{"id":587,"date":"2021-10-26T05:00:11","date_gmt":"2021-10-26T03:00:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/?p=587"},"modified":"2024-08-08T12:03:49","modified_gmt":"2024-08-08T10:03:49","slug":"arts-esceniques-a-leso-cultura-per-afrontar-lemergencia-emocional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2021\/10\/26\/arts-esceniques-a-leso-cultura-per-afrontar-lemergencia-emocional\/","title":{"rendered":"Arts esc\u00e8niques a l\u2019ESO, cultura per afrontar l\u2019emerg\u00e8ncia emocional"},"content":{"rendered":"

M\u2019agrada poder parlar de les Arts Esc\u00e8niques als instituts com l\u2019espai de contenci\u00f3 i transformaci\u00f3 de l\u2019actual emerg\u00e8ncia emocional<\/em>. M\u2019encanta explicar que el buit art\u00edstic que hi havia abans als instituts comen\u00e7a a modificar-se i que hi ha una crida cap a un aprenentatge vivencial on les arts esc\u00e8niques encaixen molt b\u00e9. Una necessitat d\u2019un espai d’experi\u00e8ncia que permet jugar amb la fragilitat a la qual pertanyem com a esp\u00e8cie humana, recon\u00e8ixer-la i treballar amb ella. Una classe sagrada on l’experi\u00e8ncia temporal convidi a demorar-nos i a descobrir-nos per a imaginar nous escenaris de vida.<\/p>\n

Com potencien les Arts Esc\u00e8niques el curr\u00edculum escolar?<\/h4>\n

Com ja sabem les Arts Esc\u00e8niques pertanyen al domini del cor i com tal estan molt lligades a les emocions. Poden utilitzar-se per a evocar emocions i per a expressar-les i comunicar-les. Elles determinen on dirigim i centrem l\u2019atenci\u00f3 i ens ajuden a recordar informaci\u00f3 i moments de rellev\u00e0ncia personal, aix\u00ed com poden dirigir les interaccions i comportaments socials. Tenint en compte, el fet que les emocions i sentiments dels joves guarden relaci\u00f3 amb l’aprenentatge i el cervell, semblant\u00a0 una oportunitat \u00fanica per la transversalitzaci\u00f3 del curr\u00edculum escolar.<\/p>\n

Al taller d\u2019Arts Esc\u00e8niques l\u2019experi\u00e8ncia dram\u00e0tica se sent, s\u2019olora, s\u2019assaboreix, s’escolta, es toca, s’observa. \u00c9s com si de sobte els joves poguessin ser els protagonistes d\u2019all\u00f2 que est\u00e0 dins una programaci\u00f3 de l\u2019ESO o Batxillerat, fent servir un nou llenguatge que pot travessar totes les disciplines.<\/p>\n

\"\"
Foto: J\u00e8ssica Fern\u00e1ndez\u00a0<\/figcaption><\/figure>\n

En un m\u00f3n pluriling\u00fce, multicultural, on el canvi permanent provoca incertesa i la digitalitzaci\u00f3 immobilitat, on el cos \u00e9s nom\u00e9s una imatge a trav\u00e9s d’una pantalla, intangible per a les altres persones; les Arts Esc\u00e8niques s\u00f3n un espai privilegiat on podem treballar el concepte d’equip i de comunitat. Es presenta la possibilitat de potenciar les individualitats a partir de la generaci\u00f3 de nous vincles i en la sinergia de confiar en altres \u00e9s on s\u2019experimenta que: “on arribes tu tamb\u00e9 arriba l’altre”. De vegades les emocions s\u00f3n dif\u00edcils de verbalitzar, i el paper de les Arts \u00e9s fonamental per gestionar la por, la incertesa i vehicular l’actitud de resili\u00e8ncia.<\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s el treball realitzat en els tallers d’Arts Esc\u00e8niques sempre es pot incloure en el pla de tutories, ja que facilita la gesti\u00f3 de conflictes i emocions. L’adquisici\u00f3 de diferents llenguatges art\u00edstics i habilitats emocionals i socials esdevenen un aprenentatge per a la vida.<\/p>\n

L\u2019espai d\u2019Arts Esc\u00e8niques ens ajuda a acompanyar millor a les persones joves en aquest temps de canvi, no nom\u00e9s per la situaci\u00f3 causada per la Pand\u00e8mia, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel moment de canvis f\u00edsics i ps\u00edquics que experimenten els i les adolescents. Les Arts Esc\u00e8niques els brinda un espai de joc. Dins el joc, l’adolescent \u00e9s protagonista, no nom\u00e9s repeteix situacions plaents sin\u00f3 que tamb\u00e9 elabora les que li van semblar doloroses o traum\u00e0tiques. El\/la jove transfereix, de l’interior a l’exterior, les mateixes pors i angoixes, dominant-les mitjan\u00e7ant l’acci\u00f3 esc\u00e8nica.<\/p>\n

Com poden entrar les Arts Esc\u00e8niques dins un institut? La figura de l\u2019artista pedagoga<\/h4>\n

Quan parlo de la meva tasca em presento com artista pedagoga. La figura de l’artista pedagoga \u00e9s la d’una persona formada en l’\u00e0mbit art\u00edstic, d’una banda (Arts Esc\u00e8niques, Dansa, M\u00fasica, Arts Pl\u00e0stiques i Visuals) i en l’\u00e0mbit pedag\u00f2gic, d\u2019una altra banda, dues persones i una imatge \u00fanica. La plasticitat d’una artista pedagoga permet recollir, acompanyar i vehicular emocions, idees, moviments, possibilitant que pugui apar\u00e8ixer \u201call\u00f2 no dit\u201d. Dins de l’espai de les Arts Esc\u00e8niques, els jocs po\u00e8tics permeten les des-identificacions i re-identificacions generant canvis dins dels grups socials i fent l’aprenentatge vivencial i significatiu. Per aprofundir i practicar aquestes eines, a m\u00e9s de la formaci\u00f3 espec\u00edfica del personal docent, cal el comprom\u00eds d\u2019un projecte educatiu de centre i l’acompanyament de l’artista pedagoga. La col\u00b7laboraci\u00f3 entre professorat i artistes pedagogues \u00e9s rellevant. Georges Laferri\u00e8re defineix molt b\u00e9 la dificultat que comporta la caracteritzaci\u00f3 del perfil d\u2019aquesta doble figura: \u201cPersonalment, no crec que un programa de formaci\u00f3 que tingui com a base, \u00fanicament, les Ci\u00e8ncies de l’educaci\u00f3 pugui ser v\u00e0lid a l’hora de formar artistes especialistes en pedagogia. Igualment no crec que ho sigui un programa especialitzat, \u00fanicament, en art. Tan sols ho pot fer un programa d’art que tingui en el curr\u00edculum una secci\u00f3 pedag\u00f2gica adaptada a aquest art. Cal no oblidar el punt de vista de l\u2019especialista en pedagogia en relaci\u00f3 amb el de l’artista. Aquest pot influir en la seva formaci\u00f3\u201d <\/em>(1993)<\/p>\n

\"\"
Foto: J\u00e8ssica Fern\u00e1ndez\u00a0<\/figcaption><\/figure>\n

Com es pot projectar aquest canvi dins l\u2019\u00e0mbit escolar?<\/h4>\n

Vaig comen\u00e7ar l\u2019article dient que les Arts Esc\u00e8niques pertanyen al domini del cor i, com a tals, generen vincles amorosos que impulsen la creativitat i la generaci\u00f3 de noves formes i espais habitables. Crec que queda clar que el paper que tenen dins les aules desenvolupa una \u00e0mplia varietat d’habilitats cognitives i imaginatives.<\/p>\n

El desembre de l’any 2020, Educaci\u00f3 360 va publicar el manifest “Educar en la pr\u00e0ctica art\u00edstica: un dret irrenunciable”. L’objectiu era comen\u00e7ar a construir maneres per incloure les Arts Esc\u00e8niques en l’educaci\u00f3 de manera que puguin estar a l’abast de tothom. Que l’art sigui un dret innegable. “Un art que entra per la porta, no per les esquerdes” (F. Benhammou, 2020). A la webinar on va presentar aquest manifest, Enric Aragon\u00e8s va remarcar que la pres\u00e8ncia de les Arts Esc\u00e8niques en el Sistema Educatiu Obligatori en el nostre context \u00e9s molt redu\u00efda. “Amb l’excepci\u00f3 de la M\u00fasica com a assignatura pr\u00f2pia, les experi\u00e8ncies en aquest \u00e0mbit acaben depenent de la voluntat, iniciativa i predisposici\u00f3 del professorat que les lideren i de l’aposta educativa concreta de centre. En el cas de les Escoles i Instituts, sovint aquestes experi\u00e8ncies acaben esgotant el 20 professorat i no aconsegueixen ser de llarg termini”. (2020).<\/p>\n

\"\"
Foto: Mireia Asencio<\/figcaption><\/figure>\n

Al juny vaig poder participar amb l\u2019entitat ArTec20 de la sessi\u00f3 plen\u00e0ria Mutare 21 \u201cCultura contra l’emerg\u00e8ncia emocional\u201d organitzada per la Fundaci\u00f3 Carulla, un espai de cocreaci\u00f3 on van reflexionar sobre l\u2019oportunitat per imaginar una nova normalitat, postpand\u00e8mica, en qu\u00e8 la cultura tingui un paper central per entendre el que hem viscut i construir un nou relat. <\/em>Es van presentar sis aliances culturals educatives dintre del programa Connexions promogudes per la Fundaci\u00f3 Carulla.<\/p>\n

Sembla que amb aquests manifests, programes, projectes, ajudes, subvencions… comencen a obrir-se les portes per les arts esc\u00e8niques dins l\u2019educaci\u00f3 d\u2019una forma diferent. Com a artista pedagoga crec que \u00e9s imprescindible proporcionar visibilitat a aquesta figura dins de l’\u00e0mbit educatiu. Soc conscient que el professorat suporta una c\u00e0rrega de treball excessiva i mancan\u00e7a de formaci\u00f3 pel que fa a la pr\u00e0ctica de les Arts Esc\u00e8niques dins el Curr\u00edculum escolar, per\u00f2 tamb\u00e9 crec que amb un projecte educatiu que obri les portes a aquesta eina, un claustre sensibilitzat en les arts esc\u00e8niques,\u00a0 i la figura de l\u2019artista pedagoga com fanalet, el cam\u00ed ja es pot visualitzar.<\/p>\n

Hi ha hagut i encara hi ha molt a construir durant aquest per\u00edode de postpand\u00e8mia, per\u00f2 desconstruir la por al cor dels i les adolescents i acompanyar-los a mirar la incertesa com una oportunitat es presenta com una emerg\u00e8ncia social. Les Arts Esc\u00e8niques s\u00f3n una eina, l’artista pedagoga una porta que s’obre, una glopada d’aire que ens permet veure. Nom\u00e9s cal que els que tenen les claus d’aquestes portes siguin capa\u00e7os de lliurar-les i de tancar els ulls i confiar … Diuen que per veure, cal tancar els ulls … I per escoltar, cal el silenci. “Al capdavall, la millor manera de viatjar \u00e9s sentir” (\u00c1lvaro de Campos, 2013, p.171) “La resta \u00e9s silenci” (Shakespeare, 1965, p.119)<\/p>\n

\n
Refer\u00e8ncies<\/h5>\n

 <\/p>\n

Paper<\/strong><\/p>\n