Davant d’aquesta complicada situació es planteja un enigmàtic escenari que el món educatiu no pot perdre de vista. Encara que és cert que la robòtica generarà nous llocs de treball (programadors, enginyers, tècnics,…), aquests no seran suficients per cobrir els que destruirà. Per tant, els educadors hem de trobar la fórmula màgica que permeti que els nostres alumnes, és a dir, els futurs treballadors del nostre país, no puguin ser substituïts per robots.
El mètode científic ens diu que, davant d’una nova situació, ens hem de fer preguntes. La pregunta més evident seria: què fa diferents a les persones dels robots? O millor dit, què no pot imitar un robot de nosaltres?
- Un robot pot fer tot tipus de tasques, amb suma precisió i eficiència, però no té la capacitat de crear, de plantejar solucions diferents, de tenir intuïció. En altres paraules, un robot no té creativitat.
- La segona diferència es pot considerar força evident. Els robots no tenen emocions, no són empàtics, no saben com connectar amb les persones i influir en elles. En resum, no tenen intel·ligència emocional.
- Finalment, no ens cal res més que observar un nen petit per adonar-nos del tercer tret diferencial: els robots no tenen curiositat, no tenen la necessitat d’aprendre, no es plantegen fer una tasca per iniciativa pròpia, sense que ningú els hagi programat prèviament, no són proactius.
Si analitzem curosament aquests trets, ens podem adonar que es poden resumir en un sol concepte: la iniciativa emprenedora. Tots tenim al cap algun exemple de persona emprenedora, i no hi ha cap dubte que reuneix un poderós còctel de creativitat, intel·ligència emocional i proactivitat.
Però què és exactament un emprenedor? Quan intentem respondre, ens venen al cap persones com Steve Jobs, Bill Gates o Jeff Bezzos. Però si aprofundim una mica més en el concepte d’emprenedor, en el seu matís de lideratge i valors, podríem arribar a pensar noms com Nelson Mandela, Mahatma Gandhi o Martin Luther King, o, fins i tot, si pensem en el seu aspecte de genialitat, ens venen noms com Albert Einstein, Charles Chaplin o Walt Disney.
Tot això està molt bé, però hem de ser realistes. Quants futurs Einstein o Mandela hi ha a les nostres aules? Han ser aquests els exemples d’emprenedors?
La meva opinió és que no. Un emprenedor és aquella persona que aplica totes aquestes habilitats abans comentades a la seva feina diària. Com comenta Víctor Küppers, un recepcionista d’hotel pot ser un gran emprenedor, no limitant-se simplement a agafar encàrrecs, sinó tenint iniciativa, empatitzant amb el client i sent capaç d’aportar valor a la seva empresa.
Per tot això, el projecte educatiu de l’escola FEDAC Lleida té com a objectiu formar emprenedors que no puguin ser substituïts per màquines, perquè, tal i com va dir Elbert Hubbard, “una màquina pot fer el treball de cinquanta homes ordinaris, però cap màquina pot fer el treball d’un home extraordinari”.