Un estudiant sol·licita una beca al Ministeri d’Educació a principis de curs. Espera uns mesos fins que, si tot va bé, n’hi concedeixen una part sense dir-li quant rebrà en total. Espera una altra vegada i li donen una altra quantia provisional. Ja cap al final de curs, rep la resolució definitiva amb l’últim pagament. Només llavors s’assabenta de quina és la quantitat completa de la seva beca però, d’una part d’ella, no li diuen d’on ve la xifra. Si vol comprovar que no és ni més ni menys del que li correspon per poder reclamar si hi ha alguna cosa incorrecta, s’ha d’enfrontar a una fórmula gairebé indesxifrable (a la imatge).
Amb el sistema que va implantar l’exministre Wert el 2013, les beques, universitàries i no universitàries, es divideixen en dues parts: una fixa i una variable. La fixa inclou quantitats concretes en funció de si es compleixen o no determinats requisits: per exemple, a un universitari que viu a la Península, no supera el llindar més baix de renda i estudia lluny d’on viu la seva família li donen 3.000 euros. L’estudiant pot saber per endavant quant ha de rebre de la part fixa, segons els requisits que compleix.
Una vegada que s’han assignat totes les quantitats fixes, el Ministeri d’Educació reparteix els diners que li sobra entre tots els becaris. Aquesta és la part variable, que es reparteix ponderant la nota i la renda de cada estudiant amb la nota i la renda de la resta d’alumnes. És a dir, la quantia que rebrà un estudiant no només depèn dels seus resultats acadèmics i de la seva situació econòmica; també depèn dels de tots els estudiants que han rebut beca al país i dels diners que li quedin disponibled al Ministeri. Com pot tenir en compte el Govern central tots aquests factors alhora? Aplicant la fórmula matemàtica.
Cursa d’obstacles si vols reclamar la teva beca
Si l’estudiant o la seva família volen comprovar que la quantitat que li han concedit és la que li correspon, per poder reclamar si és una xifra arbitrària o errònia, ha de resoldre l’equació. És una fórmula complexa, que inclou operacions difícils de resoldre per a algú que no treballi amb les matemàtiques de forma habitual. “Crec que a la gent, només de veure el símbol del sumatori (Σ), la fórmula li tira enrere”, opina un catedràtic d’ensenyament secundari de Matemàtiques. “Després, quan et diuen el del decil…”, afegeix, en referència al fet que un dels termes de l’equació és la “nota mitjana obtinguda pel millor decil de becaris”, és a dir, la nota que tenen el 10% d’estudiants amb millors resultats acadèmics.
Segons l’anàlisi d’aquest catedràtic, només els estudiants amb àmplia formació en matemàtiques o estadística podrien aplicar la fórmula amb certa seguretat. Aquest sistema de beques no només s’aplica a universitaris, també regeix per a estudiants d’altres ensenyaments com Batxillerat i Formació Professional. “Un alumne que només ha superat l’ESO és molt difícil que pugui aplicar-la”, considera el matemàtic.
Independentment que l’estudiant o els seus familiars estiguin o no capacitats per entendre la fórmula, només poden aplicar-la si tenen totes les xifres que la componen. Quan el Ministeri li notifica la beca variable que li han concedit, només li diu la xifra final; no li dóna cap de les dades a partir dels quals l’ha calculat.
Les dades, publicades tard i amagades
Més difícil encara és conèixer les dades que es refereixen al conjunt dels becaris, com la nota o la renda de tots ells, sense els quals tampoc es pot resoldre l’equació. Per a la convocatòria del curs 2014/2015, hi ha un document al web del Ministeri que ho detalla, però s’ha fet públic molt després que es resolguessin les beques.
La resolució va aparèixer al BOE el 14 de maig i fonts oficials del Ministeri han assegurat a eldiario.es que el document amb les dades per comprovar-les es va publicar l'”última setmana de juny”. En aquell moment ja havia acabat el termini per reclamar la beca, per la qual cosa ja era tard perquè l’estudiant pogués comprovar si li havien donat el que li correspon.
A més, la informació tècnica de l’arxiu PDF diu que en realitat va ser creat el 3 de setembre. Google també indica que el document es va indexar en aquesta data. Com pot ser que es publiqués al juny un document que no va existir fins a gairebé tres mesos després? El Ministeri no ha respost a aquesta pregunta.
Més enllà d’aquest PDF, el departament que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo argumenta que “des de la data d’adjudicació definitiva de la quantia variable” hi ha al seu web una calculadora que, en introduir les dades de renda i nota de l’estudiant, retorna la quantia que li correspondria especificant les dades amb què s’obté. Tot i que és cert que aquesta calculadora existeix, està amagada sota l’epígraf Simulador per a l’estimació de la quantia variable.
L’apartat inclou un avís que es tracta d’una estimació orientativa, de manera que és difícil que algú pugui esperar trobar aquí les dades definitives que necessita per comprovar que la seva beca és correcta. Diversos estudiants asseguren que no tenien constància que aquesta informació estigués publicada, tot i que alguns d’ells la van buscar. Tampoc se sap si és cert que la calculadora va començar a aportar les dades definitives en el moment d’adjudicació de les beques o ho va fer mesos més tard, quan es va publicar el document PDF.
“Es danya la igualtat d’oportunitats en l’educació”
El sistema de beques és el principal instrument de l’Estat per aconseguir que qualsevol persona pugui accedir a l’educació independentment dels recursos econòmics que tingui la seva família. La presidenta de l’organització d’estudiants CANAE, María Rodríguez, lamenta que “no hi ha transparència” si l’estudiant no és capaç de comprovar que la quantitat que li donen és la que li correspon i recorda que d’això “depèn que molts estudiants puguin veritablement estudiar, que és el sentit últim de les beques”.
“La conseqüència última és que es fa malbé el sistema d’igualtat d’oportunitats en l’educació”, insisteix la representant estudiantil. Demana que, quan s’adjudiquin les beques, es comuniquin a l’estudiant totes les dades que s’estan tenint en compte i que “els mecanismes per poder reclamar si les dades no són correctes estiguin més accessibles”.
El sistema de beques no ha tingut sempre aquests problemes. L’exministre José Ignacio Wert el va modificar el 2013 per implantar el model de part fixa i part variable amb la seva respectiva fórmula. Fins llavors, s’establien una sèrie de components -residència, desplaçament, beca salari…- amb quantitats fixes que es concedien en funció de si es complien o no els requisits de cadascun. Per tant, després de la resolució, era fàcil comprovar si la beca era la correcta: l’estudiant només havia de mirar si l’havien inclòs tots els components als quals tenia dret segons els requisits que complia.
Per Alba Gutiérrez, de l’organització Access Info Europe, l’opacitat del nou sistema “és un clar exemple de l’escassa cultura de transparència que hi ha a les nostres institucions”. Explica que aquest tipus de problemes relacionats amb el “temps i forma” en què es publica la informació “dificulten, i en alguns casos impossibiliten, el seguiment i fiscalització per part dels ciutadans”.“La qüestió de les beques és un cas obvi d’interès públic en què hauríem de poder tenir accés a la informació desagregada, completa i a temps”, reflexiona.