Darrerament, els que estan dirigint els informe PISA ens vénen a dir que el professorat ha de treballar en una cultura més col·laborativa, i que hi ha d’haver més transparència i obertura en el sistema. No acostumo a participar de les opinions ni dels expert de PISA, però en aquest cas almenys em fa preguntar-me per què afirmen això i si és veritat. ¿Tenim poca cultura de col·laboració?
És possible que sigui cert, que ens manqui una cultura col·laborativa més estesa entre el professorat i entre tots els agents que intervenen en l’educació. Però s’ha de tenir en compte que desenvolupar una cultura col·laborativa en els centres vol dir partir de les necessitats reals de la situació escolar, i que l’organització de l’escola contempli la participació de les persones. No confondre la col·laboració amb processos forçats, formalistes o adscriure’s a modes que solen ser més nominals i atractius que processos reals de col·laboració. Col·laborar significa participar d’una manera conscient, implicant l’ètica, els valors i la ideologia en sentit ampli que ens permeti comprendre els altres, analitzar els seus posicionaments i les seves visions i arribar a acords. També és fonamental que aquesta col·laboració suposi una millora professional intel·ligible i que estigui suficientment explicitada i resulti comprensible. I això, a vegades, no es veu.
La no participació i la no implicació són, sense cap mena dubte, obstacles difícilment superables per dur a terme una innovació. Però tot això comporta un paper més actiu del professorat en el procés educatiu. La col·laboració educativa hauria de comportar la creació d’un sistema de comunicació mitjançant el qual s’arribi a les persones implicades, perquè aquestes puguin coresponsabilitzar-se efectivament del procés educatiu i també en la direcció, coordinació i presa de decisions del centre. I per aconseguir aquest grau de participació resultarà fonamental subministrar als implicats els mitjans per fer-ho.
No dubtem de la necessitat de la col·laboració. L’avantatge que suposa per al professional en exercici treballar en col·laboració radica en la seva experiència, que li permet desenvolupar un paper constructiu i creatiu en el procés educatiu en què està compromès.
Però no hem de confondre tampoc l’aïllament de l’individualisme amb la individualitat o la individualització, ja que la individualitat és la capacitat per exercitar el judici discrecional i independent del professorat i la individualització pressuposa a l’individu com a diferent, actor, dissenyador, i creador de la seva pròpia biografia, identitat, xarxes socials, compromisos i conviccions. La individualitat i la individualització haurien de ser bones, ja que el professorat necessita moments per repensar el seu projecte de vida professional, personal i institucional. Pot ser bo realitzar pràctiques individuals i això pot comportar un cert aïllament. Tota pràctica professional i personal necessita, en algun moment, una situació d’anàlisi i reflexió que hauria de (o pot) realitzar-se en solitud. El que és contrari a la col·laboració és l’individualisme.
Col·laborar vol dir tenir un clima al centre que posi el professorat en situacions d’identificació, de participació, d’acceptar crítiques, de discrepància, suscitant la inventiva i la capacitat de regular-la. La capacitat de respectar la diferència i d’elaborar itineraris educatius diferenciats amb diferents eines amb un caràcter obert i generador de dinamisme i situacions diverses.
Però també és cert que el treball col·laboratiu entre tots els que intervenen en el procés educatiu no és fàcil. És una forma d’entendre l’educació que busca propiciar espais en els quals es doni el desenvolupament d’habilitats individuals i grupals, d’intercanvi i diàleg, a partir de l’anàlisi i la discussió entre tots per explorar nous processos, per conèixer, compartir i ampliar nous objectius de l’ensenyament i posar a l’abast la informació i l’experiència que cadascun d’ells té. Cada membre del grup és responsable tant del seu aprenentatge com del dels restants del grup. No hi ha col·laboració si el professorat no comparteix la interacció, l’intercanvi d’idees i els seus coneixements entre els membres del grup.
Això suposa un procés de provocar una reflexió basada en la participació (aportació personal, no rigidesa, motivació, metes comunes, normes clares, coordinació, autoavaluació) i mitjançant intercanvi, debats, lectures, treball en grup, incidents crítics, situacions problemàtiques…) i exigeix un plantejament crític i no domesticat de la funció del professorat, una anàlisi de la pràctica professional des de la perspectiva dels supòsits ideològics i actitudinals que estan a la seva base. Vol dir aprendre mitjançant la reflexió i la resolució de situacions problemàtiques de la pràctica. Partir de les pràctiques i de les representacions del professorat amb un diàleg professional i d’interacció social: compartir problemes, fracassos i èxits. Crear un clima d’escolta activa i de comunicació.
En fi, treballar de forma col·laborativa, dialògica i participativa vol dir analitzar, provar, avaluar, modificar… en grup. Elaborar projectes de treball conjunt. Propiciar un aprenentatge de la col·legialitat participativa i no una col·legialitat artificial (la col·legialitat artificial ve sovint provocada per l’obligació externa de realitzar certs treballs que demanden un projecte col·lectiu però sense el necessari procés real de col·laboració).
Plantejar-nos col·lectivament el que fem, perquè ho fem com un potent procediment per a la col·laboració gràcies a l’acció cooperativa que implica i al treball en equip, mitjançant el qual el professorat orienta, corregeix i avalua les situacions problemàtiques reals i pren decisions per millorar, analitzar o qüestionar la pràctica social i educativa. El professorat creix i es desenvolupa quan adquireix un major coneixement de la complexa situació en la qual el seu ensenyament es produeix. Per això, ha d’unir en una amalgama, teoria i pràctica, experiència i reflexió, acció i pensament, tant per al seu desenvolupament personal com a professional. Col·laborar vol dir compartir amb altres dubtes, contradiccions, problemes, èxits, fracassos, etc. Parla de tot. Són elements importants en el desenvolupament personal, institucional i professional del professorat.
I observar els companys. Aquesta pràctica no és usual entre nosaltres, però hi ha països i zones de l’Estat espanyol que la desenvolupen fa anys com per exemple la lesson-study o estudi de la lliçó o lliçons on el professorat conjuntament analitzant un tema, el planifiquen, l’ensenyen, l’observen i reflexionen críticament sobre la seva millora. És una pràctica col·laborativa centrada en el disseny d’un procés d’ensenyament.
Per aquesta vegada accepto que PISA o els seus dirigents ens diguin que encara tenim molt camí per recórrer i que és important col·laborar, decidir conjuntament i observar als companys. Ja ho sabem, però estem en això, com es pot anar comprovant en les experiències d’innovació a casa nostra. Ens cal temps i suport.
