Quan es comença un projecte has d’implicar-te amb totes les armes que tinguis i tenir molt clar què és el que vols fer: estem vivint un moment convuls. Pressupostos educatius sota mínims, fracàs escolar altíssim, desinterès…Comença a ser hora d’intentar canviar aquesta problemàtica.
Quan ens vam plantejar crear l’Espai de Creació i Coneixement sabíem que seria un centre modest, amb mitjans mínims, però amb grans coneixements. Aquesta és la diferència: oferir una manera diferent d’aprendre i d’educar(-se) que pugui canviar el sistema educatiu sense necessitat de pressupost. Només amb idees, coneixement i dedicació.
Hem de deixar de ser tan paternalistes amb els nostres alumnes. Si algú no vol aprendre alguna cosa és perquè té algun motiu. Deixem que sigui cadascú qui ho decideixi. Aquesta és la nostra aposta. No ens sembla tan rara. Parlem de llibertat, de lliure albir i ens obcequem a ser tan rígids com les institucions estatals. Demostrem que l’educació és flexible per la seva pròpia idiosincràsia. Desitgem que sigui cadascú el que s’acosti al coneixement i, sobretot, quan estigui preparat i tingui interès a fer-ho. Avui dia coneixem ja diferents canals que ens permeten dirigir-nos i trobar qualsevol tipus d’informació. No obstant això, les formacions de diversos àmbits i estils pedagògics, se segueixen centrant a replicar els continguts teòrics, essent la part pràctica encara un segon plat.
El nostre centre té una oferta clara d’activitats. Teatre, Filosofia i formació i orientació Psicològica. Però més enllà d’això, no té un temari rígid. Cada alumne ha d’implicar-se en la seva formació. Cada persona ha d’escollir allò que li interessa. Cadascun ha d’arriscar-se a descobrir això que desconeix. Sempre estarà recolzat per l’equip docent, però serà autònom en la cerca. Tot això ens dóna un treball terrible als professors. No hi ha un temari que ens protegeixi. No hi ha uns temps establerts per processar la informació, i sobretot no hi ha cap test de nivell ni certificat que pugui tancar la quantitat de coneixements que ha processat l’alumne. El que es proposa és una educació que ens faci pensar i ser crítics. La formació ha d’estar construïda a partir dels neguits i de les preguntes sense resposta que encara són ferms a la nostra societat. El que s’apropa a les formacions que s’ofereixen des d’aquest Espai, té la primera i l’última paraula.
Estem cansats que des de tots els centres ens diguin què estudiar, com fer-ho, i que ens avaluïn d’una manera unilateral obviant les nostres capacitats i habilitats. Si esperem al fet que ens diguin què fer, com esperem prendre la iniciativa de les nostres vides. Hem de començar a posar els elements que ens preocupen sobre la taula i no deixar-los passar. Amb el nostre projecte, esperem que el risc sigui educar-nos i que la finalitat sigui ser independents.
