rica que limita el seu potencial transformador?<\/p>\n\n\n\n
El pensament cr\u00edtic tal com l\u2019entenem avui \u2014com a capacitat de q\u00fcestionar, analitzar i avaluar idees i creences de manera reflexiva i l\u00f2gica\u2014 sorgeix del batec de la modernitat il\u00b7lustrada europea. Amb el crit de “sapere aude” \u2014atreveix-te a pensar\u2014 el fil\u00f2sof Immanuel Kant posava sobre la taula l\u2019\u00fas aut\u00f2nom de la ra\u00f3 com a base per a l\u2019emancipaci\u00f3 humana. Aquest impuls, hereu de la mirada cartesiana on l\u2019home racional es situa com a origen del saber i centre del m\u00f3n, es va convertir en l\u2019eix vertebrador del paradigma imperialista i colonial Europeu, un relat de poder que encara impregna en molts \u00e0mbits la manera com pensem, eduquem i organitzem el m\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n
Com ja sabem, el projecte humanista universalista va generar m\u00faltiples formes de control i viol\u00e8ncia. Moltes han estat les veus que han denunciat i subratllat les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019anomenada Escola de Frankfurt, entre els anys 30 i 60 del segle passat, va exposar una cr\u00edtica profunda a la modernitat des de la teoria cr\u00edtica, que anava m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e0lisi del pensament cr\u00edtic per esdevenir una eina activa de transformaci\u00f3 social. Mentre el pensament cr\u00edtic es pot entendre com una pr\u00e0ctica intel\u00b7lectual, la teoria cr\u00edtica n\u2019expandeix el sentit com una eina de canvi estructural, posant el focus en desmuntar les estructures de poder que sostenen la desigualtat, denunciant com la ra\u00f3 instrumental, lluny d\u2019alliberar l\u2019individu, es posa al servei del capitalisme convertint-se en una eina de dominaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Anys m\u00e9s tard, el fil\u00f2sof i historiador franc\u00e8s Michel Foucault afegia una mirada geneal\u00f2gica a la cr\u00edtica a la Il\u00b7lustraci\u00f3 on mostrava com el saber est\u00e0 indissociablement lligat al poder. Aix\u00ed, la manera com pensem, sentim i ens relacionem est\u00e0 configurada per marcs hist\u00f2rics i culturals que cal fer visibles i q\u00fcestionar. Seguint aquesta l\u00ednia, va analitzar com les institucions modernes, entre elles l\u2019escola, s\u00f3n dispositius de poder que produeixen subjectes \u201cnormalitzats\u201d. En aquest context, el pensament cr\u00edtic ja no es centra nom\u00e9s en q\u00fcestionar veritats, sin\u00f3 tamb\u00e9 en revisar els mecanismes que les produeixen.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta mirada cr\u00edtica va trobar noves branques en pensaments posteriors que van ampliar-ne la perspectiva i la radicalitat. El feminisme, especialment en les seves vessants interseccional i decolonial, va denunciar com el projecte modern no nom\u00e9s exclou, sin\u00f3 que jerarquitza les experi\u00e8ncies segons g\u00e8nere, ra\u00e7a, classe o capacitat, naturalitzant i neutralitzant les opressions a trav\u00e9s del coneixement. Des de l\u2019\u00f2ptica decolonial, veus com Viveiros de Castro, Boaventura de Sousa Santos i Arturo Escobar q\u00fcestionen la pretensi\u00f3 d\u2019un saber \u00fanic, mostrant com la modernitat ha anat acompanyada d\u2019un veritable epistemicidi, \u00e9s a dir, la destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019altres sabers no eurocentristes. Parlen del plurivers, no com una met\u00e0fora, sin\u00f3 com una realitat pol\u00edtica i epist\u00e8mica que cal recon\u00e8ixer i dur a terme convivint amb m\u00faltiples formes de vida, pensament i relaci\u00f3 amb l\u2019exist\u00e8ncia, arrelades a cosmovisions diverses. Pensar cr\u00edticament, des d\u2019aqu\u00ed, ja no \u00e9s nom\u00e9s q\u00fcestionar el poder, sin\u00f3 tamb\u00e9 escoltar el que ha estat silenciat, honrar la diversitat i descentrar l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a mesura de totes les coses. <\/p>\n\n\n\n
Aquest despla\u00e7ament connecta tamb\u00e9 amb l\u2019ecologia pol\u00edtica i els eco- i tecno-feminismes, que mostren com la divisi\u00f3 moderna entre natura i cultura ha perm\u00e8s l\u2019explotaci\u00f3 sistem\u00e0tica del planeta. Autores com Donna Haraway, Rosi Braidotti o Vandana Shiva proposen una nova \u00e8tica de la interdepend\u00e8ncia, una ecologia del vincle que q\u00fcestiona el sistema binari de l\u2019humanisme ment\/cos, hum\u00e0\/no hum\u00e0, normal\/patol\u00f2gic. En aquest marc, pensar cr\u00edticament implica tamb\u00e9 sentir-se part d\u2019un sistema viu, recon\u00e8ixer-se vulnerable i obrir-se a formes de coneixement que emergeixen des del cos, la relaci\u00f3 i la cura.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s en aquesta tensi\u00f3 entre l\u2019emancipaci\u00f3 i la disciplina que travessa tota la modernitat, que encara s\u2019estructura avui en dia bona part del nostre sistema educatiu. Malgrat les bones intencions d\u2019algunes reformes educatives, les escoles continuen funcionant en gran mesura sota una l\u00f2gica productivista filla d\u2019una visi\u00f3 bin\u00e0ria i mecanicista del m\u00f3n que reprodueix un sistema neuro majoritari i capacitista \u00c0mpliament reprodu\u00eft al sistema educatiu: segmentaci\u00f3 hor\u00e0ria, classificaci\u00f3 de coneixements, avaluaci\u00f3 estandarditzada, competitivitat, efici\u00e8ncia i una obsessi\u00f3 per la norma que invalida altres maneres de fer.<\/p>\n\n\n\n
Fil d\u2019aquest marc de pensament heretat, i fent-nos responsables dels sistemes de creences que el sostenen, emergeix la necessitat d\u2019un despla\u00e7ament profund. No n\u2019hi ha prou amb incorporar el pensament cr\u00edtic com una habilitat cognitiva dins del curr\u00edculum, cal revisar el paradigma mateix des del qual pensem, sentim i eduquem. <\/p>\n\n\n\n
Des de la pedagogia, propostes com la de Paulo Freire i bell hooks, van posar sobre\u00a0la taula la necessitat de situar el pensament cr\u00edtic com una pr\u00e0ctica vital i col\u00b7lectiva,\u00a0no nom\u00e9s per pensar des del cap, sin\u00f3 per actuar des de la vida. hooks ens\u00a0mostrava com ensenyar no pot desvincular-se del vincle afectiu i \u00e8tic i proposa una\u00a0pedagogia de l\u2019amor, no ent\u00e8s com sentiment rom\u00e0ntic sin\u00f3 com una for\u00e7a\u00a0transformadora que ens allibera d\u2019estructures opressores.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
En paral\u00b7lel a aquestes veus pol\u00edtiques i socials, pedagogues com Rebeca Wild ens alerten que la prioritzaci\u00f3 de l\u2019intel\u00b7lecte en el context educatiu ens ha fet oblidar una altra forma d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia: aquella que emergeix del cos, del ritme intern i de la relaci\u00f3 amb l\u2019entorn. L\u2019educaci\u00f3 viva o activa, en qu\u00e8 ella s\u2019inscriu, beu d\u2019aportacions com les d\u2019Humberto Maturana i Francisco Varela, que des de la biologia sist\u00e8mica expliquen com la cognici\u00f3 no \u00e9s un proc\u00e9s purament cerebral o abstracte, sin\u00f3 una activitat encarnada i situada, profundament interdependent amb el cos i el context. <\/p>\n\n\n\n
Aquesta mirada proposa despertar les aptituds latents de les criatures des d\u2019una concepci\u00f3 org\u00e0nica i din\u00e0mica del desenvolupament, evitant que es reprodueixin patrons d\u2019autodefensa i adaptaci\u00f3 a una societat desconnectada del sentir i profundament normativitzada. La voluntat \u00e9s que les criatures no es limitin a repetir all\u00f2 que reben mastegat, sin\u00f3 que puguin generar el seu propi coneixement, des del seu propi ritme i proc\u00e9s vital. L\u2019educaci\u00f3, aix\u00ed, esdev\u00e9 una pr\u00e0ctica m\u00e9s vinculada al sentir, al vincle i a la llibertat, en contrast amb el discurs hegem\u00f2nic d\u2019obedi\u00e8ncia i entrenament acad\u00e8mic. <\/p>\n\n\n\n
Observem com la normalitat s\u2019ha convertit en el criteri hegem\u00f2nic per classificar cossos, maneres de pensar i formes de viure. Ens topem amb una arquitectura de poder que exclou tot all\u00f2 que no encaixa, desacreditant-ho i invalidant-ho. I aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia devastadora a les aules. Com mostra el fil\u00f2sof Robert Chapman, la idea de \u201cnormalitat\u201d ha estat un instrument hist\u00f2ric de domesticaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia, constru\u00eft des de l\u2019estad\u00edstica, la medicina i l\u2019educaci\u00f3 per legitimar un model de cos productiu i de ment controlada pel sistema dominant. El que difereix es patologitza, s\u2019amaga o s\u2019ha de corregir. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 qu\u00e8 passaria si en lloc de normativitzar i estandaritzar, l\u2019educaci\u00f3 es convert\u00eds en un espai de creaci\u00f3 i transformaci\u00f3? Si entengu\u00e9ssim el cos no com una m\u00e0quina a funcionar, obeir i produir sin\u00f3 com un sistema viu i interconnectat? Si entengu\u00e9ssim que educar \u00e9s, abans que res, establir relacions significatives que permetin a cada criatura desplegar el seu potencial vital? No \u00e9s l\u2019infant qui ha de sotmetre\u2019s a una estructura per poder ser, sin\u00f3 que \u00e9s el sistema qui ha de poder transformar-se per acollir. <\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019aquesta visi\u00f3 educativa, el sentir esdev\u00e9 central. Per\u00f2 no sentir com a sin\u00f2nim del m\u00f3n emocional, sin\u00f3 com a forma profunda de connexi\u00f3 i una veritable font de saber. Sentir implica observar sense jutjar, estar present, connectar amb un mateix, amb els altres, amb l\u2019entorn. El judici \u00e9s un filtre mental que ens obliga a viure de decisions preses per altres, negant la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia a favor del que ens han dit que hem de pensar o actuar. Sentir doncs significa abandonar el judici, la culpa i la vergonya com a forma de control per tal de recuperar l\u2019observaci\u00f3 i l\u2019experi\u00e8ncia viscuda com a acte de consci\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n
El sentir, aix\u00ed, no \u00e9s un complement del pensar. \u00c9s una pr\u00e0ctica radical de llibertat. \u00c9s aqu\u00ed on entren de manera substancial les arts a les escoles. Les arts, enteses en un sentit molt ampli, no s\u00f3n en cap cas un complement decoratiu dins del curr\u00edculum, sin\u00f3 espais essencials per expressar el que no cap en paraules ni discursos lineals, per explorar all\u00f2 invisible i per trencar amb els automatismes de la percepci\u00f3. Les arts ens permeten comunicar des de llenguatges que donen visibilitat a diferents maneres de funcionar. Aquesta manera d\u2019expressar-nos, amb riquesa i diversitat, ens permet q\u00fcestionar i entendre el m\u00f3n des de diferents visions, totes elles v\u00e0lides. Tal com proposa David Bueno desde la neuroeducaci\u00f3, el cervell apr\u00e8n millor quan s\u2019activa des de l\u2019afecte, la curiositat i la bellesa. Les arts, explica, es converteixen en cam\u00ed de saber, de transformaci\u00f3 i de sentit.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s des d\u2019aquesta mirada que proposem una educaci\u00f3 per la sensibilitat. Com for\u00e7a creadora, com l\u2019espai des d\u2019on suspendre les nostres creences. Una educaci\u00f3 que no tingui por de la vulnerabilitat, que s\u00e0piga acollir el que \u00e9s incert, que entengui que cr\u00e9ixer no \u00e9s adaptar-se a una norma, sin\u00f3 descobrir-se com a \u00e9sser \u00fanic i relacional. Estem immerses en un exercici esgotador d\u2019haver d\u2019entendre-ho tot, de justificar-ho tot, de no deixar espais suspesos, d\u2019aplanar les ombres i simplificar l\u2019experi\u00e8ncia. Qu\u00e8 passa si l\u2019aposta passa per entendre menys i viure m\u00e9s? Si en comptes de saber per ser tornem al ser per saber? <\/p>\n\n\n\n
Aquest estiu, el Mutare Formaci\u00f3, impulsat per la Fundaci\u00f3 Carulla, esdev\u00e9 un espai privilegiat per transitar aquest viatge. Des d\u2019una aproximaci\u00f3 vivencial, es proposa un proc\u00e9s compartit on educadores, artistes i mestres experimentarem noves maneres de pensar, crear i habitar l\u2019educaci\u00f3. Mutare, lluny d\u2019oferir receptes, ofereix possibilitats de conviure amb diverses cosmovisions que ens permetin no buscar respostes \u00faniques, sin\u00f3 obrir-nos a preguntes vives. I \u00e9s en aquest espai on recuperar la capacitat de sentir deixa de ser una consigna per convertir-se en una pr\u00e0ctica quotidiana a trav\u00e9s de tallers i iniciatives pedag\u00f2giques concretes. <\/p>\n\n\n\n
Del pensaMENT cr\u00edtic al sentiMENT viscut. Aquesta podria ser la br\u00faixola d\u2019una nova visi\u00f3. Una educaci\u00f3 que no es basa en la separaci\u00f3, sin\u00f3 en la uni\u00f3. Que no vol controlar la vida, sin\u00f3 escoltar-la i respectar-la. Una educaci\u00f3 que ajuda a recuperar la capacitat de sentir com a acte radical d\u2019amor, de creaci\u00f3 i de llibertat. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En aquest article revisem qu\u00e8 \u00e9s i quin \u00e9s el paper del pensament cr\u00edtic a les aules. Tanmateix, proposem quin rol ocupen les arts i per qu\u00e8 les considerem essencials com a aposta pedag\u00f2gica. En un moment en qu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 viu tensionada entre discursos d\u2019innovaci\u00f3 i pr\u00e0ctiques heretades d\u2019un model modern racionalista, apostem per la<\/p>\n","protected":false},"author":2081,"featured_media":3189,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[298],"tags":[203,182,138,126,96,97,127,121,117],"tipo":[223],"class_list":{"0":"post-3182","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-analisi","8":"tag-art-i-cultura","9":"tag-art-i-educacio","10":"tag-art-i-escola","11":"tag-beneficis-de-la-cultura-i-educacio-artistica","12":"tag-cultura-bcn","13":"tag-cultura-escola","14":"tag-cultura-i-educacio","15":"tag-cultura-i-escola","16":"tag-educacio-artistica-i-cultural","17":"tipo-opinio"},"yoast_head":"\n