En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT un 29% dels infants catalans, que representen prop de mig milió, es trobaven en risc de pobresa l’any 2015. La situació derivada de la crisi econòmica dels darrers anys ha tingut un gran impacte en les famílies i els col·lectius més vulnerables perquè ha limitat la seva renda i empitjorat les seves condicions de vida.
Cada cert temps surt un nou estudi que dóna a la idea que l’estatus socioeconòmic durant els primers anys de vida és fonamental per a l’educació i la salut adulta. Ara ho han constatat Bruno Arpino, Jordi Gumà i Albert Julià, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, en un article publicat a PLOS ONE en el qual posen de relleu la necessitat de fer inversions que repercuteixin en els infants. De fet, Arpino apunta que el resultats de l’estudi “suggereixen que cal apostar per les inversions públiques adreçades als infants, ja que es preveu que produeixin efectes duradors en les persones en les diferents fases de la seva vida”.
La base del seu article demostra que la situació durant els primers anys de vida de les persones (especialment la relativa a l’estatus socioeconòmic) influeix de manera decisiva en l’educació, en la trajectòria vital i en la salut durant les etapes posteriors. “Hem constatat que les condicions de vida primerenca afecten indirectament la salut durant les etapes posteriors, com a conseqüència de la seva influència en l’educació i en les trajectòries familiars i laborals”, afirmen els investigadors.
Per l’estudi, es van utilitzar dades secundàries (12.034 individus de 60 anys i més) de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa. Les mesures de salut utilitzades són l’autopercepció de la salut, la depressió i les limitacions en les activitats de la vida diària.
Gràcies a la informació retrospectiva obtinguda, van poder mesurar les condicions en la primera etapa de la vida (salut durant la infància i estatus socioeconòmic de la família d’origen) i la trajectòria vital. Pel que fa a aquest darrer apartat, van reconstruïr trajectòries completes d’educació, fertilitat i vincles personals d’individus entre 15 i 59 anys. Les dades es van tractar per separat per sexe, primer amb anàlisi de seqüències multicanal i anàlisi de grups, i finalment, amb models de regressió.
Així, per una banda s’ha vist que el baix nivell educatiu té una influència negativa en la salut però també com el nivell d’estudis i les trajectòries familiar i laboral afecten conjuntament la salut. Concretament, entre el 66% i el 75% dels efectes indirectes del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres resultats de salut considerats en edat avançada s’explica per l’assoliment educatiu per a dones (86% – 93% per als homes).
Aquestes dades certifiquen, segons els investigadors, “que els individus de famílies més pobres tenien menys possibilitats d’assolir nivells elevats d’educació i, al seu torn, aquests nivells baixos d’estudis van influenciar negativament la seva salut en edats més avançades”.
Altres resultats es refereixen a l’efecte de la mediació conjunta entre nivell educatiu, trajectòria familiar i laboral. En aquest àmbit, es destaca que, en el cas de les dones, entre el 22% i el 42% de l’efecte del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres aspectes de salut considerats en edat avançada s’explica pel nivell educatiu i les trajectòries familiars i laborals. S’observen percentatges encara més elevats per als homes (35% – 57%).
