Mèxic va ser el primer país que, l’any 1945, va fer obligatori per als seus estudiants universitaris la prestació de serveis comunitaris per a graduar-se. En aquest cas, partint de la idea que el servei comunitari pot ser qualsevol tipus de pràctica que es faci a la comunitat, estigui o no vinculada amb els estudis que s’estiguin duent a terme. Amb els anys, aquestes 480 hores que havien de fer els estudiants es van convertir en un requisit que es valorava relativament poc. En l’actualitat, algunes universitats com el TEC de Monterrey han revifat la idea i han establert que la meitat d’aquestes hores s’hauran de realitzaramb la modalitat d’aprenentatge servei. Per tant, establint una relació directa entre els estudis i el servei que es faci a la comunitat.
En altres països, aquest tipus de pràctiques també s’han fet obligatòries. És el cas d’alguns estats dels EUA que ho proposen a l’etapa de secundària i amb moltes menys hores de servei a la comunitat (depenent dels estats, entre 10 i 80 hores). En aquest cas, on el servei comunitari es refereix a pràctiques diverses amb la comunitat, d’aprenentatge servei o no, el debat també és obert.
En altres països, l’aprenentatge servei s’ha fet obligatori quan l’extensió i la maduresa de la proposta entre els centres educatius era molt considerable. Així, a Holanda es va fer obligatori a partir del 2011 quan el 98% de les escoles ja participaven en projectes similars i ja feia uns quants anys que el govern promocionava les propostes. A l’Argentina, també es va fer obligatori a l’etapa secundària a partir del 2012 amb el nom de projectes sòciocomunitaris solidaris, després d’anys d’un fort impuls del govern amb propostes com els Premios Presidenciales de Educación Solidaria.
El Departament d’Ensenyament va presentar fa uns dies el Pla d’Impuls del Servei Comunitari, que s’implantarà a l’ESO els propers anys i que farà que tots els estudiants hagin de prendre part en alguna activitat de col·laboració amb entitats socials de l’entorn del seu institut. És un pla que impulsa l’aprenentatge servei als instituts i el prenen com una oportunitat.
Tenim davant l’espai per a impulsar i sistematitzar bones pràctiques d’aprenentatge servei, de posar-les a l’abast de tothom, de fer propostes en les quals les escoles i les entitats socials comparteixin un mateix projecte educatiu. Les propostes d’aprenentatge servei, que combinen l’aprenentatge acadèmic amb el servei a la comunitat, són propostes d’èxit, motivadores, on tothom –centres educatius, entitats i comunitat- hi surt guanyant.
També cal explicitar que els projectes d’aprenentatge servei són propostes complexes que segurament caldrà acompanyar al llarg del desplegament del programa. Haurem d’anar veient quin és el ritme de les entitats, que sol ser diferent dels centres educatius, quines són les necessitats que van sorgint per part de tots els implicats en els projectes, el paper dels municipis, etc. Finalment, per a acabar incorporant l’aprenentatge servei en el si dels centres educatius i de les entitats socials es necessitarà temps i continuïtat en els projectes que no haurien de quedar condicionats per plans governamentals.
