Pedro Morenés, Ministre de Defensa en funcions, visitava aquest dimarts la base militar de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà. El ministre aprofitava l’ocasió per defensar el coneixement de l’exèrcit per part dels nens i nenes. Des de fa anys els militars tenen presència en alguns espais públics, fins i tot en zones com el Parc Natural de Collserola, on hi realitzen maniobres de forma puntual i davant la mirada atònita dels veïns, entre ells els alumnes de les 13 escoles que es troben dins el parc.
El 23 de març l’Ajuntament de Barcelona aprovava una moció que instava al Ministeri de Defensa a donar indicacions per limitar les maniobres militars que es duen a terme precisament al Parc de Collserola. Fa uns dies l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes també demanava explicacions als responsables de la base militar que hi ha al seu territori sobre les maniobres fetes en carrers del poble. Aquest tema ha mobilitzat entitats i partits polítics, que han demanat els últims anys regular els exercicis que fa l’exèrcit en espais públics, i sobretot prop de centres educatius.
De fet, així mateix es van pronunciar els pares de l’Escola Xiprers, centre educatiu dins del parc de Collserola, en una carta l’any 2013 en què denunciaven la realització de maniobres militars al parc. La directora del centre, Sandra Morales, assegura que durant aquest curs ja s’han fet maniobres prop de l’escola en dues o tres ocasions.
El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, Jaume Asens, diu, en declaracions al Diari de l’Educació, que el consistori dóna ple suport a la comunitat educativa de la zona de Collserola afectada per aquesta problemàtica. “No ens podem permetre que, en una ciutat compromesa amb la cultura de la pau, tinguem infants preguntant a les seves mestres si estem en guerra cada cop que veuen soldats armats amb fusells al costat de l’escola”, comenta.
Barcelona però no és l’única ciutat, però, que s’ha posicionat en contra de les maniobres al Parc; altres Ajuntaments ja havien aprovat anteriorment mocions demanant que el Parc Natural de Collserola sigui un espai lliure d’exercicis i militars. A Sant Cugat del Vallès van aprovar-la el 2011 amb l’objectiu de promoure una ciutat que respecti i fomenti la cultura de la pau i els seus valors. A Sant Feliu de Llobregat el ple del consistori va donar llum verda a un text similar fa més d’un any.
L’exèrcit espanyol, explica Jordi Muñoz (que va ser alumne de l’Escola Xirprers i després va ser-ne professor durant gairebé 25 anys), fa molts anys que fa activitats al parc natural de Collserola, ben a prop de l’escola. Així ho constata la seva directora, que assegura que es poden veure els militars, armats, vestits amb roba de camuflatge i amb motxilles a l’espatlla recorrent els espais propers al centre. Això és especialment greu en el cas d’una escola, com els Xiprers, que aposta per sortir sovint a l’exterior perquè valora el contacte dels infants amb la natura.
Quines conseqüències té això per l’educació?
En el comunicat que van fer les famílies el 2013 advertien que els “valors de convivència i respecte mutu que es treballen a l’escola es veuen deteriorats per l’exemple in situ de grups fortament armats promovent l’ús de la violència”. Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, assegura que els valors que promou l’exèrcit, d’obediència, disciplina extrema, violència, etc, van en contradicció amb els valors de pau i democràcia que ha de promoure l’escola.
Tot i així, Morenés assegurava aquest dimecres durant la seva visita a Catalunya que és positiu que els nens prenguin consciència de l’exèrcit. “Els militars donen la vida per defensar la pau i la llibertat i és bo que els ciutadans, des de la infància, coneguin la feina de l’exèrcit i sàpiguen que la llibertat i la democràcia tenen un preu”, deia.
Calvo està convençut que aquestes maniobres en espais civils i educatius no es fan perquè no es tinguin altres espais per entrenar sinó perquè l’objectiu que pretenen és “fer natural la seva existència”. “Mostrant això acceptem que existeix i per tant ho normalitzem”, assegura. “Els valors que transmeten aquestes accions redueixen o invaliden la capacitat de construir valors d’una educació més democràtica”, afegeix.
Per la seva banda, Muñoz creu que exposar els nens a aquest tipus de pràctiques genera contradicció amb allò que s’ensenya. “Quan s’està ensenyant una educació fomentada en la cultura de la pau i la resolució no violenta dels conflictes això es contraposa al que representa l’exèrcit”, assegura.
Calvo recorda, a més, que a això se li ha de sumar la imatge positiva amb la qual se sol descriure l’exèrcit. “S’aplaudeix a una forma de fer que no respon als paràmetres democràtics, una vida que va en contra els valors que inclou l’àmbit escolar, que pretén fer front a la diferència de forma tolerant i dialogada i no competitiva i violenta”, assegura. A més la imatge que donen les pel·lícules o altres materials sobre els militars presentant-los com a herois contribueix, explica, a normalitzar l’existència de l’exèrcit, de l’armament i de les guerres, i porta a “acceptar que no podem acabar amb tot això”, assenyala.
