Article publicat a eldiarionorte
Apostar per l’anglès en contra de la llengua pròpia, però sense preparar abans als docents o l’alumnat, per una qüestió electoralista però sense dotar-la dels mitjans necessaris. Les protestes per part del sindicat STEI Intersindical Illes Balears són les mateixes que les del seu homòleg a Navarra, STEE-EILAS, encara que uns facin referència a l’aposta balear pel trilingüisme i altres al Programa d’Aprenentatge d’Anglès (PAI, segons les sigles en castellà) defensat pel Govern Foral. Una de les professores que van impulsar la mobilització en contra d’aquestes modificacions a les Illes Balears, Maria Antònia Font, defensa que, en tots dos casos, l’Administració ha comès l’error de fer-ho “sense diàleg”, i presentant-lo com una aposta per l’anglès quan, en realitat, si és el cas, era “un torpede a la línia de flotació de l’ensenyament en català”.
Font, professora de Secundària de Llengua i Literatura Catalana a un centre públic, involucrada en l’ensenyament durant gairebé 30 anys (deu d’ells alliberada com a part del sindicat), ha acudit aquest dijous a Pamplona, on participa en una taula rodona, organitzada entre d’altres per el sindicat ELA, amb el títol, bastant evident, PAI, ni així ni de cap manera. També hi han participat el lingüista de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabera i el professor d’anglès Richard Weyndling. La iniciativa s’emmarca dins de les crítiques al PAI, tot i que UPN ha reafirmat la seva aposta sobre aquest projecte d’ensenyament en anglès i ha assegurat que ho inclourà en el seu programa electoral.
Font, per la seva banda, veu similituds entre el cas navarrès i el balear perquè, en tots dos, “sembla que per part de les institucions hi ha un interès especial per promoure el trilingüisme, com està passant en aquelles zones amb llengua pròpia”. El conseller navarrès d’Educació, José Iribas, ha defensat amb insistència els resultats del projecte i que es tracta d’un programa “sòlid”, que aposta per l’excel·lència i que està obert a millores, però no a les crítiques d’un sector de la esquerra abertzale que únicament s’oposa a l’anglès en el seu afany de “construcció nacional”.
Font defensa, però, que casos com el de les Balears no poden reduir-se a una qüestió nacionalista. “En les mobilitzacions (inclosa una vaga de professors que es va allargar tres setmanes) hi va haver persones no nacionalistes”, assegura. En cas contrari, no creu que les protestes haguessin estat tan massives, implicant a docents, pares i mares, alumnat, universitat, mitjans de comunicació i, fins i tot, provocant una resposta ràpida de la Justícia, que va suspendre de forma cautelar l’aplicació d’aquests canvis.
Per a aquesta professora, la clau en l’oposició al trilingüisme va estar, per una banda, en denunciar l’actitud del govern de José Ramón Bauzá (PP) i, de l’altra, ja en l’àmbit educatiu, que “era una proposta antipedagògica, que volia imposar-se en deu cursos en només dos anys, sense que els professors i l’alumnat estiguessin preparats, i actuant especialment en Infantil i Primària, que és on hi ha la base de l’ensenyament en català”.
Triar o igualtat d’oportunitats
Cal triar, llavors, entre anglès i català? Font defensa que hi ha acord en tots els àmbits en augmentar l’ensenyament en anglès, però no així. “Hauria d’anar curs a curs, any a any, i anar ascendint”. Per a Font, aquesta aposta passa per mesures com augmentar els desdoblaments, incloure auxiliars de conversa, intercanvis amb altres centres en anglès, apostar per la versió original a la televisió pública… I donar a triar als centres si volen implantar aquests projectes.
No obstant això, la pregunta que cal formular aquí, que és la mateixa que ha defensat UPN a Navarra, és si no es dificulta la igualtat d’oportunitats en permetre que algunes escoles apostin per l’anglès i altres no. Font, però, defensa que “si és una cosa positiva, al final tots els centres s’acabaran sumant”.
L’avaluació del PAI
L’avaluació del PAI havia generat polèmica, perquè tant el sindicat ELA com diversos grups de l’oposició a la Cambra, especialment Bildu i Aralar-NaBai, havien mostrat la seva preocupació per com afectarà la implantació d’aquest programa als resultats dels alumnes, ja que la sensació és que no es millorava en anglès i que empitjorava en la resta de matèries.
El conseller José Iribas va repetir fa poques setmanes les mitjanes que ja va avançar en un estudi realitzat pel Servei d’Idiomes a una mostra d’alumnes que acaben el primer curs de Primària en centre públic amb PAI, i l’habitual ha estat que rondin el notable: 7, 86 en llengua anglesa oral, 6,76 en llengua anglesa escrita, 6,57 en matemàtiques en castellà escrit, 8,38 matemàtiques en anglès oral, 7,28 matemàtiques en anglès escrit i 7,33 en llengua castellana.
A més, va reconèixer Iribas per avançar-se a les crítiques, el Departament d’Educació ha decidit complementar aquestes dades amb altres dos estudis que abasten a tots els alumnes dels centres públics. I, en concret, els més cridaners són els resultats dels informes diagnòstics que es realitzen a cada estudiant; aquests revelen que, en acabar el primer cicle de Primària (2n), el 93% dels estudiants amb PAI promocionen (passen de curs), la mateixa xifra que la resta de la xarxa. I, d’ells, el 85% amb tot aprovat i un 3% amb dues o més suspensos, xifres també equiparables.
Iribas, en una tensa compareixença, va esgrimir aquests resultats per assegurar que a EH Bildu “se li ha trencat una joguina”: “A veure si hi ha algú que els pugui convèncer a vostès, senyors de l’oposició abertzale, que el que és bo per a les ikastoles i els centres concertats és bo per als centres públics “.
