La incidència de l’obesitat s’ha multiplicat per dos en els darrers anys, i afecta de forma especial a la població més jove. A Catalunya un de cada tres menors que tenen entre sis i dotze anys té excés de pes i gairebé un 12% pateix obesitat.
L’obesitat infantil, causada per una acumulació anormal o excessiva de greix, pot arribar a provocar greus problemes de salut. De fet, tenir obesitat infantil pot ser una causa de patir sobrepès d’adult. Però més enllà de les conseqüències que aquest factor de risc té per la salut, quines són les causes d’aquesta patologia?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’obesitat està causada per l’augment d’ingesta d’aliments hipercalòrics rics en greixos, sal i sucres i pobres en vitamines, minerals i micronutrients i per altra banda per un descens en l’activitat física, fruit d’un estil de vida cada cop més sedentari.
El consum d’aliments i la freqüència en que es practica exercici físic té molt a veure amb els hàbits de cada família, com senyala Luis Rajmil, membre de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàrias (AQuAS) i de la Sociedad Española de Salud Pública i Administración Sanitarias (SESPAS).
“L’obesitat infantil té un component de desigualtat social molt important, afecta tres vegades més en famílies amb menor nivell d’estudis”, explica Rajmil a Catalunya Plural.
“L’obesitat infantil té molt a veure amb les condicions, els recursos, els hàbits i les conductes, una sèrie de factors que van molt lligats amb l’accés als aliments, la disponibilitat, la influència dels mitjans, etc, i tot això varia molt depenent el nivell social de cada família”, emfatitza aquest especialista.
Així es desprèn de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2014, que conclou que la prevalença de l’obesitat és més elevada entre els menors de 15 anys de classes més desfavorides. Afecta un 20,1% dels menors de classe més baixa i a un 20,2% dels nens que tenen una mare amb només estudis primaris o sense estudis.
Segons els mateixos resultats el 2014 el 25% dels menors de 6 a 14 anys no havien participat cap dia o gairebé cap durant tot l’any en un joc que impliques esforç físic, i el 22,2% de la població de 3 a 14 anys tenia un oci sedentari.
La doctora Elena Tort senyala en un informe elaborat amb la Diputació de Barcelona sobre obesitat infantil, que la comunitat en la qual viu el menor, l’entorn socioeconòmic, educatiu i el medi físic influencien a l’hora de patir sobrepès. També senyala que la publicitat a la qual està sotmesa la societat també té molt a veure amb aquest problema. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta de què un dels factors causants de l’obesitat és la promoció intensiva d’aliments i begudes hipercalòriques per nens.
“Tot això està molt relacionat amb els hàbits de consum que tenen molt a veure amb l’oferta” explica el Rajmil, i diu que les empreses productores d’aquest tipus de productes hipercalòrics tenen part de la responsabilitat. “Cada cop la gent més jove fa menys dieta mediterrània i més dieta promocionada per les grans corporacions”, puntualitza.
La crisi econòmica i l’obesitat infantil
Amb tot, Luis Rajmil explica que no hi ha prou evidències que diguin si l’obesitat infantil augmenta amb la pobresa infantil fruit de la crisi econòmica, però diu que la prevalença de la obesitat ha augmentat molt més en països com els nostres i menys en els nòrdics. “Amb la qual cosa potser si que té a veure amb la situació econòmica”, senyala.
Segons un informe de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) de 2014 que alerta de la prevalença de l’obesitat, un 18% de la població pateix aquesta patologia. L’informe diu que la crisi ha forçat a moltes famílies a tallar la despesa en menjar i a ajustar els pressupostos per alimentació, el que ha incentivat a les famílies a comprar menjar més barat i menys saludable. Diu, per exemple, que al Regne Unit la despesa en alimentació va decréixer en un 8,5% mentre el consum de calories va augmentar en un 4,8%. Això, explica Rajmil, ha passat menys en països com Espanya perquè hi ha moltes entitats socials que han contribuït a compensar la falta d’aliments.
Amb tot l’informe de l’OCDE senyala que entre 2008 i 2013 ha disminuït lleugerament la despesa en fruites i vegetals en països com Grècia, Itàlia, Portugal o Espanya.
El document conclou que la gent amb un nivell educatiu inferior i amb un status socioeconòmic més baix tenen més possibilitats de ser obesos, i que és un problema que afecta generalment més a les dones que als homes.
La Doctora Elena Tort, recollint dades de l’ESCA de 2013, explica en el seu informe que el 75,3% de la població de 3 a 14 anys fa un baix consum de productes d’elevat contingut calòric, consumint-los tres vegades a la setmana. Amb tot, els productes amb sucre com ara pastes, dònuts, bollicaos o carmamels són els consumits amb més freqüència (14,6%), seguit de les begudes ensucrades (11,9%) i els piscolabis o menjars salats (6,3%). I explica que entre els menors de les classes socials més benestants o entre els que tenen mares amb estudis universitaris el consum de menjar hipercalòric és menor.
Un problema incident en països desenvolupats
“L’obesitat infantil és un problema molt important de salut pública, que ha anat augmentat en els últims anys”, resalta Luis Rajmil a Catalunya Plural.
El 2014 més de 1.900 milions d’adults tenien sobrepès, en total, un 13% de la població adulta eren obesos. El 2013 42 milions de menors de cinc anys tenien sobrepès, segons l’OMS.
L’organització internacional diu que la prevalença mundial de l’obesitat s’ha multiplicat per més de dos entre 1980 i 2014. I explica també que l’increment percentual del sobrepès i l’obesitat en nens ha sigut un 30% superior als països desenvolupats.
L’OMS recorda que l’obesitat ha arribat a proporciones epidèmiques a nivell mundial i senyala que com a mínim 2,8 milions de persones moren a causa de l’obesitat o el sobrepès.
La mort seria la conseqüència pitjor d’aquesta patologia, però l’obesitat infantil s’associa a una major probabilitat d’obesitat en l’edat adulta, a una mort prematura i a una discapacitat. Els nens que pateixen aquest problema tenen més risc de patir dificultats respiratòries, fractures o hipertensió.
“Tenir sobrepès no és una malaltia però és un factor de risc, a llarg termini pot generar problemes cardiovasculars, més diabetis i menys esperança de vida”, diu per la seva banda Rajmil. I lamenta que l’augment de l’obesitat infantil “comportarà que la següent generació sigui menys sana que l’anterior”.
