Ni un euro ha dedicat la Generalitat en quatre anys a pagar el ‘xec Wert’. Fins avui, el Govern central no ha descomptat de les seves transferències a les arques catalanes cap partida relacionada amb el cost de la matriculació en escoles privades d’alumnes que volien estudiar en castellà a Catalunya. Aquest és el balanç d’una de les mesures més controvertides i més publicitades de la Lomce per part del Govern central, que ara ha estat enterrada definitivament pel Tribunal Constitucional.
Des que la reforma educativa es va aprovar a l’octubre de 2013, amb els únics vots a favor del PP, el Ministeri d’Educació ha registrat només 154 sol·licituds de famílies que demanaven que se’ls abonés la matrícula en un centre privat al no poder escolaritzar als seus fills en castellà en un públic. D’aquestes, van ser estimades unes 50. Però cap s’ha arribat a descomptar dels comptes de la Generalitat, segons confirmen a eldiario.es fonts del departament d’Ensenyament.
En la seva batalla legal per impedir la implantació de la mesura, l’Executiu català va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) totes les resolucions estimatorias del Ministeri. A la fi de 2016, el tribunal va començar a dictar sentències en les quals ordenava paralitzar els procediments a l’espera que el TC es pronunciés. Així s’ha arribat fins avui sense que el xec -d’uns 6.000 euros per alumne- hagi arribat a cobrar-se a la Generalitat en cap cas.
El curt abast de la mesura s’ha percebut també als pressupostos del Govern. Si en 2015 van destinar cinc milions per cobrir les despeses d’aquestes famílies, en 2016 es van reduir a un milió, i en 2017, a 500.000 euros, segons Efe.
“Exepcional i transitòria”
Ja des d’abans d’aprovar la Lomce, que es va aprovar amb els únics vots del PP, Wert va defensar que aquesta fórmula havia de ser “excepcional i transitòria”, a l’espera que Catalunya acabés per oferir en el seu sistema públic classes en castellà per als pares i mares que així ho sol·licitessin. La intenció del llavors ministre era desmantellar el model d’immersió a les aules catalanes per implantar progressivament un sistema bilingüe.
Però el departament d’Ensenyament, llavors encapçalat per la consellera Irene Rigau (CiU), va optar per plantar batalla en els tribunals, i, almenys en el cas del finançament privat de l’escolarització en castellà, aquests li han donat la raó. El Tribunal Constitucional considera que aquesta fórmula “no respecta el repartiment de competències” entre Estat i comunitats autònomes.
Un nou escenari amb el 155
La sentència del Constitucional, celebrada per tots els partits catalans excepte PP i Ciutadans, arriba, però, quan el principal front obert contra el model d’immersió lingüística a les escoles ja no es troba en la Lomce, sinó en l’aplicació de l’article 155. En les seves funcions de conseller d’Ensenyament, el ministre Íñigo Méndez de Vigo va assegurar la setmana passada que farà els canvis necessaris en les preinscripcions perquè pares i mares puguin escollir escoles que tinguin el castellà com a llengua vehicular.
En un primer lloc, el Ministeri va insinuar que estudiaven la possibilitat d’incorporar una casella amb el castellà en la sol·licitud de preinscripcions, encara que posteriorment el ministre va deixar entreveure que la fórmula seria ampliar a un 25% les classes que es donen en castellà, quelcom que succeeix ara només en els casos en els quals les famílies han recorregut a els tribunals. En l’actualitat, són una dotzena les escoles que donen aquest percentatge de classes en castellà per ordre del jutge.
