Investigadors de ciències de la comunicació de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) han portat a terme un estudi que conclou que les imatges mentals que generen els nens amb els anuncis publicitaris influeixen en la seva percepció del món. La mostra ha estat constituïda per públic infantil d’entre nou i onze anys. El treball ha estat recentment publicat a la revista Palabra Clave, de la Universitat de La Sabana, indexada en les més importants bases de dades científiques internacionals de comunicació.
Aquesta investigació empírica realitzada amb 150 infants de la Comunitat de Madrid confirma que el record de la imatge mental varia en els nens segons la modalitat de presentació de l’estímul, és a dir, la força icònica de la imatge, el grau de concreció d’una paraula o la referència d’un so, i segons la diferent capacitat de vivesa d’imatge mental que té cada nen.
El professor Isidoro Arroyo Almaraz, investigador principal d’aquest estudi i vicedegà de Comunicació de la URJC, explica que “els nens i els adolescents generen imatges mentals després d’haver vist un anunci, igual que ho fan després d’haver vist un programa de televisió, una pel·lícula al cinema o d’haver jugat amb un videojoc. Aquestes imatges es construeixen a partir dels discursos verbals, les imatges, els gestos del cos i de la cara dels personatges, així com dels sons i les bandes sonores”.
Capacitat de desenvolupament del pensament
D’aquesta manera, els nens i els adolescents, davant el contacte amb aquests mitjans audiovisuals, construeixen un entramat d’imatges mentals en el qual també s’amaguen els conceptes de violència, discriminació i competitivitat.
L’article aborda aquesta idea a partir de tres anàlisis: l’atenció que presten els nens als anuncis, els estímuls que generen els seus missatges i la diferent vivesa i durada de les imatges mentals generades.
Aquest estudi conclou que la prolongació d’aquests efectes en els nens a través d’imatges mentals depèn de la seva edat, la seva capacitat de desenvolupament del pensament, la presentació dels continguts i les diferències personals en capacitat de vivesa d’imatge.
En definitiva, el nen es contagia de l’emoció suscitada per l’excitació dels sentits i aquesta emoció el porta a imitar aquestes conductes.
