Durant les últimes dècades centenars de nenes han venut els seus cossos a la carretera BR116 que recorre Brasil des del nord d’Uruguai fins els estats pobres del Nord-est. La misèria va empènyer les noies a oferir els seus cossos als camioners, els únics que tenien diners per pagar-los-els. Avui l’economia ha millorat i les nenes no s’han d’oferir només als camioners: segueixen prostituint-se, però ara hi ha més gent que pot pagar, i també poden quedar-se a la ciutat.
Tot i això es calcula que a la BR116 hi ha un punt de venda de menors a cada 15 quilòmetres, i la carretera en té una extensió de més de 4.500. Empresaris, jubilats, treballadors de la zona i també turistes mantenen sexe amb aquestes nenes, moltes vegades consumides per les drogues. I encara que les petites tenen sexe amb adults durant tot l’any, hi ha pics de consum amb el Carnaval o altres esdeveniments i festes populars.
Mentrestant Brasil celebra el Mundial més car de la història i els carrers estan en flames: desenes de milers de persones van sortir a protestar fa un any coincidint amb la Copa Confederacions i amb el Mundial i les Olimpíades en el punt de mira. Des de llavors aquestes protestes, encara que menys multitudinàries, no han parat: transport, habitatge, educació, salut, salaris, corrupció… fins la pròpia policia s’ha sumat a l’onada de vagues i protestes.
Però hi ha una causa de la lluita contra l’explotació sexual de nenes i dones que no està fent tant soroll dins del Brasil, una societat encara poc avançada en temes de gènere. Una explotació intensament arrelada que, tenint en compte el precedent que van establir anteriors competicions d’aquest calibre, es preveu es multiplicarà amb el Mundial i “ja ha creat víctimes”, creuen especialistes.Tanmateix, el problema no compta amb un capítol, per exemple , l’informe sobre violacions de drets humans pel Mundial que el Comitè Popular de la Copa I les Olimpíades acaba de llançar i en què denuncia assumptes com desallotjaments, violència policial, especulació immobiliària o pèrdua de drets dels treballadors.
Childhood Brasil va lliurar un estudi de la Brunel University de Londres a la Secretaria de Drets Humans, que constatava com els grans esdeveniments esportius afavoreixen el fenomen: durant el Mundial de Sud-àfrica el 2010 es van registrar 40.000 casos d’explotació infantil (un augment del 63%) i 73.000 denúncies d’abusos contra dones (83% més) en els dos mesos entre l’arribada de les delegacions al país i la fi de l’esdeveniment. Quatre anys abans, al Mundial d’Alemanya van ser comptabilitzats 20.000 casos contra menors (augment del 28%) i 51.000 abusos a dones (49% més). Les Olimpíades de Grècia el 2012 van deixar un saldo d’almenys 33.000 abusos contra menors (augment del 87%) i 80.000 casos contra dones (78% més).
En dades de la secretaria de Drets Humans proporcionats a Desalambre per l’ONG Childhood, col·laboradora amb l’entitat, el 2013 es van produir 33 mil denúncies d’explotació sexual infantil, dades que només mostren una petita part del problema, ja que comptabilitzen només les denúncies en la línia telefònica habilitada amb aquesta finalitat.
Encara que en l’última dècada el Govern del llavors president Lula i avui encapçalat per Dilma Rousseff va implementar amplis programes socials que van reduir la pobresa extrema a la meitat, avui és encara pobre el 18% dels brasilers, segons la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), més de 37 milions de persones.
I la pobresa afavoreix un negoci que no podia quedar-se sense oferir els seus productes per a la Copa del Món, fins i tot en els mesos anteriors al seu propi inici, com va destapar un reportatge de l’anglès Matt Roper pel Daily Mirror, que relatava com prostitutes menors d’edat oferien els seus cossos a treballadors de l’Arena Corinthians de Sao Paulo, seu del partit inaugural de la Copa, el 12 de juny.
B.A. és una d’aquelles nenes prostitutes al Brasil. Avui amb 14 anys, explica com van abusar d’ella dins de casa quan en tenia només 6. Quatre anys després, la seva pròpia germana acabaria obligant-la a prostituir-se. “Quan tenia 10 anys la meva germana va començar a enviar-me a casa d’homes vells de la ciutat. Ella escrivia en un paper el que jo faria i per quants diners, i em feia lliurar, de porta en porta. La meva mare era addicta a les drogues i ens va abandonar. Em vaig quedar sola amb la meva germana gran, que ja era adulta. Però en lloc de tenir cura de mi, em va usar per pagar els comptes de casa. Així em vaig començar a prostituir.
Roper, que porta 15 anys al Brasil, és fundador de l’ONG Meninadança, i a més de ser periodista treballa amb nenes prostitutes o usuàries de drogues amb la dansa com a eina. Ell va parlar a Desalambre sobre el seu projecte a la BR116 i com la impunitat és gairebé total per als clients d’aquestes nenes sobre com ni elles ni ells, moltes vegades, són conscients de la gravetat d’un problema “normalitzat” al Brasil, sobretot en ciutats menors de l’interior.
Per en Matt, aquesta impunitat no es deu només a la manca d’estructura en la xarxa de protecció a les menors, sinó a una cultura masclista que “mai va donar valor a les nenes”. Assegura, a més, que l’àmplia majoria dels menors prostituïts són nenes, i dels clients, la major part són brasilers, tot i que no nega el paper del turisme sexual internacional.
La Copa i la prostitució
El problema ja està present a les seus del Mundial: dels 12 estats en què hi ha partits, cinc lideren el rànquing de les denúncies d’explotació sexual infantil: São Paulo, Rio de Janeiro, Bahia, Minas Gerais i Rio Grande do Sul. Un mal que té a veure amb la pobresa, el masclisme i la impunitat, que es temia que empitjorés amb el Mundial de futbol i que les inversions per a l’organització de l’esdeveniment poc han fet per trencar el cercle viciós.
A Recife, ciutat seu del Mundial i important punt turístic del nord-est del país, es calcula que un de cada quatre menors es prostitueix, segons un reportatge de la BBC que Roper va ajudar a produir. En aquesta cadena va parlar-hi Liliam Sá, presidenta de la primera comissió parlamentària sobre la infantesa explotada, que va viatjar a les dotze ciutats seus del Mundial durant les seves investigacions. “El que hem vist en els nostres viatges ens ha deixat estupefactes, perquè l’explotació sexual i el turisme sexual són visibles al Brasil de forma endèmica i creixent”.
El Govern assegura haver enfortit la xarxa de protecció al menor, tant a nivell administratiu com amb accions com la de la setmana passada, quan una batuda va tancar-ne un parell a Copacabana, la platja més famosa de Rio de Janeiro i on es concentren els seguidors, doncs allà hi havia menors exercint.
Però la diputada considera que el Govern no ha instituït polítiques reals d’inspecció i prevenció i que les forces de l’ordre no només són indiferents sinó còmplices del problema: “Vaig descobrir que la pròpia policia encobreix a aquests explotadors, els proxenetes, que pul·lula la impunitat i també hi ha una manca de supervisió de part de l’estament judicial”.
El Mundial pot estimular l’explotació infantil per diversos factors: d’una banda, la construcció dels 12 estadis (4 més dels 8 que la FIFA recomanava) va mobilitzar un gran nombre de treballadors, clients potencials de les xarxes de prostitució cap poblacions ja vulnerables. Això, agreujat pel fet que els estadis s’han construint en zones pobres i envoltades de faveles o barriades amb manca de recursos, és brou de cultiu per a la prostitució. Un cop inaugurats els estadis, una allau de seguidors envaeix aquestes àrees.
També s’han detectat xarxes que han captat i traslladat nenes de localitats petites fins a les ciutats seu, nenes que molt probablement ja mai tornaran a casa, explica Roper. I, finalment, la Llei general de la Copa, impulsada per la FIFA, va recomanar que les vacances escolars es moguessin en el calendari per coincidir amb la Copa, suavitzant així el conegut problema del trànsit de les urbs brasileres. Els especialistes alerten que això deixa a les nenes en risc, ja que l’escola és un element protector i d’aquesta manera quedarien als carrers, més vulnerables, mentre els seus pares estan a la feina.
De fet, d’entre els diversos factors de risc, com l’allau de turistes o el major consum de drogues i alcohol durant l’esdeveniment, l’anticipació de les vacances escolars és un dels més preocupants, assenyalen des Childhood Brasil. “La copa ja ha causat bastantes víctimes, principalment per la construcció dels estadis, que solen estar en barris pobres de la perifèria”, explica Matt Roper.
“Particularment, no sé si el seguidor que ve a la Copa estarà buscant nenes petites. Més probablement acabarà amb noies una mica més grans, de 15 o 16, sense saber o tenir certesa que són menors. Tanmateix, la Copa segur que augmentarà l’explotació però la majoria dels que abusaran de les nenes seran brasilers“. I aquests, en molts casos ni saben que el que fan és tan horrible. Està normalitzat, no les veuen com nenes, no veuen tanta diferència, continua explicant el britànic.
“Encara no sabem si des que el Mundial va començar s’ha disparat la demanda de nenes, però l’explotació sempre tendeix a augmentar amb les festes, sigui carnaval, cap d’any o la festa Junina -unes festes tradicionals celebrades al juny a l’interior-. De fet les festes junines de l’interior són pitjors que el carnaval pel que fa a explotació sexual, abusos i violacions“. Novament, no és estrany veure files de camioners aparcats a Medina durant les festes on hi ha nenes, explica Roper. Novament un altre factor afegit: la Copa del Món és al juny, “tenim vacances, Mundial i festa Junina, tot alhora”.
“Per als seguidors, jo sé que hi ha bandes que estan traficant amb nenes per portar-es cap a les ciutats seu. Conec el cas, per exemple, d’homes de Sao Paulo a Medina, Badia, intentant reclutar noies de 12 i 14 anys. Són moltes les enganyades amb promeses que seran cambreres o serviran a “cases de família”. D’altres ho saben, però ho fan per drogues o per necessitat”, explica Roper. El pitjor és que, hi hagi finalment tants nous client o no, moltes de les nenes que són reclutades mai tornaran a la seva ciutat: són propietat de la màfia.
La Copa Confederacions, celebrada fa un any, va haver de ser un assaig de bones pràctiques sobre la qüestió anticipant-se al Mundial. Però els plans que es van preparar van estar lluny de ser suficients. Així ho mostra l’Agència Pública de Periodisme d’Investigació en la sèrie de còmics “Meninas em jogo” (Nenes en joc), un retrat de la prostitució en els estats turístics del nord-est. D’una banda, les protestes contra l’esdeveniment esportiu van “frenar l’explotació sexual”, però van provocar presons arbitràries i maltractament a menors per part de la Policia. De l’altra, els consells tutelars que rebrien els menors víctimes d’abús van funcionar fins a les deu de la nit, quan precisament s’intensifica l’explotació. Uns consells tutelars insuficients en nombre i sense recursos, explica Roper.
Penes més dures dos mesos abans del Mundial
La prostitució no és il·legal al Brasil. L’any 2002 va ser reconeguda com una de les 600 ocupacions brasileres. No obstant això, no és legal ser propietari d’un lloc on s’exerceixi la prostitució, el que deixa un cert buit legal que col·loca les i els professionals en situació de “vulnerabilitat”, segons associacions del sector i col·lectius com el Comitè Popular de la copa de Rio de Janeiro, que denuncien detencions arbitràries, extorsions i fins i tot violacions per part de la policia.
Independentment de la manera en què s’exerceixi l’activitat, és il·legal prostituir-se si s’és menor d’edat. Considerant que els professionals del sexe adults i “legals” afronten perills com els esmentats, és fàcil imaginar que els menors són encara més vulnerables.
I encara que al maig el Govern de Dilma Rousseff va aprovar una llei que tipifica la prostitució infantil com “crim pudent” i endureix les penes, la solució va molt més enllà. “Encara que es consideri crim pudent, encara són molt poques les accions de prevenció i per promoure els drets fonamentals, com salut, educació i assistència”, va afirmar a Globo Antonia Lima, coordinadora del Centre de Suport de Defensa de la Infància del Ministeri Públic de Ceará, un dels estats del nord-est on la prostitució de menors i el turisme sexual són fenòmens particularment forts.
Impunitat i “cultura”
El càstig per als infractors rarament arriba i la majoria dels casos triguen tres anys a jutjar-se, segons va declarar Karina Figueiredo, secretària executiva, a la revista Veja. Les penes, explica Karina, també poden ser suaus donat el prejudici d’alguns magistrats. “Davant d’una violació d’un menor tots es commouen, però a una nena que es prostitueix al carrer se la veu com una ‘porca’. Alguns jutges tenen un pensament totalment masclista, diuen que la culpa no és de l’adult que abusa, sinó de la nena, que no està a l’escola perquè no vol. Ja si parlem de travestis el càstig és pràcticament inexistent”, afirma.
Roper està d’acord: “Brasil és un país molt masclista i principalment al camp, no es valora a les nenes. A més existeix un antecedent històric segons el qual el patró abusava de les empleades. Al final l’abús s’acaba normalitzant”. A les ciutats petites el problema és greu perquè el govern no arriba, menys que a les ciutats grans, i a més de la cultura, regna la impunitat.
Roper cita diversos exemples que ha presenciat en els seus anys de treball al Brasil. Recorda el cas d’un empresari, amo d’una botiga de roba infantil, que és conegut com “el que li agraden les nenes”. Amb els diners que l’adult pagava a una d’aquestes meninihas, la seva mare assumia el lloguer.
També recorda el cas d’una nena de 12 anys que vivia amb un home de 40, que va acabar deixant-la embarassada, -“no t’imagines el que és veure una nena amb panxa”, s’interromp Roper-, i en assabentar-se’n la va expulsar i en va buscar una altra. El cas va ser denunciat però a ell no li va passar res. “El consell tutelar guarda l’expedient en un calaix”, assegura.
“Moltes vegades les noies tenen una història familiar: l’àvia es dedicava a això, la mare també, i ara la nena, tot això té a veure amb la pobresa i que s’ha transformat en alguna cosa arrelat, gairebé cultural”, considera Roper. Per això, en Meninadança treballen amb les nenes i les seves famílies mostrant-los que aquesta no ha de ser la vida “normal”, que hi ha altres opcions.
La vida de BA va canviar quan la Casa Rosa Meninadança va obrir a la seva ciutat; avui ha tornat a estudiar i ha decidit no deixar que cap home la tracti “com un objecte”. “Va ser molt difícil. No creia que tingués valor, més que el que canviava per sexe. No acceptava l’afecte de les persones a la casa i era rebel, però sempre tornava perquè quan ballava em sentia lliure”.