Aquest és un article publicat a eldiario.es
La bretxa de gènere en el mercat de treball a Espanya és una rèmora a la qual els partits polítics han decidit enfrontar-se en major o menor mesura. La taxa d’activitat d’homes i dones a Espanya parla per si sola: un 66% dels homes treballen o volen fer-ho davant d’un 53% de les dones. La major part d’aquesta bretxa es concentra en un sector molt determinat de la població: el 54% de les dones casades es declaren actives enfront d’un 64% dels casats. La proporció de dones divorciades que treballa o vol fer-ho supera la dels homes i entre els solters també s’escurça. I això que la crisi ha augmentat la proporció de dones que volen treballar o ho fan. El 2008, l’any amb menys atur de la història, menys de la meitat de les casades treballaven.
Amb aquestes dades, la incorporació de la dona amb càrregues familiars al mercat laboral continua sent una assignatura pendent. Un repte que tots els partits diuen assumir però amb remeis més o menys ambiciosos.
Permisos parentals i excedències
Per exigu destaca el programa del Partit Popular. El partit del Govern és l’únic que no li dedica ni una línia als permisos de paternitat i maternitat i que no té intenció ni d’equiparar ni de millorar l’actual paternitat. Cal recordar que el permís de paternitat per naixement o adopció per primer fill és de dues setmanes, encara que una llei de l’any 2009 preveu que pugi a quatre setmanes. La suspensió d’aquest dret va ser una de les retallades que va escometre el partit socialista i que ha prorrogat el PP sense que sembli tenir intenció, o almenys no l’expressa, d’aixecar-la.
Per la resta, el PP només afegeix una mesura de flexibilització en el mercat laboral per millorar la conciliació: ampliar l’excedència per cura de fill a les famílies nombroses. El 80% dels treballadors que s’han agafat una excedència per cura de fill d’entre 6 i 12 mesos és dona.
L’efecte d’aquesta mesura (que està inclosa en l’epígraf “avançant en la conciliació de la vida laboral i familiar” que al seu torn està continguda en el capítol de “Promoure un marc de relacions flexible, segur i equilibrat”), afectaria un nombre reduït de famílies. El 2014 van néixer 46.000 nens que van passar a engrossir una família nombrosa (la majoria de tres fills), enfront de 381.000 nens que van conformar famílies d’un o dos nens.
Les propostes de la resta dels partits giren en direcció oposada a la del Partit Popular. Si el PP vol facilitar que els treballadors es quedin a casa cuidant dels seus fills, la resta de partits busca fórmules perquè la cura de dependents no sigui un impediment perquè les dones continuïn amb la seva carrera.
D’antuvi, PSOE, Podem, Unitat Popular i Ciutadans aposten per augmentar els permisos per cura de fill, carregant la major part de la millora en els progenitors homes. Les tres forces d’esquerra porten en els seus programes l’equiparació gradual dels permisos de paternitat i maternitat encara que la seva concreció varia.
El PSOE vol aixecar la suspensió sobre les dues setmanes extres de paternitat només arribar al Govern, i després anar pujant gradualment el permís de paternitat amb l’objectiu que arribi a les 16 setmanes. No es posen un termini per assolir-ho encara que els comptes són els mateixos que els de la resta de partits: cada dues setmanes costen al voltant de 230 milions d’euros. Com a element per al foment de la natalitat (encara que allunyat de la inserció en el mercat laboral), el PSOE vol crear una prestació de maternitat per a les dones que estiguin donades d’alta com a demandants d’ocupació encara que no hagin generat drets suficients per cobrar prestació de atur. Sense el dret al cobrament de l’atur es perd també el dret a una baixa per maternitat. Aquest nou dret només tindrà 6 setmanes de durada i tindrà la base mínima.
Podem i Unitat Popular no concreten en els seus programes però sí fora d’ells. En el cas de Podem diuen que fixaran “un calendari que augmenti l’actual permís de paternitat fins igualar-lo amb el de maternitat”. Igual per cada progenitor en intransferible. Clara Serra, responsable d’Igualtat de Podem, assegura que el seu objectiu va més enllà de l’equiparació ja que proposen que cada progenitor tingui 18 setmanes de permís. En un primer any plantegen pujar fins a sis setmanes el permís de paternitat i després pujar dues setmanes a l’any, el que faria que es complís el seu objectiu en sis anys (que poden superar la legislatura). El cost de la mesura és de 1.500 milions d’euros.
Unitat Popular planteja en el programa “establir els permisos per naixement i/o adopció per cada progenitor/a intransferibles, que hauran progressivament d’arribar a una mateixa durada”, i de nou tampoc en el paper es comprometen a unes setmanes ni uns terminis. La número dos del partit, Sol Sánchez, assegura que el seu objectiu és aconseguir equiparar en 16 setmanes els permisos de paternitat i maternitat en un termini de set anys.
La proposta de Ciutadans difereix de les anteriors. El partit sí que llança un compromís amb xifres i terminis en el programa que se centra en vuit setmanes per a la mare, vuit per al pare i deu que es podran repartir com vulguin. A diferència del plantejament actual, on les 16 setmanes són de titularitat de la mare però 10 es poden transferir al pare, Ciutadans vol que aquestes deu setmanes siguin de titularitat compartida i es compromet a realitzar aquests canvis en la pròxima legislatura. Els partits d’esquerres defensen que la no-transferibilitat dels permisos és essencial perquè els pares guanyin en coresponsabilitat a la llar ja que quan el permís pot ser de qualsevol dels dos, els rols socials porten al fet que ho assumeixi la mare.
Conciliació en l’àmbit laboral
Aquestes propostes dels partits vénen adornades amb mesures que busquen millorar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar. La forma d’abordar aquest objectiu varia de nou partit a partit amb alguns denominadors comuns que passen per fer jornades més racionals. Amb tot, el grau d’atreviment és de nou molt diferent.
Podem creu que la seva proposta per reduir de forma general (i no només a famílies) la jornada de 35 hores és una de les millors formes d’ajudar a la conciliació. Com que és una proposta per a tothom no donaria lloc a discriminació entre els que tenen fills i els que no. De la mà d’aquesta proposta va la d’eliminar els incentius a les jornades per temps parcial a més de voler que, com a mínim, es facin contractes parcials que suposin el 50% de la jornada mitjana laboral.
Per Unitat Popular la jornada de 35 hores també és una proposta pilar que defensen penalitzant les hores extres. El repartiment i la remuneració del treball de cures és un altre element transversal en la proposta del bloc d’esquerres.
El PSOE combina part d’aquestes dues apostes, la de vigilar els contractes parcials i limitar l’ús d’hores extraordinàries tot i que no entra en un llenguatge tan dur en el seu plantejament i advoca més per la via dels incentius que de les penalitzacions. Vol introduir en els convenis col·lectius la necessitat de fixar horaris laborals “més d’acord amb els països del nostre entorn” per aconseguir millorar la conciliació buscant els sectors que consideri susceptibles de poder tenir jornades laborals compreses entre les 8 i les 18 hores i fomentant la seva implantació amb incentius fiscals. El PSOE vol donar un segell d’horari racional a determinades empreses que els permeti avantatges. El partit de Pedro Sánchez creu que si es reduïssin les jornades laborals també minvaria la sinistralitat i l’absentisme i fins i tot inclou l’estalvi energètic com un factor a tenir en compte a l’hora de prendre aquestes mesures.
Ciutadans es compromet a generar un pacte per a la racionalització dels horaris per fer una jornada més “compacta i flexible” per a la qual ha suggerit coses com avançar el ‘prime time’ a la televisió o fins i tot acollir Espanya al fus horari de Regne Unit més d’acord amb les hores de sol del país. També pretenen promoure que als grans centres de treball hagin guarderies i com el PSOE aposten per facilitar la contractació pública a les empreses que compleixin horaris racionals.
Tots els partits parlen de fomentar el teletreball, que és bàsicament l’única mesura del PP per racionalitzar horaris. La seva proposta es resumeix en aquestes dues iniciatives: “augmentarem una major eficiència en els desplaçaments al lloc de treball, impulsant el teletreball, la mobilitat sostenible i la utilització del transport col·lectiu i impulsarem la racionalització dels horaris a les empreses i institucions afavorint el treball compatible amb la vida”.
Tots els partits fan apostes per fer accessibles l’educació gratuïta de 0 a 3 anys (Podem estén la seva proposta de 0 a 6 anys) com a mesura de conciliació. Ciutadans l’articula dins del seu complement salarial com un crèdit fiscal per enviar als nens a una escola bressol pública o privada. Tots menys el PP, que només té una mesura concreta per a la gratuïtat de les escoles bressol i és per a fills de mares “adolescents gestants” (sic). Aquesta mesura hauria beneficiat 2.890 adolescents.
Bretxa salarial i comandament en plaça
La diferència entre el que guanyen un home i una dona és un altre dels reptes pendents que es fixen alguns partits. PSOE i Ciutadans s’inspiren en el model nord-americà per demanar transparència encara que amb diferents enfocaments. El PSOE pretén que es publiquin els salaris per càrrecs i gènere, de manera que la companyia es retrati en cas d’estar pagant menys a les dones per un mateix lloc laboral. A més pretén “fer efectiva” la quota de gènere del 40% de dones en els consells d’administració d’empreses cotitzades i vol que els plans d’igualtat de les empreses es registrin perquè es converteixin en llei. Ciutadans aposta perquè es publiquin les contractacions per gènere i que es fixin objectius de presència de dones en òrgans directius (encara que es compleixin de forma voluntària).
Podem aposta perquè sigui la inspecció de treball la que s’apliqui a fons per aconseguir que homes i dones cobrin el mateix per idèntic lloc de treball i crear una comissió estatal que vigili el compliment de la igualtat. Unitat Popular vol posar el focus en els sectors econòmics on les dones estiguin subrepresentades, amb el benentès que són en els que es cobra més, i tractant d’incentivar la seva presència.
El PP no té en consideració cap mesura específica sobre salaris o contractacions excepte la que s’incentivi la tornada a la feina de les mares que hagin abandonat el seu lloc de treball.