Aquest és un article publicat a Agencia SINC
“No esperem que tots els nens que aprenen a escriure es converteixin en novel·listes, ni que tots els que estudien àlgebra acabin sent matemàtics; però, ambdues són considerades com habilitats fonamentals que tots els nens han d’aprendre. La programació informàtica també ho hauria de ser”, sentencia Hadi Partovi, cofundador de Code.org, una organització sense ànim de lucre que promou l’ensenyament de codi a les escoles als EUA.
Hi ha qui arriba més lluny en les seves opinions. És el cas de Dan Crow, director tecnològic de l’empresa Songkick i professor de ciències computacionals a la Universitat de Leeds (Regne Unit). Crow assegura que “el programari s’està convertint en un element fonamental en les nostres vides” i que en el futur “desconèixer el llenguatge dels ordinadors serà tan greu com ho és avui no saber les lletres i els números”.
Encara que això “no vol dir que tots els futurs llocs de treball requereixin coneixements de programació”, per l’expert és fonamental que tots els nens aprenguin codi”.
Tendència mundial
Introduir la programació en educació primària i secundària és una tendència mundial. L’Administració d’Obama, en col·laboració amb Google, ha posat en marxa diverses iniciatives perquè els nens es manegin amb el llenguatge informàtic, com el CS First.
A Europa, el cas més mediàtic ha estat el de Regne Unit, on aquest curs tots els alumnes des dels sis anys tenen una assignatura de computació. A més, en aquest país l’any passat es va llançar una iniciativa per animar que educadors, pares i nens aprenguessin codi, anomenada Year of Code, en què va participar com a assessor Dan Crow.
Les mesures britàniques, amb la seva maquinària de relacions públiques sempre a punt, són les més conegudes, però tal com indica Gregorio Robles, director del grup de recerca de desenvolupament del pensament computacional de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC), “altres països europeus com Estònia, Dinamarca i Irlanda han inclòs ja la programació a les escoles. I Finlàndia i França estan en el procés de fer-ho, segons les dades de la pròpia Comissió Europea”.
Robles afegeix que a Espanya algunes Comunitats Autònomes han començat a fer alguns passos en aquesta direcció. “Navarra ha estat la regió pionera i ha inclòs la programació en l’àrea de matemàtiques a quart i cinquè de primària, mentre que Madrid ha anunciat la seva introducció en l’educació secundària associada a tecnologia per al curs 2015/16. A més, en aquesta Comunitat s’ha començat a impartir la matèria de forma experimental en un grup d’instituts aquest mateix curs”. A Catalunya algunes escoles han incorporat també la programació de manera transversal.
Millora del rendiment escolar
Precisament, el departament que dirigeix aquest professor a la URJC se centra en estudiar el desenvolupament del pensament computacional des d’edats primerenques.
“Intentem comprovar els avantatges d’aquest aprenentatge. Els resultats de les nostres investigacions, realitzades amb estudiants de diversos països i de diferents edats, indiquen que l’ensenyament primerenc de la programació millora el rendiment escolar en disciplines tan diferents com les matemàtiques o l’anglès”, diu l’investigador.
Segons explica Robles, això succeeix bàsicament perquè en computació es combinen les matemàtiques, la lògica i els algoritmes. “En programar fas tasques en què intervenen l’abstracció, el modelatge, el raonament i la resolució de problemes”.
Pel que fa als idiomes -afegeix-, “tot i que aquesta relació encara està en fase d’investigació, hem notat dos avantatges en els alumnes que programen. D’una banda, entenen millor l’estructuració de la llengua amb regles lògiques. I, d’altra, en haver-hi molts materials en anglès, experimenten de primera mà la importància d’aprendre-“.
El seu equip de la URJC acaba participar en la IEEE Global Engineering Education Conference celebrada a Estònia, on ha presentat un estudi dut a terme amb estudiants de quart i cinquè de primària del col·legi San Diego i San Vicente de Madrid. Els resultats van mostrar una millora en l’aprenentatge de l’anglès amb les activitats de programació.
En la inauguració de la conferència, el president la República d’Estònia, Toomas Hendrik Ilves, va assegurar que “el secret que els estudiants estonians hagin ascendit fins a les primeres posicions en matemàtiques i ciències en les últimes proves PISA està en la introducció de la programació a l’escola”.
“O programes o et programen”
La necessitat d’aprendre a programar des d’edats primerenques es justifica, segons Robles, perquè ens movem en un món cada vegada més tecnològic. “Saber programar ajuda a entendre aquest món. Hi ha gent que diu que, en el futur, o programes o et programen; és a dir, que pots ser algú actiu, capaç de modelar i participar en el futur, o algú que, per falta de coneixements, només pot adquirir un paper passiu”, recalca.
En la seva opinió, l’objectiu principal d’impulsar pensament computacional a l’escola “no és crear futurs professionals de la programació, encara que es preveu que generi molts llocs de treball. Aprendre aquest llenguatge ens ajuda a entendre el món tecnològic i defensar-nos-hi. Però, a més, cada vegada hi ha més tasques que els humans realitzem conjuntament amb ordinadors, i si sabem com funcionen per dins i som capaços de transformar en tasques els problemes que volem resoldre, tindrem unes competències molt importants per al desenvolupament personal i professional”.
Robles afegeix que la programació és també una forma d’expressió i de creativitat amb la qual els nens poden crear els seus propis jocs i programes en comptes de ser només usuaris d’aquesta tecnologia.
Després de tot, programar no és més que donar instruccions a un ordinador perquè executi tasques complexes. “Una vegada que s’aprèn a codificar es poden crear mons virtuals a la màquina on l’únic límit que existeix és la imaginació”, diu l’expert.
Dr. Scratch
El grup de recerca de Robles ha rebut un dels premis Google RISE Awards 2015 pel desenvolupament de Dr.Scratch, una eina en línea que permet avaluar els projectes que els nens escriuen en Scratch.
Scratch és un entorn de programació visual creat pel MediaLab del MIT. Els seus elements funcionen a l’estil de blocs de Lego que s’interconnecten entre si, i permet enllaçar instruccions arrossegant-los. “En combinar instruccions es poden crear els programes més diversos”, explica Gregorio Robles.
La nova eina Dr. Scratch “analitza els programes, identifica els errors comuns i indica el grau de desenvolupament del pensament computacional. És com anar al metge a que et faci una anàlisi”, fa broma.
“Fent una analogia amb el desenvolupament de la lectura i l’escriptura -afegeix el professor-, Scratch ofereix blocs amb paraules que permet crear continguts, i Dr. Scratch indica els errors que contenen les teves creacions, com en el cas d’un error gramatical, i valora la teva expressivitat. A més, ho fa de manera lúdica per augmentar la motivació de l’aprenent”.
El grup també està desenvolupant una interfície perquè els professors tinguin una visió completa dels seus alumnes i puguin avaluar els seus programes i els seus progressos.
Robles opina que l’edat adequada per aprendre a programar és a partir dels sis o set anys. “Els nens han de saber llegir i tenir conceptes de matemàtiques, encara que siguin molt bàsics”, assenyala.
Els tallers de Google al MUNCYT
El gegant tecnològic Google és un dels impulsors de l’ensenyament de programació per a nens al món amb multitud d’iniciatives en països com Austràlia, Regne Unit i EUA. En aquest últim país, la firma manté una intensa col·laboració amb l’Administració del president Obama perquè s’ensenyi codi a les escoles i en activitats extraescolars.
A Espanya, de moment només compten amb un acord amb el Museu de la Ciència i la Tecnologia (MUNCYT) en una sèrie de tallers perquè nens d’entre vuit i dotze anys aprenguin a crear les seves pròpies aplicacions, contes interactius i fins i tot modelatge i impressió de peces en 3D amb personatges dissenyats per ells mateixos. El programa, que es va iniciar el passat mes de febrer, es prolongarà durant almenys un any, segons Google.
Esperanza Ibáñez, directora de polítiques i assumptes públics de Google a Espanya i Portugal, explica que el sistema educatiu espanyol encara “no ensenya a utilitzar la tecnologia de manera creativa”.
Als Estats Units i Regne Unit -afegeix- “han canviat el temari perquè els nens no siguin simples usuaris, sinó que aprenguin a ser creadors de la seva pròpia tecnologia. Aquest és l’objectiu que tenim en els tallers que hem organitzat al MUNCYT: ensenyar als nens a posar en pràctica el seu esperit emprenedor i la seva creativitat, i demostrar-los que programar no és avorrit”.
La directiva riu recordant quan gairebé només es podia programar amb MS2. “Això sí que era un rotllo, no es veia res! Avui existeixen entorns com Scratch en els quals els nens veuen com el ninot pren vida, poden posar-li els colors que vulguin i assignar-li tasques. Parteixen d’una pantalla en blanc i poden acabar fent un videojoc”, subratlla.
Els tallers de programació del museu inclouen dos tipus d’activitats. La més senzilla és un ‘baptisme tecnològic’ per a nens que van en una visita puntual del seu col·legi. El taller dura una hora i mitja i els xavals aprenen conceptes molt bàsics de programació. “L’objectiu és que tinguin aquest primer contacte amb la programació”, diu Ibáñez.
L’altra activitat, anomenada Club Tecnològic, consisteix en un itinerari informatiu complet, de manera que els nens van al museu durant nou dissabtes seguits per aprendre a programar. Usen Scratch, App inventor i impressores 3D, i donen matèries que s’adapten depenent de l’evolució, “perquè es tracta que surtin sabent alguna cosa de programació”. El programa de tallers també acull en les seves dues modalitats alumnes de secundària de 13 a 17 anys.
Professors de primària i de secundària
De moment, és l’únic programa que Google té a Espanya. “Estem veient com expandir-lo parlant amb altres institucions, però de moment no puc avançar res”, explica la directiva.
Totes les activitats dels tallers de programació del MUNCYT són impartides per professors de primària i secundària que, a més, han rebut formació tecnològica complementària. Segons Ibáñez, “coneixen la matèria millor que molts dels enginyers de Google”.
Probablement, els nens els recordaran com els primers que els van ensenyar a utilitzar un nou llenguatge indispensable per entendre el seu món.
Jocs infantils per a programar
Primo. Una interfície dissenyada per ensenyar lògica de programació per a nens de tres a set anys jugant amb els conceptes de càlcul, seqüències d’instruccions i algoritmes.
CODiE. Una start-up hongaresa va crear un robot de joguina amb l’objectiu d’ensenyar llenguatge de programació a nens d’entre vuit i dotze anys.
Dash & Dot. Dos robots que ensenyen a adquirir coneixements de programació a nens a partir de cinc anys que estan sent provats en col·legis de primària als EUA.
Bee-Bot. Ninot amb forma d’abella que es pot fer servir per ensenyar programació a nens que encara no saben els números i les lletres, ja que les instruccions es donen mitjançant fletxes.
Puzzlets. Dissenyat per ensenyar als nens com es programen els videojocs mitjançant una targeta.
Kano. Kit per a la construcció d’un ordinador petit, que després pot ser utilitzat per a crear jocs i com una ajuda per aprendre a escriure codi.
Robot Turtles. Inspirat en el llenguatge de programació Logo, és un joc de taula per jugar amb els pares.
Linkitz. Una joguina de tecnologia wearable per ensenyar codi.
Code Monkey Island. Joc de taula en què els nens utilitzen estratègies que ensenyen els conceptes bàsics de la lògica de codificació.
Robotik. Robot de joguina que utilitza tutorials i jocs per ensenyar als nens programació i robòtica.