Aquest és un article publicat a eldiario.es
“No he pogut anar a casa per Setmana Santa”, diu Verna Martínez a l’altra banda del telèfon. Amb una nota mitjana de 10 i un nivell econòmic baix, aquest estudiant de Filosofia és l’exemple d’aquells estudiants que, segons el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, es beneficiarien més amb el nou sistema de beques. A pocs mesos de finalitzar el curs, només ha rebut una part de l’ajuda, inferior a la meitat que la corresponent a l’any passat, fet que l’ha obligat a reduir les seves despeses per afrontar el dia a dia. “Aquest any estic més ajustat”, indica.
Per l’Alejandro, estudiant de tercer de Belles Arts a la Universitat de Granada, el final de curs també pinta lleig. “Des que vaig començar la carrera fa tres anys m’han concedit sempre la quantia màxima [3.850 euros], però aquest curs i a hores d’ara encara no sé quant em correspon en total”. A casa entren menys de 400 euros al mes i, encara que són família nombrosa, un dels seus germans és major de 25 anys i ja no poden beneficiar-se d’aquesta condició. “És molt difícil mantenir una bona mitjana [la seva és de 9,2] quan no pots comptar amb tots els recursos que necessites”, reconeix. Si és el cas, la despesa mensual en materials és de 60 euros al mes.
Maig és cada dia més a prop en el calendari i les dates dels exàmens i entregues de treballs s’acosten perillosament. No obstant això, molts alumnes tenen una preocupació afegida, que els pressiona més fins i tot que el rendiment acadèmic: com pagar les factures, el transport, el menjar, el material escolar i una llarga llista de despeses quotidianes fins que rebin el pagament de la beca d’educació, que aquest any s’ha retardat més que mai, segons els afectats.
De fet, el 15 d’abril el Ministeri va superar el termini per a la resolució definitiva de les ajudes, sis mesos després que finalitzés el període de sol·licituds, com marca l’article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, i la pròpia convocatòria de les beques.
No obstant això, fonts d’Educació neguen que s’hagin produït retards. Asseguren que “des de principis de mes s’està pagant la part variable a tots els alumnes”. L’ingrés de l’ajut ha arribat, segons afirmen, “al 95% dels estudiants becats”, una dada que “és fins i tot millor que en anys anteriors”. A més, “tot i que encara no hi ha dades tancades del nombre de becats”, avancen que la xifra d’alumnes beneficiaris “ha patit un augment considerable”.
Però la veritat és que els estudiants afectats per demores que el Ministeri desmenteix ja han començat a organitzar-se “davant la falta de respostes a les adreces d’atenció al ciutadà del Ministeri”. “Els retards s’han produït pel nou sistema de beques que ha implantat el Govern”, denuncia Almudena Abejar, portaveu de la Plataforma d’Afectats per les Beques.
El sistema de beques que ha imposat aquest curs el ministre Wert divideix l’import econòmic en una part fixa (les taxes de la matrícula, un màxim de 1.500 euros lligats a la residència i a la renda del sol·licitant, i una beca bàsica de 200 euros) i una altra variable, que es distribueix amb els diners restant després de l’assignació d’aquesta primera part.
Mentre que el curs passat al voltant de febrer molts estudiants havien ingressat la totalitat de la beca, aquest curs per les mateixes dates es van assignar només les parts fixes de la subvenció, és a dir, menys diners. Entre els més afectats, els que viuen fora de casa i han de fer front als rebuts del lloguer, i els que van patir algun error en l’assignació, com l’Almudena, que després de no rebre res a la part fixa, va al·legar i encara segueix esperant els 1.500 euros que li ha reconegut el Ministeri.
“Visc amb els 3.000 euros en concepte de residència i renda i una altra ajuda de 30 euros per fer la compra setmanal que em va donar la meva universitat. L’any passat, al febrer m’havien ingressat el total, de més de 6.000 euros”, explica Verna Martínez, que cursa segon del Grau de Filosofia a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Intenta mantenir el seu 10 de mitjana, tot i que creu que “aquest curs baixarà una mica la nota”. Va sol·licitar la beca, com cada any, perquè la situació econòmica de la família és difícil. “Som tres germans i els meus pares no tenen feina. Estem en el llindar més baix de renda que marca la convocatòria del Ministeri”, explica.
A l’espera de la quantia variable
A més, a la reducció dels diners disponibles dels estudiants se suma la incertesa de quant els correspondrà a la part variable. “La incertesa és total. L’any passat podies calcular més o menys quant et donarien en funció del teu nivell de renda, però ara amb la nova fórmula per a la quantia variable no pots saber què et correspon”, indica Martínez.
La fórmula matemàtica de càlcul de la quantia variable -que té en compte la renda i les qualificacions dels estudiants- ha estat objecte de moltes crítiques per la seva complexitat i opacitat. “El càlcul s’obté de variables com la nota mitjana i la renda del conjunt de becats que el Ministeri no ha fet públiques”, critica Almudena Abejar.
D’altra banda, el càlcul està centralitzat pel Ministeri, de manera que les universitats han d’enviar tota la informació dels requisits acadèmics i econòmics dels estudiants, “el que allarga el procés i amplia el marge d’error”, alerta Luis Rodríguez, vicerector de la Universitat d’Oviedo i membre de la comissió sectorial d’estudiants (RUNAE) de la Confederació de Rectors d’Universitats Espanyoles.
Després de la tardança, no sempre l’import de la variable suposa una bona notícia per als beneficiaris. Raúl Gutiérrez es va traslladar el curs passat des dels Navalucillos (Toledo) a Madrid per estudiar Medicina a la Universitat Complutense de Madrid. Llavors, a més de la Beca d’Excel·lència de la Comunitat de Madrid gràcies a un 9,5 de mitjana en l’accés a la Universitat, va rebre 3.336 euros de beca de mobilitat.
Aquest any, només li ha correspost la beca de la matrícula i 1.124 euros de la part variable. “La situació a casa meva no és ruïnosa però és pitjor que la de l’any passat. Els meus pares treballen, però la meva mare té mitja jornada i al meu pare aquest any li han baixat 150 euros del sou”, exposa.
Segons els casos que arriben a la Plataforma d’Afectats per les Beques, “els estudiants més perjudicats són els que més rebien en les convocatòries anteriors, amb motiu de la mobilitat i aspectes concrets que es tenien en compte i que ara tenen menys pes”, apunta Almudena Abejar. A la vista de les quantitats rebudes que els estudiants han comunicat a la plataforma, “calculem una reducció d’un 20% de mitjana a les assignacions”, diu Abejar.
En el curs 2012-2013, la quantia mitjana de les beques concedides a universitaris es va reduir un 2,16% respecte a l’anterior, el que representa el primer descens en 15 anys, segons les dades d’una resposta escrita del Govern al diputat socialista Miguel Àngel Heredia de les quals es va fer ressò l’agència Efe.
Despeses reduïts al mínim
El ministre d’Educació ha repetit en moltes ocasions que el nou sistema de beques beneficiaria més els alumnes amb menys recursos i millors notes. Però les ajudes repartides fins ara fan pensar a Verna Martínez que no serà així. “La gent diu que les quanties variables màximes que s’han repartit són d’una mica més de 2.000 euros, així que en el meu cas no arribaria a la quantitat que vaig rebre l’any passat”, afirma. Almudena Abejar afirma que no s’ha topat encara amb cap cas que arribi als 6.000 euros d’anys anteriors.
Raúl Gutiérrez, amb gairebé un 8 de mitjana, s’ha hagut d’adaptar les seves despeses davant la reducció de l’ajuda. El seu germà també estudia a Madrid, així que ja no poden permetre’s tan freqüentment els 26 euros que costa el transport al seu poble i amb prou feines surten. “Si ho faig és a un bar un parell d’hores i que sigui barat”, apunta. Els àpats a la cafeteria han donat pas al tupper i agraeix que aquest any no hagi hagut de comprar llibres, “perquè els de Medicina són molt cars, l’atles d’Anatomia de l’any passat em costava uns 80 euros cada tom”, encara que sí que ha hagut d’imprimir molts apunts. L’Alejandro ha començat a canviar l’autobús per la bicicleta per estalviar-se els dos euros que costa cada trajecte fins a la facultat. “La situació és veritablement angoixant. Intento reciclar tot el material que puc, com els llenços d’altres anys. Si he de comprar alguna cosa, miro en un munt de botigues, comparo i acabo comprant sempre el més barat”, explica. Malgrat les dificultats, aquest alumne ho té clar: “Les mancances no em treuran la il·lusió ni les ganes de llaurar meu futur”.
Per Gutiérrez, “el més increïble és que d’un any a un altre, amb el mateix patrimoni i menys renda, hagi passat de ser pobre a ser ric, almenys segons els llindars de la beca. Em sembla una presa de pèl brutal”. A més, critica que les decisions del Ministeri són “polítiques”: “L’única explicació que trobo és que vulguin treure a molts estudiants de la universitat i tenir-nos com a treballadors barats en llocs que no exigeixin tanta qualificació”.
Des de la Plataforma d’Afectats per les Beques, explica Béjar, han pujat a la seva pàgina un model d’escrit per denunciar davant del Ministeri d’Educació el “silenci administratiu en què ha incorregut l’excedir-se en els sis mesos que marca la llei”. “Les beques s’estan resolent fora de termini així que vam obrir la via per deixar constància d’aquesta irregularitat i que els afectats puguin fins i tot reclamar responsabilitats pels perjudicis ocasionats”, afegeix. Verna encara no ha escrit la reclamació, però assegura que ho farà. “Vull que quedi constància del retard, encara que no sé si servirà d’alguna cosa. És un pegat menor”.
Per a aquest dimarts està previst que la Plataforma d’Afectats per les Beques i el Sindicat d’Estudiants facin pública una carta que van a lliurar al ministre Wert per transmetre-li la “situació insostenible” en què es troben molts alumnes que encara desconeixen l’import total de la seva beca. En roda de premsa anunciaran també diverses accions de protesta i mobilitzacions convocades per als pròxims dies.