Aquest és un article publicat a eldiario.es
“M’he deixat el treball final de grau per poder ser becària un any més”, admet Laura Villar, estudiant de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Carlos III de Madrid. Aviat farà 25 anys i lamenta ampliar la seva formació un altre curs, però creu que és el millor. “No t’agafen si no és com a becària, jo tinc un Cicle de Grau Superior en Realització i no m’han cridat de cap productora de les desenes a què vaig el meu currículum”, diu.
El Ministeri d’Educació està treballant en un decret que preveu modificar les condicions dels milers d’universitaris en pràctiques de formació, també anomenats becaris, i que portarà al Consell de Ministres en els pròxims mesos. De moment, ja ha trobat el suport del Consell d’Estat, segons va avançar Infolibre.
Des de la reforma de les pensions de 2011 aprovada pel Govern socialista, les empreses estan obligades a donar d’alta a la Seguretat Social els estudiants beneficiaris de pràctiques remunerades, “el que no suposa ni 40 euros al mes per als contractants”, afirma Enrique Martín, de Comissions Obreres.
No obstant això, la postura del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, “des d’un primer moment, és que les pràctiques curriculars no cotitzin i les extra curriculars sí”, afirmen fonts de la seva cartera. Les pràctiques en empreses poden formar part dels plans d’estudis de les carreres universitàries, cicles formatius i altres estudis (com una assignatura més del seu programa), o poden ser alienes als currículums.
Com la Laura, en Diego (nom fictici) també va ampliar voluntàriament els seus estudis per optar a un lloc de redactor en pràctiques, en un diari nacional. En el seu cas, va suspendre expressament una assignatura. “El que suposa que després pagues una segona matrícula, que és molt més cara”, apunta.
Els períodes de pràctiques estan pensats com una experiència temporal que contribueixi a la formació dels alumnes i la seva connexió amb el món laboral. No obstant això, la taxa d’un 55,48% d’atur juvenil fa que aquesta opció sigui apurada al màxim per molts estudiants davant la falta d’oportunitats.
Què implica la cotització?
“La cotització dels estudiants en pràctiques es va aconseguir gràcies a l’acord de sindicats i empresaris, per ajudar les carreres de cotització d’aquelles persones en situació més precària”, explica Enrique Martín. Des del sindicat són conscients que aquests contractes són la via d’ocupabilitat de molts estudiants a dia d’avui i la cotització a la Seguretat Social suposa un reconeixement del seu treball i drets: “No tenen dret a la prestació per atur però sí que compta de cara a la seva futura jubilació, i davant de casos d’invalidesa i malaltia“.
El Ministeri ha transmès a CCOO que la seva postura es justifica per un “alt cost”. “No són ni 40 euros, no és un alt cost. Educació es recolza en la petició de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) que aquesta quantitat pot desincentivar el nombre d’empreses oferents de places de pràctiques, però no ens sembla cert”, afirma Martín.
El responsable sindical recorda que aquest cost ni tan sols l’assumeix només l’empresa. “Són 34,72 euros al mes a càrrec de les empreses i 6,09 a càrrec dels becaris”, recull una nota informativa de CCOO. A més, es tracta d’una despesa deduïble, de manera que el cost real per als contractants se situa al voltant dels 25 euros al mes, calculen.
“En el meu cas, prefereixo cotitzar perquè, d’alguna manera, tot el que hem treballat queda reflectit en algun lloc”, opina en Diego als seus 26 anys. De moment, és part de l’equip de comunicació d’una empresa, gràcies a un contracte en pràctiques de sis mesos, però abans ha escrit per a tres diaris diferents de tirada nacional. En total, acumula contractes d’aquest tipus des de 2012, que sumen més d’un any cotitzat. Un període significatiu per al càlcul de la seva jubilació, que cada vegada requereix més anys per cobrar el 100% de la pensió.
En el cas de la Laura, les seves pràctiques en una televisió local en el pla d’estudis del cicle formatiu i el seu treball com a muntadora en una sèrie de televisió, gràcies a l’assignatura de pràctiques de la seva carrera, són aliens a la Seguretat Social perquè no va rebre cap contraprestació econòmica.
“No hi ha l’obligació perquè els becaris cobrin, però si ho fan, han de cotitzar”, afirma Enrique Martín. El problema és que no es pot saber el nombre total de becaris a Espanya ni quin és el percentatge dels que cobren i d’aquells que no reben contraprestació, a causa de la inexistència d’un registre oficial. Amb tot, el sindicat calcula que hi ha uns 70.000 joves amb contractes de pràctiques remunerades. “Creiem que l’empresa que paga als seus becaris no deixarà de fer-ho per 40 euros al mes”, diu Martín.
La cotització dels becaris, tot i petita quantia que al·leguen els sindicats, ja havia estat objecte de debat temps enrere. Tot just uns mesos després de l’aprovació de la reforma de les pensions, el mateix Govern dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero va intentar anul·lar l’aprovat en la llei a través d’un decret. La norma va ser més tard tombada pel Tribunal Suprem després d’una demanda presentada per CCOO. “Excloïa de la cotització a aquells beneficiaris d”unes pràctiques externes universitàries’, una restricció encara més àmplia que la que proposa Wert”, explica Martín. Durant la vigència del decret, es van reduir a gairebé la meitat les 40.000 altes que s’havien registrat.
“Els becaris no han de substituir un treballador”
D’altra banda, la cotització suposa una manera de control per a les empreses. La Seguretat Social té constància de les contractacions de becaris, que haurien de rebre una formació i tenir unes condicions especials fruit de la seva condició. “El que passa és que moltes vegades, fem la feina d’un empleat més” -critica en Diego-. “No és que no vulgui treballar tant, sinó que m’agradaria que se’m reconegués en el sou i en el contracte”.
“Les pràctiques acadèmiques no poden ser utilitzades per les empreses com un lloc de treball més, això és frau”, recorda Enrique Martín. La Laura i en Diego s’alegren d’haver tingut un primer contacte amb les seves professions a través de les pràctiques, però consideren que hauria de ser una experiència temporal. La Laura té clar que les properes pràctiques que accepti seran remunerades: “Ja tinc gairebé 25 anys i encara he de demanar diners als meus pares fins i tot per sortir a prendre alguna cosa. Amb aquesta edat i treballant, et fa coseta“.
De vegades, les pràctiques permeten donar el salt a un lloc més estable. Victòria P. (23 anys) va aconseguir un contracte de treball en una empresa després de sis mesos com a becària, que va convalidar per una assignatura optativa. En el seu cas, una companyia de logística i transport li va oferir un lloc temporal d’un altre semestre al departament financer de l’empresa.
Aquesta estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses també va passar un any més a la universitat del previst en el seu pla d’estudis. “Em va quedar una assignatura i tampoc em vaig posar les piles per treure-me-la, perquè així podia seguir sent becària i ampliant la meva experiència en el currículum”. Abans havia treballat en una entitat bancària, de manera que en total suma un any de pràctiques en la seva carrera. Amb la reforma que proposa Wert, a la Seguretat Social només tindrien constància de la meitat.
Al setembre, en Diego s’enfrontarà de nou a la finalització del seu període de pràctiques i no preveu que el contractin. No obstant això, tancarà el seu expedient. “No puc eternitzar la carrera per sempre”. Alternatives? “Me n’aniré a l’estranger a estudiar algun idioma o treballaré en alguna botiga de roba o alguna cosa semblant per poder mantenir-me Madrid i seguir buscant feina de la meva”, diu.