Corey Wittig és especialista en aprenentatge digital i cap del programa The Labs de la biblioteca Carnegie de Pittsburgh, als Estats Units. Ha impulsat una xarxa que posa les biblioteques al servei dels adolescents com a laboratoris d’aprenentatge digital. Wittig assegura que “els adolescents són les persones més curioses”, i busca oferir-los un aprenentatge a través dels seus interessos i amb activitats lúdiques. Va estar a Barcelona per invitació de la xarxa de biblioteques i va parlar amb El Diari de l’Educació sobre el paper d’aquestes institucions.
Ara que sembla que pots trobar-ho tot a internet algú podrà pensar que les biblioteques són quelcom antiquat.
Fa alguns anys la gent es preguntava què passaria amb les biblioteques, perquè hi havia e-books i tot era digital, però crec que aquí és on la biblioteca com un espai de la comunitat torna amb una nova forma. El nostre programa, The Labs, es basa en la idea d’alfabetització, així que la missió de la nostra biblioteca és involucrar la comunitat en l’alfabetització i l’aprenentatge. Fem disseny gràfic, fotografia, robòtica, treball amb tèxtils, … Aprendre a fer aquestes coses i tenir accés a treballar-hi també és alfabetització. Això no reemplaça els llibres, però forma part de la nostra missió. I tampoc crec que el material imprès desaparegui, crec que és una altra opció, que aquest equilibri continuarà. I des que fem aquesta tasca ja no he sentit més gent preguntant què passarà amb les biblioteques.
En els darrers temps les biblioteques han jugat aquest paper d’espai per a la comunitat o l’estan recuperant ara?
Hi ha poc més d’un centenars de biblioteques als Estats Units fent això, encara és molt minoritari. He estat impartint un curs online sobre aprenentatge en centres de creadors. Crec que moltes persones estan mirant com fer-ho a petita escala, per convertir-ho en part dels seus serveis. Moltes biblioteques són petites i tenen pressupostos petits, però no tot han de ser impressores 3D i equipaments cars. També pot ser cosir, o fer jardineria o cuina. Bàsicament tenir la biblioteca com un lloc no només per als recursos sobre com fer-ho, sinó també l’oportunitat per relacionar-s’hi. Idealment els programes que tenen lloc a les biblioteques estan vinculats als serveis, així que si tens materials impressos sobre aquestes coses també tens una forma de provar-les, o relacionar-t’hi i aprendre-les de diferents maneres.
El vostre programa està centrat en adolescents.
Crec que molts d’aquestes programes comencen amb adolescents perquè és l’edat més difícil de servir, i hi ha la idea de que si deixen de fer servir la biblioteca potser mai més hi tornaran. El que és habitual és que hi vas de petit, perquè els teus pares t’hi porten, i després no hi tornes fins que tens criatures, i hi ha una gran part de la vida en que penses que la biblioteca no té recursos per a tu. El primer que es va fer amb els joves a les biblioteques, fa una o dues dècades, era bàsicament fer un lloc on estiguessin còmodes, fossin acceptats i ningú els trobi sospitosos. Als Estats Units hi ha molts nois que no tenen un altre lloc on anar, que tenen una família monoparental i els seus pares li diran que es quedin a la biblioteca després de classe, o potser nois que simplement hi passen l’estona. Ara diem: “Uau, estan aquí, no els podem involucrar en quelcom més educatiu?” No és formal com l’escola, perquè han triat estar allà i si proves de fer quelcom que s’assembli massa a l’escola simplement s’aixecaran i sortiran per la porta, però si ho fas divertit, interessant, i la clau està en la relació de mentoria entre l’equip i els joves.
En els casos d’aquests joves que no poden estar a casa seva, considera una biblioteca més dinàmica com un factor d’equitat?
I tant! Hi ha la idea dels joves com a nadius digitals, amb una habilitat natural per utilitzar aquests equipaments, però això només és cert amb els nois que tenen oportunitat per interactuar-hi des de petits, i hi ha molts que no la tenen. Per suposat són els joves que viuen en situació de pobresa o famílies amb pocs ingressos. Si això continua així són les persones que ja són privilegiades les que tenen una experiència amb els equipaments i la tecnologia digital, i llavors és encara més difícil superar aquesta bretxa. Els extraescolars també costen diners, o a vegades exigeixen una cosa tan senzilla com la signatura dels pares que pot ser difícil d’aconseguir per a un jove si els pares no estan implicats en la seva vida. En canvi a la biblioteca pública és gratuït i s’incentiva. Els nois i noies vénen perquè és un lloc on poden estar a l’ordinador i passar l’estona, i nosaltres els guanyem un cop estan allà.
Preguntaria per com arribar als joves, però pel que diu sembla que als Estats Units és habitual que freqüentin la biblioteca.
És comú, i hi ha qui viu a prop i és on van perquè hi han d’anar, o simplement és un lloc on accedir gratuïtament a un ordinador. Però igualment també anem a les escoles, sovint a l’hora de dinar perquè és difícil entrar en una classe. Tradicionalment els bibliotecaris anaven a l’escola i feien una xerrada sobre llibres, parlant de les novetats. Això encara passa, però es fa difícil entrar en una aula, sobretot amb moltes escoles públiques als Estats Units fent proves estandarditzades, gran part del curs és preparació per a aquestes proves. Així que anem a la cafeteria, i això s’assembla més a la biblioteca, perquè allà mai serem davant teu com en una aula, a on no tens l’opció de sortir. Estem allà donant-los opcions, però mai tan formal com una classe. Alguns dels que estan regularment en el programa s’apropen després d’això.
Us centreu en les escoles?
Ara també comencem a anar a llocs menys tradicionals, com centres de menors. Allà alguns joves aniran a la presó i també hi ha molts que potser només hi són 15 dies per un delicte menor. Hi ha altres biblioteques que també hi estan fent tallers per ensenyar-los a crear quelcom, connectar-los amb possibles professions. Per exemple vam fer un taller sobre fotografia i Photoshop i vam parlar de disseny gràfic, de què pots fer a Pittsburgh com a dissenyador gràfic, de les escoles a on pots anar, … Intentem donar-los context, perquè potser estan pensant en què els hi passarà després o què poden fer. A la biblioteca és diferent, perquè tens nois i noies que estan fent coses divertides, i després se n’adonen que ho poden utilitzar per coses creatives. En canvi aquests estan preocupats per què fer quan surtin.
Creieu que esteu reemplaçant tasques que hauria de fer l’escola si no estigués tan enfocada a l’avaluació com dius?
Crec que en part sí, però idealment és més complementari, perquè l’aprenentatge que es produeix fora de l’escola, en un entorn informal, és molt diferent. Potser en escoles privades molt progressistes és similar, però la dinàmica dels nostres tallers es basa en un dels mentors dient “ei, podríem fer això avui”. És força diferent de l’escola en aquest sentit. La gent té diferent formes d’aprendre i els nois que no s’involucren bé en una aula potser ho fan millor en un petit grup amb l’equip de la biblioteca. Poden gravar música, fer una mica d’enginyeria de so, i això està basat en els seus interessos. Programem les activitats basant-nos tant com podem en els interessos personals dels adolescents amb qui treballem. Aprendre a fer de DJ no passarà a l’escola. També és aprendre, però no serà com a l’escola, amb les matèries tradicionals.
Hi ha qui diu que els joves avui no tenen més interessos que, per exemple, els videojocs. Creus que la qüestió és trobar els seus interessos?
Els adolescents són les persones més curioses, és l’edat més curiosa. És només una qüestió de que es poden sentir incompresos. Si només poses videojocs, la majoria de nois s’hi posaran a jugar i no s’implicaran en quelcom que sembli més difícil, però aquí és on la relació de mentoria entra en joc. No els hi passarà res dolent, com una mala nota, així que si els coneixes i els animes també voldran aprendre. En algunes biblioteques hi havia alguns videojocs d’acció en primera persona i… bé, no direm que és terrible jugar a jocs violents, jo ho faig a casa, però és el tipus de joc que volem posar a la biblioteca? No ho crec. Es tracta de pensar en per a què és aquest espai, així que tenim jocs amb un vessant més educatiu, i hi ha jocs independents molt bons, molt ben dissenyats.
Què pot fer una petita biblioteca amb pocs recursos per implicar-se amb la seva comunitat?
Has de consultar els teus usuaris. Si són joves potser una enquesta escrita no funcionarà, però consultar-los d’alguna manera i assegurar-te de que estan interessats en allò que ofereixes. Pots comptar amb voluntaris com a mentors si no pots incorporar un nou equip. Hi ha molta gent apassionada del que representa la biblioteca i tradicionalment han fet de voluntaris potser col·locant llibres, però perquè no donar-los l’oportunitat de portar una classe comunitària, basada en l’art, en quelcom divertit o creatiu. És una forma de fer-ho econòmicament, però hi ha moltes formes de fer-ho, cal que rebis respostes de la gent. Nosaltres intentem oferir una mica de tot per assegurar-nos que arribem als interessos de diferents tipus de joves, de la mateixa forma que tenim diferents tipus de llibres i materials, però això potser requereix més recursos.
