Vull compartir unes paraules amb vosaltres sobre l’emergència del valor de l’empatia en la nostra societat, un valor universal que està a la base de molts altres com la col·laboració o la solidaritat i que, sens dubte, motiva el compromís social de les persones. Essencialment, vull expressar dues idees relacionades: primer que la crisi global està despertant una major empatia en la ciutadania; i segon, que aquest valor està promovent tota una cadena de canvis importants relacionats amb el que anomeno ‘talent social’, un talent que està transformant a poc a poc la nostra societat.
Autors com Daniel Goleman –Inteligència emocional– o Howard Gardner –Inteligència interpersonal– afirmen que només quan som les víctimes o estem a prop de les mateixes som capaços de sentir el seu dolor i intentar evitar-ho. Així, l’empatia es un valor clau per a la convivència y la justícia social. Certament, les conseqüències socials de l’actual crisi són viscudes en primera persona per gran part de la població del nostre país, amb més o menys grau d’afectació. El fet de viure de forma més o menys propera situacions difícils a nivell personal i familiar -com la desocupació, els desnonaments, la pèrdua de drets socials, el decreixement dels recursos públics o l’augment de la pobresa en les nostres comunitats- ens està ajudant a pensar i sentir l’altre més a prop d’un mateix. A més, les xarxes socials i els mitjans actuals ens acosten a temps real les experiències de comunitats allunyades geogràficament, impactant de manera agregada en les nostres sensibilitats. Penso que està despertant progressivament una consciència global en la ciutadania que planteja una mirada còmplice i empàtica de la realitat social, una realitat viral i inèdita en la història de la humanitat.
El liberalisme d’Adam Smith afirmava que el jo maximitzava el nosaltres, i avui percebem com el jo i el nosaltres són difícils de separar. Entenc que l’adquisició de nous valors està movent tota una cadena de canvis que comencen amb el desenvolupament dels fonaments d’una teoria social i econòmica alternativa. En els últims anys està creixent exponencialment el cos teòric que fonamenta les bases d’un nou ordre basat en el bé comú o interès general com a finalitat primera. Autors que presenten un discurs disruptiu com el premi Nobel d’Economía Joseph Stiglitz –El preu de la desigualtat, 2013-, el lingüista y activista Noam Chomsky –Power Systems, 2013-, els professors i escriptors Christian Felber –La Economia del bé comú, 2012- y Charles Eisenstein –Sacred Economics, 2011-, així com les bases del consum col·laboratiu de Rachel Botsman –Whats mine is yours, 2012-,entre d’altres, estan assumint una gran popularitat a nivell mundial, amb un seguiment considerable a través de les xarxes socials. Les seves idees evidencien els límits del creixement econòmic actual, denuncien una clara deficiència democràtica causada pel domini dels mercats sobre el poder polític, la necessitat de separar diners i valor, la urgència de vincular el benefici econòmic, el benefici social i el benefici ecològic com a finalitat de les empreses, i finalment, destaquen el poder de la ciutadania com a consumidors actius de bens i serveis. D’aquesta manera, aquests treballs estan vestint i donant cos als nous valors emergents que parteixen d’una major empatia i implicació, és a dir, d’un major talent social.
En conseqüència, aquests fonaments teòrics serveixen de base per al desenvolupament de noves praxis socials. Tot d’una, el món de les paraules es transforma i a moltes d’elles hi afegim l’adjectiu social: intel·ligència social, empresa social, innovació social, emprenedor social, xarxa social, incubadora social, talent social… Així que el social acompanya la paraula anterior, sumant al significat original de la mateixa una orientació cap al nosaltres, més enllà del jo.
Alhora, la praxi social recull els reptes llançats pels referents teòrics per construir activament una societat diferent. Les empreses socials i la innovació social en tots els sectors són un clar referent (podeu conèixer més de 790 al nostre país al web www.socialtalentin.com, essent alguns exemples Grup Caixa d’Enginyers, Véritas, Som Energia i La Fageda, entre d’altres). D’aquesta manera, es constata que existeix una corrent en ple creixement d’organizacions y consumidors que desitgen transformar l’status quo per a construir de forma activa una societat millor per a tots.
Així doncs, està emergint amb força el talent social de les persones, ja sigui en el nostre rol de ciutadans, consumidors, treballadors, estudiants, emprenedors o empresaris. Un talent que s’aprèn en entorns educatius diversos -informals, formals i no formals-, a totes les edats, des de tots els àmbits i sectors socials. Només cal obrir els ulls, creure que junts podem millorar la nostra realitat i actuar en conseqüència.
Ara bé, el repte és majúscul i hem de ser conscients que topem frontalment contra els eixos de poder, posseïdors de molts recursos i influències per a perpetuar-se en la punta de la piràmide. Cal recordar que hi ha un discurs dominant guiat pels que segueixen trobant maneres tradicionals i obsoletes de créixer enmig del canvi, secundats per una propaganda agressiva ja sigui pagada amb diners privats o públics. Personalment estic més que convençut que els valors que anem construint dia a dia i el propi talent social són una llavor molt poderosa que està despertant a la ciutadania, abans majorment adormida. Es constaten grans canvis i es prometen més i millors en una expansió del social cap a totes les paraules del diccionari.
