La companyia va sorgir amb la democr\u00e0cia, quan es va tornar a conquerir el carrer. Tamb\u00e9 va n\u00e9ixer una nova educaci\u00f3, i els animadors van entrar a les escoles a portar m\u00fasica en catal\u00e0, m\u00fasica folc, etc. I Xesco Boix en va ser el gran ambaixador. Tenia una can\u00e7\u00f3 que en alguna estrofa semblava que deia una paraula similar a Xirriquiteula i d’aqu\u00ed ve el nom.<\/p>\n\n\n\n
Un senyor motivat que treballava en un esplai se li va oc\u00f3rrer fer una activitat de lleure de dissabte a la tarda i sortir al carrer en xanques i m\u00fasics, i muntar una mena de cercavila. Aquest senyor ja va morir, per\u00f2 ell va ser la llavor de la companyia.<\/p>\n\n\n\n
En aquell inici \u00e9rem molta gent, una tropa, unes 8 persones que ens vam anar coneixent en el m\u00f3n del teatre amateur. Al llarg dels anys la companyia s\u2019ha anat aprimant, ara quedem dos socis i una persona i mitja en tasques d’oficina. Per\u00f2 hi ha un munt de col\u00b7laboradors professionals molt fidels amb qui confiem molt com a actors, m\u00fasics, t\u00e8cnics, etc. segons cada projecte que creem i produ\u00efm.<\/p>\n\n\n\n
Teatre de carrer i a sales sempre pensant amb els infants. Com van ser els inicis?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els primers quatre i cinc anys vam fer molt de teatre de carrer, i fins i tot vam anar a T\u00e0rrega, per\u00f2 encara no viv\u00edem d\u2019aix\u00f2. Va ser a finals dels anys 80 que vam comen\u00e7ar a tenir uns ingressos m\u00e9s regulars i que ja ens van portar a constituir-nos com a empresa. Eren temps de fer molts enc\u00e0rrecs a mida i molt de teatre al carrer.<\/p>\n\n\n\n Quins van ser els primers espectacles?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quan f\u00e8iem carrer hi havia tamb\u00e9 molt m\u00fasics en directe, van comen\u00e7ar amb molta her\u00e8ncia de Comediants. El primer espectacle va ser S\u00fapertot<\/em> dirigits per en Benet i Jornet. \u00c9rem 11 persones en gira, una aut\u00e8ntica bogeria, una cosa que ara seria inimaginable, anar m\u00e9s de 4 de gira \u00e9s tot un luxe!<\/p>\n\n\n\n Aleshores, vam con\u00e8ixer l\u2019Armonia Rodr\u00edguez, una activista cultural, pol\u00edticament molt posicionada i que va ser t\u00e8cnica de cultura a l\u2019Ajuntament de Badalona. Ella \u00e9s la que ens va fer entrar de ple al teatre de sala i, de fet, ella ens va dirigir en el nostre segon espectacle de sala,Els Contes de Grimm<\/em>, amb qu\u00e8 ja vam tenir molt d’\u00e8xit, fins i tot vam guanyar un premi, i vam girar molt\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vam fer un Cyrano<\/em> dirigit per Joan Montany\u00e9s “Monti”, un reconegut pallasso d’aleshores. Vam fer gira i des d\u2019aleshores ja no hem parat d’anar pensant espectacles i propostes per a infants.<\/p>\n\n\n\n Em parlaves que tots veniu del teatre amateur, per\u00f2 com us vau anar formant i professionalitzant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Sempre hem anat apostant per diferents directors, ja que aix\u00f2 ens permetia aprendre a fer teatre des de diferents punts de vista. Ens han dirigit noms com Clara del Ruste, Jord\u00ed Purt\u00ed, Enric Ases. Fins i tot ara, en una coproducci\u00f3 internacional, ens ha dirigit un director holand\u00e8s molt reconegut a Dinamarca.<\/p>\n\n\n\n El teatre amateur ha estat la nostra gran base sempre, per\u00f2 tamb\u00e9 hem fet cursos de teatre a l’Institut del Teatre, a El Timbal i altres escoles independents. La formaci\u00f3 sempre ha estat molt autodidacta, hem apr\u00e8s gr\u00e0cies a les experi\u00e8ncies que hem anat vivint. Pensa que quan vam comen\u00e7ar amb Xirriquiteula ten\u00edem 17 i 18 anys.<\/p>\n\n\n\n Per a nosaltres, \u00e9s un miracle poder viure del teatre. Amb els anys totes les feines s\u2019han tornat imprevisibles, i a nosaltres ens ha agafat amb una gran capacitat de resist\u00e8ncia a la precarietat o volatilitat de la feina d’aquest sector. Prioritzem viure m\u00e9s experi\u00e8ncies i que la feina sigui alguna cosa m\u00e9s que fer una tasca mec\u00e0nica i rutin\u00e0ria. Al teatre cada dia \u00e9s diferent, el teu p\u00fablic \u00e9s diferent, pots viatjar, con\u00e8ixer m\u00f3n i tamb\u00e9 gent nova.<\/p>\n\n\n\n Ara tenim espectacles que ja porten 1000 actuacions o Laika que ja en porta gaireb\u00e9 500, tamb\u00e9 t\u00e9 m\u00e8rit que conservem la frescor de l\u2019inici. \u00c9s un repte mantenir aix\u00f2, poder donar el 100% i no baixar la intensitat en cada nova funci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Quins valors o caracter\u00edstiques us han definit durant aquests 40 anys?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Sona t\u00f2pic, per\u00f2 sempre intentem buscar la m\u00e0xima qualitat i donar el millor de nosaltres en cada projecte. Nosaltres no fem teatre nom\u00e9s per guanyar-nos la vida, en fem per gaudi nostre, perqu\u00e8 ens agrada i ens ho passem b\u00e9. La prioritat \u00e9s fer coses boniques i ben fetes, aquest \u00e9s el nostre primer objectiu. I mira a m\u00e9s ens hi guanyem la vida! I aix\u00f2 es nota en la interpretaci\u00f3, en el vestuari, en l’escenografia, en com cuidem la m\u00fasica… Hi posem un rigor m\u00e0xim. Hi posem molta atenci\u00f3 perqu\u00e8 el nostre p\u00fablic s\u00f3n els infants i \u00e9s una gran responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n Heu rebut molts premis per Laika<\/em>,Girafes<\/em>, Papirus<\/em>,Contes del Cel <\/em>i Els contes de Grimm<\/em>. Qu\u00e8 \u00e9s el que tant agrada dels vostres espectacles?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els nostres espectacles sempre acaben sent molt rodons. No tenim una f\u00f3rmula concreta amb la qual sempre l\u2019encertem. Aix\u00ed que no et sabria dir.<\/p>\n\n\n\n Valoren que hi ha un cert punt d\u2019investigaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que hem fet espectacles explorant temes que altres encara no exploraven. Com amb Papirus <\/em>que va ser el nostre primer espectacle sense text el 2004 i amb una dramat\u00fargia molt elaborada. Un format que no era habitual encara en aquella \u00e8poca. Sempre intentem anar m\u00e9s enll\u00e0 i buscar alguna cosa nova. I tamb\u00e9 es deu notar que hi posem tot l\u2019amor i tota l’estima del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Com s\u00f3n els vostres personatges? Qu\u00e8 expliquen?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00f3n tants els espectacles que hem fet que n\u2019hi ha un munt i no sempre els tenim tots presents. De fet, els personatges sovint es creen a mesura que anem creant la hist\u00f2ria, els conceptualitzem segons el que ens demana l\u2019obra. Nosaltres primer pensem en l\u2019obra i despr\u00e9s creem els personatges.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n personatges que expliquen un missatge diferent, pr\u00e0cticament no tenim cap obra de nom\u00e9s entreteniment, i totes tenen un rerefons. Defugim de la pedagogia subratllada, no fem de mestres dalt de l’escenari. El teatre no ha de ser alli\u00e7onador ni una eina per fer aprendre conceptes, de fet el missatge pot tenir m\u00e9s for\u00e7a si no \u00e9s tan obvi. Per\u00f2 s\u00ed que intentem que facin pensar i reflexionar.<\/p>\n\n\n\n Heu voltat per tot el m\u00f3n. Alguna an\u00e8cdota que ens pugueu explicar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Hem estat a uns 27 pa\u00efsos arreu del m\u00f3n entre Am\u00e8rica Sud, Am\u00e8rica Central, \u00c0sia i Europa. Hem estat en llocs molt remots com a unes illes del Jap\u00f3, Singapur, Cap Verd, etc.<\/p>\n\n\n\n Ens ha passat de tot, encara recordo la vegada que \u00e9rem a l\u2019aeroport de Bogot\u00e0 i ens van cridar pels altaveus. Vam anar fins a una sala, i nom\u00e9s en entrar vam veure un home que tenia un c\u00fater a la m\u00e0 just davant les nostres girafes, estava a punt de tallar-les!<\/p>\n\n\n\n A Vene\u00e7uela vam viure una cosa meravellosa… En un poble remot a les muntanyes, vam anar a fer un espectacle de carrer. All\u00e0 vam con\u00e8ixer a un mestre i als seus alumnes que havien vingut a veure’ns, era la primera vegada que veien teatre de carrer, i el mestre es va posar a plorar de l’emoci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Nosaltres aconseguim aquests bolos anant a fires internacionals com a Se\u00fcl, Aviny\u00f3, etc. \u00c9s el que fa falta per donar-se a con\u00e8ixer a programadors de tot el m\u00f3n, i fem molta feina d\u2019oficina, no ens ve de franc.<\/p>\n\n\n\n I qu\u00e8 heu apr\u00e8s viatjant tant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Sense ser-ne massa conscients, en l’\u00e0mbit emocional i personal, viatjar ens ha canviat. Sense voler ens fa ser m\u00e9s integradors, solidaris, emp\u00e0tics, etc. Quan surts del teu pa\u00eds t’adones que en el fons tots tenim les mateixes pors i inquietuds, hi ha maneres de fer i expressar-se diferent, per\u00f2 a tots ens preocupa el mateix.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 hem tingut l’oportunitat de veure grans companyies d\u2019arreu del m\u00f3n, i per nosaltres \u00e9s tot un privilegi, perqu\u00e8 veient com actuen altres tamb\u00e9 s’apr\u00e8n molt.<\/p>\n\n\n\n En l’\u00e0mbit cultural, qu\u00e8 tenen altres pa\u00efsos que aqu\u00ed podem envejar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Catalunya, Madrid, Pa\u00eds Basc i Andalusia tenen realitats culturals molt diferents de la resta d’Espanya. Catalunya \u00e9s l\u2019enveja de mig m\u00f3n, som afortunats i privilegiats. Tenim una programaci\u00f3 teatral molt extensa, tamb\u00e9 de teatre familiar i un circuit escolar que no est\u00e0 a tot arreu. A Catalunya cada poble t\u00e9 el seu teatre, i aix\u00f2 ja diu molt. \u00c9s cert que les condicions del sector podrien ser millor, per\u00f2 no ens podem queixar.<\/p>\n\n\n\n A Catalunya cada cop ens professionalitzem m\u00e9s i amb una gran qualitat. Si pots anar a un festival a Shanghai o Copenhaguen realment \u00e9s que est\u00e0s entre la selecci\u00f3 m\u00e9s bona del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed i tot, Fran\u00e7a continua sent el parad\u00eds pel m\u00f3n del teatre, all\u00e0 estan unes passes m\u00e9s endavant. Hi ha una consci\u00e8ncia clara del que representa la cultura per la societat.<\/p>\n\n\n\n Vosaltres que teniu tota una traject\u00f2ria, com veieu l\u2019estat del teatre familiar a casa nostra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo al teatre li veig un bon futur, porta segles existint, i segur que continuar\u00e0 aix\u00ed. A Catalunya sembla que les estad\u00edstiques diuen que el nombre d’espectadors va augmentant any rere any. I la veritat, ho entenc, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia de la Covid-19 i ara amb la saturaci\u00f3 de pantalles, tothom t\u00e9 necessitat f\u00edsica i real de poder estar en contacte amb altres espectadors i amb actors. Ara els espais de trobada f\u00edsics s\u00f3n m\u00e9s importants que mai.<\/p>\n\n\n\n I l\u2019espectador com ha canviat? Com veieu els infants d\u2019avui?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed que \u00e9s cert que ara ens trobem amb un p\u00fablic format per nens i nenes molt petits, i cada cop costa m\u00e9s veure infants de 8-9 anys cap amunt. Hi ha una franja que si no van amb l’escola i l’institut ja no van al teatre. Per aix\u00f2, \u00e9s tan important el circuit escolar!<\/p>\n\n\n\n Cal que als nois i noies d’entre 14 i 24 anys no els sigui tan dif\u00edcil trobar programaci\u00f3 per la seva edat al teatre. \u00c9s cert que per a ells no \u00e9s un espai cool o guai. Per\u00f2 per aix\u00f2 cal arriscar i pensar altres formats de teatre per poder captivar a aquests nous p\u00fablics. Han de viure una experi\u00e8ncia per a poder seguir gaudint del teatre i no perdre-se’l.<\/p>\n\n\n\n Quins projectes de futur teniu i que ens podeu explicar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ara no estem pensant en res, gestionem els quatre espectacles que portem de gira i no tenim temps per massa m\u00e9s. En el fons, necessitem un espai per trobar-nos, seure i preguntar-nos qu\u00e8 volem crear, si \u00e9s que volem crear. Volem guanyar-nos la vida, per\u00f2 no creem espectacles per necessitat, sempre hi ha hagut les ganes i el desig. I aix\u00f2 ens ajuda a continuar entomant la feina amb ganes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Xirriquiteula va n\u00e9ixer a Badalona l’any 1985. Al llarg d’aquests anys ha creat i produ\u00eft espectacles infantils que ha fet voltar per m\u00e9s de 27 pa\u00efsos arreu del m\u00f3n. Parlem amb Daniel Carreras, un dels socis inicials de la companyia, que junt amb Iolanda Llans\u00f3 formen la base de Xirriquiteula. Segons cada projecte treballen amb<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":3337,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[136,203,182,138,126,96,97,127,121,149],"tipo":[220],"class_list":{"0":"post-3336","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-parlem-amb","8":"tag-activitats-educatives","9":"tag-art-i-cultura","10":"tag-art-i-educacio","11":"tag-art-i-escola","12":"tag-beneficis-de-la-cultura-i-educacio-artistica","13":"tag-cultura-bcn","14":"tag-cultura-escola","15":"tag-cultura-i-educacio","16":"tag-cultura-i-escola","17":"tag-teatre","18":"tipo-entrevista"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2025\/12\/foto-LAIKA-2-72.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2025\/12\/20240628-DING5114-1024x683.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2025\/12\/JapA\u00b3-1024x682.jpg\")