El passat 18 de juliol, convidat per l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), Jorge Wagensberg va conversar, davant de 140 directius de centres educatius, amb Josep Maria Lluró al Món Sant Benet.
Escoltar Jorge Wagensberg és com assistir a un concert. La música del seu pensament és una de les més refinades d’occident i escoltar-la enmig del furor del tancament de curs fou assistir a la revelació d’allò que és veritablement important en la vida dels mestres.
Al llarg de l’obra divulgativa del Dr. Wagensberg, les idees sobre educació sovintegen. Les seves conferències, fàcilment accessibles per internet, són una bella font d’inspiració, així com els passatges dels seus llibres que aborden la qüestió. També, és clar, els seus aforismes: “Ensenyar a comprendre no consisteix a ensenyar comprensions, sinó camins per trobar-les”, fa l’aforisme 589 del seu darrer llibre, Només es pot tenir fe en el dubte, publicat en castellà, el mes passat, per Tusquets.
En la conversa que esmentava, enmig de la seva música, tan singular, les idees del professor, sempre suggerents, sempre seductores, van planar per la sala. Heus-ne aquí un resum en 10 punts:
- La paradoxa i la contradicció són la millor manera de començar una classe.
- El sentit de l’humor crea un ambient que convida a la crítica.
- Abans dels 10 anys, ens hauríem de centrar a ensenyar a parlar, a escriure, a conèixer el llenguatge: el lingüístic, el musical, el matemàtic…
- Per conèixer el món cal sortir de l’escola, descobrir la literatura, l’art…
- Fixeu-vos que els científics no tenen els seus mestres penjats a la paret, com fan els filòsofs, els literats… El respecte d’un bon científic per un altre és trencar la seva idea.
- Quan tenia 11 anys, vaig llegir L’expedició de la Kon-Tiki i això em va obrir el món del viatge.
- Conversar és observar, jugar als escacs… Aprendre sempre és conversar.
- El millor conversador d’un nen de 4 anys és un altre nen de 4 anys.
- Un nen és adult, com a mínim museogràficament, als 10 anys.
- A l’escola:
- En els més petits s’ha d’intervenir un mínim, quasi gens.
- Quan llegeixen, ja se’ls pot recomanar bones lectures i parlar-ne.
- La tercera fase consisteix a conversar i ensenyar a conversar.