Jordi Badiella és professor de secundària
Avui podem utilitzar diferents estratègies que van més enllà del llibre o del text per dur a terme el treball sobre la lectura entre els alumnes de l’ensenyament obligatori: les webquestes, les caceres, les webtasques, les bibliotasques, els petxa cutxes, els booktrailers, les microlectures…
L’any 1995, Bernie Dodge, professor de tecnologia educativa de la Universitat de San Diego, Califòrnia, va crear les webquest, una estratègia didàctica que utilitza principalment recursos d’internet amb l’objectiu que l’alumnat faci una tasca de cerca guiada.
Amb la invenció de les webquest, Bernie Dodge va obrir la porta perquè les estratègies basades en els recursos d’internet entressin a les aules, a les biblioteques escolars i a les cases. A Catalunya, la Comunitat Catalana de Webquest és l’única associació del món dedicada a la difusió d’aquesta activitat didàctica.
Ambtot, les activitats tradicionals coexisteixen amb les noves propostes, perquè el seu valor intrínsec les fa imprescindibles. Lluny del tòpic de considerar-les inútils, les lectures obligatòries de l’institut tenen un influència important en les nostres vides. Només cal esmentar títols com ara Mecanoscrit del segon origen o El Petit Príncep per admetre-ho.
Ni els beneficis de la diversitat metodològica de la lectura, ni el creixement personal que suposa submergir-se en els llibres poden ser suplantats per les estratègies que les tecnologies de l’aprenentage i el coneixement posen al nostre abast. Però són una ajuda indiscutible.
Quines són les particularitats d’aquestes estratègies?
- Són propostes didàctiques que utilitzen principalment recursos d’internet.
- L’objectiu és que l’alumnat realitzi, de forma cooperativa, una tasca, com ara resoldre qüestions o crear productes.
- L’alumnat fa aquest tipus de treball de forma sistemàtica i lligada al seu currículum.
- I, sobretot, aquestes propostes didàctiques transporten l’alumnat a indrets desconeguts, sorprenents, meravellosos
A on ens porten aquestes estratègies?
A contribuir a fer joves preparats i solidaris, capaços d’analitzar i interpretar el món. A preguntar-se, per exemple, quin ús fan de les biblioteques públiques.[1]
Un lloc on podem trobar aquestes estratègies?
Al web De mestr@ a mestr@.[2]
Alguna altra estratègia?
Catalunya no és Finlàndia, on el 80% de les famílies van a la biblioteca el cap de setmana. [3] No podem esperar que els joves vagin massivament a la biblioteca. És més segur que la biblioteca vagi als joves, que la biblioteca vagi a l’institut.
Un professor i un bibliotecari són diferents, però en el fons, s’assemblen molt: no és l’institut qui fa lectors, és el professor; no és la biblioteca, és el bibliotecari.
Hi ha iniciatives que han estat útils per a l’apropament de la literatura als joves[4]:
les exposicions; les guies de lectura, les visites escolars i el contacte amb professors que fan demandes de lots de llibres per a la biblioteca escolar o els tallers de lectura.
D’altra banda, el curs passat es va fer el primer concurs de booktrailers promogut pel Servei de Biblioteques de la Generalitat: una estratègia que se suma a la llista de novetats didàctiques.
Però ens preguntàvem si trobaríem alguna altra estratègia, encara. A la ciutat on visc, tant se val el seu nom, l’activitat estrella de l’oferta didàctica del Servei Educatiu de l’Ajuntament és la seguretat viària. Un policia es dedica exclusivament a portar-la als instituts de forma sistemàtica i gradual. I si un policia fa xerrades amb èxit, un bibliotecari podria fer el mateix?
—
[1] FERNÁNDEZ, Sergi i altres. Els joves, què llegim? <https://sites.google.com/site/quellegimelsjoves/>. (Consulta: 02/10/2014).
[2] BARBA, Carme. De mestr@ a mestr@ <https://sites.google.com/site/carmebarbacat/>. (Consulta: 02/10/2014).
[3] MELGAREJO, Xavier. “La escuela finlandesa està abierta y al servicio de la comunidad, aquí todo son puertas cerradas”. Eldiario.es. 13/01/2013. <http://www.eldiario.es/catalunya/diarieducacio/Xavier-Melgarejo-finlandesa-servicio-comunidad_6_90001003.html>. (Consulta 03/10/2013).
[4] MOLIST, Pep. “La biblioteca pública i els joves”. La literatura per a joves, de la creació a la comunicació. Fundació Caixa Sabadell. Sabadell, 2002. P. 45.