“Tot el que sigui avançar el tancament de portes no em sembla bé”, comenta el director de l’institut Ferran Tallada, Manel Belda, quan se li pregunta sobre la separació dels alumnes en itineraris diferenciats a Quart d’ESO, una mesura que incorpora la LOMCE i que la Generalitat ja ha anunciat que esquivarà amb una titulació mixta.
La llei Wert preveu dividir els alumnes de Quart d’ESO en dos camins, en funció de si volen continuar la via de la Formació Professional o del Batxillerat. Aquesta selecció prematura ha provocat el rebuig del departament d’Ensenyament i també d’alguns experts, que consideren que perjudica els alumnes amb més dificultats, més enllà de si a aquestes edats tenen tots prou maduresa com per saber quin camí formatiu volen prendre.
¿Quan és un bon moment perquè els adolescents comencin a prendre les petites grans decisions que marcaran, d’alguna manera o altra, el seu futur personal i professional? ¿És una mesura adequada separar els estudiants abans d’acabar els estudis bàsics de l’ESO, és a dir, abans dels 16 anys? La solució de la Generalitat podrà avitar l’aplicació de la llei, però no que es tornin a posar sobre la taula preguntes com aquestes.
“Qualsevol mesura de segregació perjudica als que més els costa, i tampoc no beneficia els alumnes que més fàcilment tiren endavant”, exposa Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, que apunta que “els models dominants -a la majoria de països europeus- són comprensius”. És a dir, que aposten per mantenir junts els alumnes al màxim de temps possible, com és el cas dels nòrdics, sovint fins la majoria d’edat.
En contra del que planteja la reforma del PP, aprovada ara fa un any i implantada des d’aquest setembre, organitzacions com l’OCDE també han recomanat evitar la segregació prematura. “La selecció primerenca dels alumnes augmenta les inequitats sense elevar el rendiment del promig”, apunta l’organisme en el seu informe Equitat i Qualitat en l’Educació, publicat l’any 2012.
Com queda l’ESO amb la reforma?
La llei Wert es començarà a aplicar a Primer i Tercer d’ESO el curs vinent, i a Segon i Quart el curs 2016-2017. Un dels canvis fonamentals d’aquesta llei és que sacseja la distribució dels cicles: a partir d’ara, els tres primers cursos de Secundària formen el primer cicle, i Quart d’ESO el segon. Aquest darrer curs és considerat el pas previ a la Formació Professional o al Batxillerat, i per això separa ja els alumnes “en dos trajectòries ben diferenciades”, segons consta al preàmbul de la llei: Ensenyaments acadèmics per a la iniciació al Batxillerat i Ensenyaments aplicats a la iniciació de Formació Professional. De fet, ja a Tercer d’ESO hi ha un tastet d’aquesta anticipació, amb la divisió de l’assignatura de Matemàtiques segons si és més aplicada o més acadèmica.
Les assignatures exclusives de cada itinerari –a més de les troncals i les optatives, que seran compartides– seran, en el cas de la iniciació al Batxillerat, Economia, Llatí, Biologia i Geologia, i Física i Química; i en el cas del camí de l’FP, Ciències Aplicades a l’Activitat Professional, Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial i Teconologia. D’aquestes, cada alumne n’haurà d’escollir dues. Els dos itineraris culminen amb dues revàlides també per separat –i elaborades pel Ministeri d’Educació–, que han de servir perquè els alumnes obtinguin el títol de Secundària.
Però en els darrers dies la Generalitat ha anunciat que fomentarà una titulació mixta que permeti completar els dos itineraris alhora. Aquesta mesura s’emmarcaria en la política del Govern de Catalunya de suavitzar l’aplicació de la LOMCE i esquivar alguns dels seus plantejaments. Tal com va passar amb la negativa de la Generalitat a aplicar des d’aquest curs la Formació Professional Bàsica, que també separa els alumnes –en aquest cas els que més dificultats tenen cap a un itinerari més pràctic– abans dels 16 anys.
Així doncs, segons afirmava en declaracions a El Periódico la directora general d’Educació Secundària, Teresa Pijoan, s’impulsarà una doble titulació. “N’hi haurà prou que facin dues assignatures més”, una fórmula que la llei accepta com a excepció, però que a Catalunya es vol fer general.
Els inconvenients, a debat
A l’hora d’avaluar els avantatges o inconvenients de la segregació prematura, el cert és que sí que hi ha evidències de que empitjora el sistema quan la separació és per nivells, però no tant en el cas de la segregació segons itineraris, perquè s’hauria de comparar entre països, cosa poc recomanable. “El que sí que se sap, però, és que els països més bons solen segregar més tard”, apunta Palacín, que posa l’excepció d’Alemanya, un dels pocs països amb resultats acceptables que separa els seus alumnes en itineraris més tècnics o acadèmics ja a l’edat de 12 anys, en acabat de la Primària.
Per Palacín, “cal garantir un currículum de qualitat per a tothom fins als 16 anys, i repescar els que fins i tot així no hagin arribat al final”. Segons el seu parer, actualment una de les vies està devaluada, la de la Formació Professional, fet que pot comportar que “s’enviï el fracàs escolar cap a aquest camí”. “I la FP no està pensada per recuperar els dèficits bàsics de la formació obligatòria, així que l’únic que aconseguim és mantenir el desprestigi i l’abandonament dins la pròpia FP”.
Per la seva banda, Rafael Merino, director del Grup de Recerca i Treball de la UAB, assegura que no és tan evident que l’avançament dels itineraris comporti desigualtats. “Hi ha moltíssims factors”, apunta, entre ells un tronc comú “molt acadèmic” que també perjudica els alumnes amb més dificultats.
Sobre la devaluació d’una de les vies, Merino considera que “potser sí que una pot estar devaluada socialment, però no pels nois i noies”, i posa un exemple: “A Terrassa un grup -d’alumnes amb dificultats- portava la cantina del centre. És evident que això no és fer Plató, però potser els va millor. Se’ls veia més feliços. ¿Amb això estàs reforçant la reproducció de l’origen social? Potser sí, però és que el que tenim ara tampoc funciona”, conclou aquest sociòleg.
El que tenim ara, recorda Merino, és un 20% d’alumnes que no acaben l’ESO. “Jo no dic que la LOMCE sigui la solució, però hem de fer alguna cosa per ajudar aquest 20%”, considera.
A més, Merino vol recordar que, en l’actualitat, ja hi ha molts instituts que opten per separar els seus alumnes en funció del seu rendiment. “Alguns fins i tot des de Primer”, constata. “El que fa la LOMCE en aquest sentit és certificar unes pràctiques que ja s’estan fent”, valora. També ho veu així el director del Ferran Tallada, Manel Belda, tot i que en el seu cas assegura que no opten per la segregació excepte en casos de molta dificultat. “A Primer ens arriben molts nois i noies migrants que no saben llegir ni sumar, i en aquests casos sí que els busquem aules especials”, conclou.
“L’important és el procés evolutiu de la tria”
“El fet de triar abans o després no és important; ho és el procés evolutiu de la tria”, opina Montserrat Oliveras, orientadora i directora d’Educaweb, un portal que ajuda a escollir itineraris formatius. Els possibles inconvenients de separar els alumnes poden tenir a veure amb l’equitat, però no amb el procés maduratiu dels joves, constata Oliveras, que parteix de la premissa que és una orientació adequada el que garanteix una bona tria d’itinerari.
“A Quart d’ESO tampoc tenen per què saber escollir el seu futur formatiu si els ho preguntes de cop”, raona, “prèviament has d’haver treballat amb ells la presa de decisions”. “Hi ha països que tenen un sistemes integrats d’orientació, a les escoles i a cada etapa, que aporten suport en cada moment de transició”, explica Oliveras. Una eina que contrasta amb el sistema escolar català, que delega l’orientació en els tutors i en els equips d’assessorament i orientació psicopedagògic, els anomenats EAP. “Però sovint aquests poden fer poc més que apagar focs”, conclou.
