Estarem d’acord que l’educació ha viscut un gir i un canvi de mirada força significativa en les últimes dècades.
La majoria de professionals de l’educació compartirem la idea que l’educació ja no es pot entendre únicament com a transmissió de continguts, sinó que s’ha d’entendre com la creació de condicions d’aprenentatge per a tota la vida i la formació de persones autònomes i crítiques capaces de donar resposta als reptes d’un món cada vegada més complex, dinàmic i plural.
Aquest gir ha suposat una aposta per fomentar un enfocament de l’educació més integral que té com a referents els més que coneguts quatre pilars educatius de Delors (1996) «aprendre a conèixer», «aprendre a fer», «aprendre a ser» i «aprendre a conviure»; i es cristal·litza en la proposta de competències bàsiques sorgides del procés de convergència educativa en el si de la Unió Europea.
És aquí on l’Educació per al Desenvolupament (EpD) i l’educació amb enfocament competencial comencen a compartir plantejaments i marcs d’actuació.
Comprendre que la principal finalitat de l’escola és preparar per a la vida (en cadascun dels seus àmbits: personal, social, econòmic, polític) obliga a plantejar que l’enfocament educatiu a fomentar hauria de ser aquell que dinamitzi una sèrie d’aprenentatges (conceptuals, procedimentals i actitudinals) en l’alumnat que li permeti assumir i resoldre situacions quotidianes i properes, canviants i complexes, amb un sentit ètic i humà.
No seria agosarat considerar que l’educació amb enfocament competencial és una excel·lent oportunitat per a la incorporació de l’educació per al desenvolupament en l’àmbit escolar degut, principalment, a la seva proximitat en la concepció de quina ha de ser la finalitat de l’educació, quina ha de ser la relació educativa entre educador i educand, quin tipus d’aprenentatge s’ha de promoure i com s’ha d’entendre l’avaluació per millorar això que anomenem ‘educació’.
Ambdós enfocaments educatius s’ubiquen en aquesta manera de concebre l’educació des d’una visió global, compromesa, responsable i transformadora de la formació de les persones.
Des de l’educació per al desenvolupament és coherent compartir la inspiració que el currículum ofereix, els objectius competencials per a la vida, promoguts i desenvolupats mitjançant un procés gradual, transversal i que implica profunds canvis en la manera d’educar i avaluar.
Entre els elements a destacar que tots dos enfocaments comparteixen tindrem
-
en primer lloc, que el principal objectiu de l’educació és educar a les persones per a que siguin el més autònomes, crítiques i actives possibles en la transformació del món cap a un sistema més just, equitatiu, solidari i sostenible;
-
en segon lloc, que la relació educativa es basa en l’escolta, el diàleg i l’apertura a l’altre amb clara intencionalitat d’elaborar coneixement conjunt;
-
en tercer lloc, la promoció d’un aprenentatge profund relacionat amb l’interès del subjecte en comprendre per sí mateix allò que aprèn i per relacionar els diferents components de la realitat; i,
-
finalment, l’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, com a motor d’aprenentatge en l’alumnat i per al desenvolupament de les seves capacitats d’autoregulació en el propi aprenentatge i d’aprenentatge per a tota la vida
Aquesta reflexió és la que ha representat la base conceptual per construir, dins del projecte Competències i EpD, una proposta de model curricular i una guia d’orientacions pedagògiques que poden acompanyar al professorat en la seva aposta per innovar i transformar la seva pròpia pràctica docent, d’aula o de centre.
A manera de conclusió, podem dir que caracteritzar a l’alumnat com a subjecte (polític) dins i fora del context escolar ens suggereix que és indispensable identificar, analitzar i debatre les situacions que enfronten i enfrontaran en un futur les i els joves, per poder inferir les competències (no solament els coneixements) que és necessari integrar i desenvolupar en el currículum.
No es pretén que aquest procés invalidi la totalitat dels actuals programes escolars (com adverteix Perrenoud, 2012), més aviat permetria identificar els components que sintonitzen amb la idea de formació i acció ciutadana per a la transformació. Empíricament i al revés, res indica que mantenir l’enfocament memorístic actual ens hagi apropat a posar les bases col·lectives per reduir les desigualtats i caminar cap a societats més justes.
Us deixem també el vídeo de la sessió de treball per reflexionar sobre el currículum escolar i les competències bàsiques.
Edualter Sesió 14 Juny 2011 from Edualter on Vimeo.
