El repartiment desequilibrat de béns, riqueses, poder, veu, temps i espais entre homes i dones de tot el món, la manca de reconeixement cap a les dones i el dèficit de representació cultural, social i simbòlica, fa que no progressem adequadament cap a la Igualtat, encara que existeixen algunes condicions materials i ideològiques que han fet canviar la vida de milions de dones en aquest món d’avui tan multicomplex i difícil d’escodrinyar.
La filosofia dels drets humans referida a les dones ha donat la volta a un discurs de misogínia i de masclisme institucionalitzat, reglamentat i legalitzat. Només li ha donat la volta al discurs, perquè les pràctiques i les conductes, els pensaments i els actes, les relacions i els costums, en totes les cultures del món, segueixen sent androcèntriques, sexistes, misògines i masclistes.
Sabem que perquè canviï alguna cosa ha d’estendre’s un nou pensament i el de les dones i homes feministes és aquell al qual em refereixo, en tota la seva pluralitat i en tota la seva amplitud. L’extensió de les noves cosmovisions del que és humà han estat presents en tots els estadis d’evolució de la humanitat i han fet possible amb la seva insistència que es posés en solfa l’esclavisme, la servitud, el colonialisme o l’explotació. Amb aquestes noves idees en cada temps i lloc, acumulades ara i aquí, al planeta multicultural i globalitzat, vivim vides molt diferents a les que ens van precedir.
¿No sempre per a bé? Certament. Depèn del costat del món en el qual et trobis: pel que fa al territori, a les religions, a la riquesa, a la raça i ètnia, al sexe i al gènere, al coneixement. Però el que sí que és cert és que hem avançat enormement en la desqualificació de la idea d'”inferioritat natural” d’alguns éssers humans respecte d’altres: els negres, les dones, els pobres, les persones discapacitades…Però hem avançat i podem assenyalar i exigir la correcció –fins i tot davant la llei– dels discursos i les pràctiques de submissió, de la misogínia i del masclisme, del menyspreu i persecució d’algunes poblacions.
En aquest avanç hi té un paper fonamental l’accés a l’alfabetització, al coneixement, a la capacitació per a diverses tasques que ens permetin guanyar la nostra vida sense ser burros de càrrega o objectes útils per als que tenen poder i diners. En aquest indici d’avanç hi té un paper fonamental l’escolarització, considerada aquesta com un bé que ha d’arribar a tots els pobles del món. Aquest és un dels objectius del mil·lenni, incomplert en la seva totalitat, és clar, però col·locat en el punt de mira del benestar i de la justícia, com un dels seus pilars fonamentals.
L’accés massiu de les nenes i les joves a l’escolarització canviarà el món a mitjà i llarg termini. Elles ja no podran ser considerades com a simples objectes de transacció ni com a simples màquines sexuals i reproductives. L’educació perllongada obre les perspectives de projectar-se cap a l’exterior i alimenta la llibertat de pensament i d’elecció.
Aquest procés està sent massa llarg i ple d’obstacles i dificultats, de pals a les rodes, de pedres en el camí, d’assassinats i càstigs per les que vagin una mica més ràpid o una mica més lluny del que estava previst. Però, al mateix temps, està obrint portes i finestres per a les nenes i les joves. Portes i finestres de diversa índole segons en quina posició es trobi cadascuna d’elles respecte a la igualtat: oportunitats, condicions, tracte, exercici efectiu dels drets humans, accés a béns i serveis, possibilitats de transgressió dels preceptes patriarcals.
Però cal considerar aquí que durant cinquanta anys, la proporció de nenes escolaritzades i de joves universitàries no ha fet més que créixer respecte als seus iguals, els homes, en tot el món. I, sobretot, ha fet que es consideri bo per a elles i per les seves famílies, societats i països. Per aconseguir això va caldre esperar, pressionar, treballar i fins i tot lluitar i immolar-se durant segles. Però una vegada s’han obert les comportes, les nenes i les joves estan responent amb competència i motivació a les oportunitats educatives i de titulació. Avui dia ja són més de la meitat de la població universitària en gran part del món, del món que els permet entrar a la universitat. Això indica que han estat bones estudiants també en els estadis de Primària i Secundària.
I ara tenim una nova meta i un nou repte: aconseguir que aquest òptim nivell d’escolarització, de qualificació i d’especialització tingui el seu correlat en un òptim nivell d’ocupació, de remuneració i de repartiment de temps de treball i de cures. Les dones d’aquest món, com a éssers humans i complets hem de ser creditores de respecte, solidaritat i reconeixement i que els treballs que realitzem siguin considerats d’igual categoria que els masculins. Assignatura pendent per al segle XXI.
