El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, ha denunciat que la Universitat Catòlica de València utilitza en el seu màster de Bioètica un informe, signat per José Luis Pérez Requejo, membre de l’Observatori de Bioètica de la citada universitat, que és “absolutament ofensiu cap a les persones homosexuals”.
Segons explica Ferri, l’autor comença el seu informe manifestant que ha volgut ser “respectuós” amb les persones homosexuals, però de la seva lectura “se’n desprèn que aquesta afirmació es realitza des del cinisme, perquè el document és un constant atac homòfob”. Segons l’opinió del portaveu valencianista, les institucions universitàries han de ser llocs per al coneixement, “i no instruments per difondre mentides sobre col·lectius minoritaris en base a teories sense cap fonament científic”.
L’autor, membre de l’Observatori de Bioètica de la Universitat Catòlica de València, reconeix que la ciència ha descartat que l’homosexualitat sigui una malaltia, però “sembla que ell no hi està del tot d’acord perquè es dedica a qüestionar-ho contínuament i arriba a equiparar l’homosexualitat amb un problema de salut tan greu com el tabaquisme, pel qual cada any moren milions de persones i que és combatut per tots els organismes sanitaris internacionals”.
El citat document relata: “És difícil entendre per què, per exemple, una persona addicta al tabac -i no és el tabaquisme una malaltia ni una activitat il·legal- pugui anar a un metge o un psicòleg per vèncer la seva addicció, i un adult que vulgui potenciar la seva heterosexualitat, no pugui fer-ho. En nom de la coherència, hauríem de respectar també els científics que valoren i tracten l’homosexualitat com una alteració de la identitat sexual”.
Segons denuncia Ferri, aquest text, allotjat a la pàgina web de la Universitat Catòlica, diu respectar el criteri científic que nega que l’homosexualitat sigui una malaltia però alhora “el qüestiona desacreditant la manera amb la qual la comunitat científica va arribar a aquest consens”. Així, assegura que l’homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia per una qüestió “circumstancial i discretament majoritària”, i es pregunta: “¿I si un dia una reunió d’endocrinòlegs, basant-se en que molts dels seus pacients fossin diabètics, decidissin que la diabetis no és una malaltia?”.
Insisteix el diputat de Compromís en què l’autor estigmatitza l’homosexualitat des d’una perspectiva acientífica enumerant unes possibles causes de la seva aparició en les persones com a conseqüència d’experiències traumàtiques en la infantesa que, assegura, “suposa un insult inacceptable cap a les persones homosexuals i seves famílies”. En aquest sentit, explica Pérez Requejo que “sembla haver-hi cert consens en què la figura paterna o materna en la infància (quan es desenvolupa la identitat de gènere), trastorns emotius durant el desenvolupament, violència, soledat, tristesa o abusos en la infància (el que Joan Pau II va denominar “orfes amb pares vius”), primeres experiències sexuals decebedores, inseguretat i manca d’autoestima i dèficit de reforços adequats en l’orientació sexual durant l’adolescència, poguessin aportar dades sobre el desenvolupament de l’homosexualitat en un individu donat, ja que no hi ha dades prou provades o rellevants, físiques, genètiques, endocrinològiques, hormonals, psicogenètique o psicoanalítiques, que expliquin i justifiquin els canvis de l’orientació sexual”.
L’homosexualitat “té cura”
Trobem també en aquest informe del Màster de Bioètica de la Universitat Catòlica, insisteix Ferri, “un clàssic dels textos homòfobs”, la referència al fet que l’homosexualitat té cura, “en aquest cas citant un pretès especialista que ha aconseguit prevenir-la i curar-la”. Es refereix a aquest paràgraf: “El psicòleg holandès Gerard van den Aardweg, gran expert en la matèria, nega tot condicionament biologista o innat de l’homosexualitat i accepta, i ho ha demostrat en nombroses persones, que les influències emotives que la van generar durant la infància i adolescència, poden ser previngudes i tractades amb èxit”.
En una situació d’augment d’atacs d’odi per l’orientació sexual, per Ferri resulta d’especial repugnància el posicionament pretesament equidistant de l’autor entre els que ataquen els homosexuals i els que els defensen, en una argumentació que acaba sent “un atac frontal al moviment de defensa dels drets dels homosexuals”. El document diu textualment: “Alguns col·lectius, tan equivocats com els homòfobs, usen aquesta paraula [homòfob] per etiquetar pejorativament a qualsevol persona que no opini segons la línia de l’homosexualisme extrem, polític i militant o s’atreveixi a dissentir públicament dels seus objectius” .
Segons el parer de Ferri, l’autor “demostra una obsessió tan gran contra el món LGTB que arriba a desacreditar com a violents els actes dels activistes històrics d’aquest moviment”. En aquesta línia, José Luis Pérez Requejo aprofita per deixar “molt clara” la seva ideologia “reaccionària” posicionant-se en contra que els homosexuals tinguin algun tipus de protecció com a minoria des dels poders públics: “Si, per contra, no és una malaltia , sinó la lliure i no coactiva escollir malament d’una forma diferent d’elecció sexual, no hauria de gaudir de protecció estatal, especial o diferent a qualsevol altra persona que en nom de la seva llibertat escollís qualsevol opció vital, en preferències sexuals o en qualsevol altra faceta de la seva vida “.
