Aquest és un article publicat a Agència SINC
Exactament 7.199,4 quilòmetres: aquest és el recorregut que ha fet Luis Bejarano amb una furgoneta, una centrífuga de mà i un congelador que va amb corrent i bateria, per recollir la saliva de 2.000 nois i noies de quinze anys. Són mostres per al projecte de ciència ciutadana ‘Treu la llengua’, en la col·laboració de l’obra social de “la Caixa” i liderat per Toni Gabaldón des del Centre de Regulació Genòmica. Després de mesos de preparacions -logística, protocols, enquestes-, el biòleg es va posar mans al volant i va recórrer Espanya durant dos mesos i mig.
Quin era l’objectiu del teu viatge?
D’una banda, recollir les mostres que ens serviran per a l’estudi científic i parlar del projecte, que consisteix a estudiar el microbioma -és a dir, la col·lecció de microorganismes- que habita les nostres boques. D’altra banda, també volíem apropar la gent a la investigació. Als instituts explicava que faig investigació perquè m’ho passo pipa al laboratori i perquè a més puc ajudar les persones. Intentava utilitzar el seu llenguatge, fer-los veure que la ciència pot ser divertida.
D’on has pres les mostres?
La selecció de la mostra s’ha fet seguint criteris geogràfics i poblacionals, amb assessorament per part d’epidemiòlegs del CREAL, un altre dels centres del PRBB. Han estat 41 poblacions de menys de 30,000 o de més de 300.000 habitants, tant urbanes com rurals, amb diferent poder adquisitiu, i des de grans ciutats fins a pobles molt petits.
Explica’ns el procediment
Després d’una xerrada introductòria, els estudiants havien de rentar-se la boca, esbandir-se amb 15 ml de PBS durant un minut i tornar el líquid a un tub Falcon. Aquest es centrifugava i la mostra es congelava. Cada quatre o cinc instituts, enviava les mostres en una nevera de gel sec al CRG. Així mateix, els estudiants havien d’omplir un qüestionari en línia anònim (però lligat a la seva mostra) amb més de 50 preguntes sobre el seu estil de vida, ja que l’objectiu del projecte, a més d’obtenir una llista dels microorganismes presents a la boca de una persona, era saber per què aquesta persona té aquests microorganismes, esbrinar si alguna cosa del que menja, beu o del seu estil de vida té algun efecte. L’enquesta l’hem anat adaptant a mesura que avançava el projecte. Per exemple, havien de dir si bevien aigua de l’aixeta, embotellada o filtrada, però en alguns pobles ens preguntaven què havien de posar si bevien aigua del pou, ¡cosa que no havíem previst mai!
Què fa a aquest projecte diferent?
Des del punt de vista científic, fins ara la mostra més gran de microbioma bucal estudiada era d’uns pocs centenars d’individus i s’havia centrat en els bacteris, mentre que a ‘Treu la llengua’ també es miraran els fongs. Pel que fa a la part ciutadana, a través del web qualsevol persona podia proposar hipòtesis sobre coses que podrien afectar el microbioma, algunes de les quals han estat, de fet, incorporades a l’estudi. A més, també es podrà participar en l’anàlisi de les dades a partir de setembre de 2015.
Quin és el lloc més impressionant on has estat durant aquest viatge?
La serra de la Culebra, al nord de Zamora, amb un paisatge preciós de boscos de pi negre. També destacaria el Rectoral de Ansemil, una casa rural a Celanova, Galícia, on m’hagués quedat a viure!
Què ha estat el millor d’aquesta experiència?
Poder mostrar als investigadors com a gent normal als ulls dels estudiants. A més, per a mi ha estat una combinació de la biologia de “bota” i de “bata”: la biologia del treball de camp i la del laboratori, que sovint semblen tan allunyades. Així mateix, demostrar-me a mi mateix que podia fer-ho, fer el viatge i connectar amb la gent. Ah, i que he sortit a la revista Pronto!