http://youtu.be/xc5xctpDleM
Joan Serra se sentia moviment. “Sentia amor cap al moviment, el moviment de cor, el moviment normal”, explica Quim Serra, company de viatge d’en Joan -entre altres projectes- a la companyia de dansa Factoria Mascaró. “L’aportació d’en Joan a la dansa va ser de cor”, explica. Joan Serra (Rubí, 1947 – Sant Esteve de Palautordera, 2013) concebia la dansa d’una manera global, indestriable de la seva vida, que va entregar completament a recuperar i renovar la dansa tradicional. Sempre amb la voluntat de transmetre-la als més menuts, no en va Serra, a més de ballarí i coreògraf, era mestre i pedagog de professió.
Avui, Dia Internacional de la Dansa, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC) ha decidit dedicar les seves activitats a recordar la figura de Joan Serra, mort recentment després de lluitar contra una greu malaltia. La seva aportació a la dansa, segons l’associació, es fa difícil de dimensionar, i hi té un paper destacat la seva vessant pedagògica. Va ser mestre de mestres a la facultat d’Educació de la UAB, va engrescar infants en nombroses escoles de música catalanes i al Conservatori de Sant Cugat, i va dirigir cursos de dansa per a nens i nenes d’arreu, com els de l’escola municipal de música de La Garriga, que en aquest vídeo presenten a final de curs la dansa de les cintes, que ells mateixos han creat.
La recuperació de danses populars i tradicionals catalanes i, en paral·lel, la seva transmissió a les noves generacions. Joan Serra va afrontar el complicat repte de fer atractiva una activitat sovint rebutjada pels més joves, que la troben antiga. Però com fer-ho? “Va convertir la dansa tradicional en una cosa viva i normal. Li va treure la crosta tradicional i la va modernitzar, en el sentit menys pejoratiu de la paraula. La va adaptar a un llenguatge modern”, analitza Quim Serra, el seu company a la Factoria Mascaró. Desencorsetar la dansa tradicional, renovar-la o morir.
Ell mateix ho definia d’aquesta manera en un reportatge de TV3 sobre la seva tasca divulgativa. “La diferència entre la dansa tradicional fins ara, amb pautes molt de museu, i la que fem nosaltres, radica en que nosaltres volem que la sala s’ens ompli gent jove. A un llenguatge de museu li donem la fonètica i la sintaxi de l’any 2000″, sostenia Serra, mentre treia la pols a la dansa per fer-la lluir.
Aquest dimarts quatre de les principals ciutats de Catalunya -Barcelona, Girona, Lleida i Reus- acolliran un homenatge a Serra en motiu del Dia Internacional de la Dansa. Les seves respectives places s’ompliran amb centenars de persones, joves i grans, per ballar durant 15 minuts les coreografies populars a les quals es va consagrar aquest mestre de la dansa tradicional. L’acció, que serà oberta a la participació de tothom, consistirà en ballar Rossinyol -amb la coreografia de Montserrat Iranzo i Joan Palet- i …I ballarem, ballarem, ballarem, la coreografia més coneguda de la Factoria Mascaró.
L’acte, sota l’organització de l’APDC i el departament de Cultura de la Generalitat, també comptarà amb la lectura del missatge del Dia Internacional de la Dansa 2014, enfocat a recordar la tasca de Serra. “La dansa és un llenguatge més a l’escola: és una tècnica, és un reforç per a l’educació física i musical. És una activitat de dinamització i intercanvi, un element d’integració de la població desfavorida i marginal”, proclama el missatge. I així ho creia Serra, segons recorda el seu company Quim Serra. “En la seva concepció de la dansa com una cosa normal, en el sentit més profund de la paraula, en Joan entenia que tothom pot ballar, sense importar la condició de cadascú. Ho convertia, per tant, en una eina capaç d’acceptar la diversitat“, explica.
Per últim, a més de ballar i ensenyar a ballar, Serra també va participar en l’elaboració de materials divulgatius i didàctics per a l’ensenyament de coreografies i danses tradicionals: primer amb la creació del grup El Sac, que tenia com a objectiu la recuperació del folclore; després, amb l’impuls d’El Sac de Danses -la seva variant divulgativa-, que va difondre nombroses publicacions, escrites i musicals, sobre aquesta matèria.
“La feina del Joan ha deixat petjada”, sentencia Quim Serra.
Els balls de la vida
Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble… i ballant produïm la nostra vida, i sobretot movem les nostres emocions i les nostres sensacions.
Ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra.
El nostre gest és propi, individual i col·lectiu, i amb un caràcter definit per l’entorn, el sento un signe d’identitat.
La DANSA, i també la dansa tradicional, és evolució, és canvi, és contemporaneïtat, és d’avui.
La dansa és saber mirar, és percepció, improvisació, producció, experimentació i sobretot intuïció.
Deixar fluir les teves emocions i sensacions i trobar l’expressió, simple i directa, d’aquest cos orgànic, mental i energètic.
La dansa és troba en el gest més simple, en l’encontre més inesperat, en l’actitud d’un moment, en la mirada més subtil… és… en la nostra vida quotidiana.
Joan Serra, 10 de juny del 2010.