Recomana’ns un llibre. Un llibre d’ara i un llibre de sempre. Una novetat editorial del darrer any, i un llibre que per algun motiu t’hagi impactat o consideris que és de lectura imprescindible per aquells qui es dediquen a l’educació. I explica’ns per què ho recomanes en poques línies. Això hem demanat a persones de procedència diversa vinculades a l’educació (mil disculpes perquè segur que ens hem deixat molta gent que voldria haver dit la seva). I el resultat són 43 propostes literàries sobre educació i infància per aquest Sant Jordi, ja que només en tres ocasions dues persones han coincidit amb la mateixa recomanació. Bona diada!
Eva Millet, periodista i escriptora
Gregorio Luri: Elogio de las familias sensatamente imperfectas. Editorial Ariel, 2017
Richmal Crompton: Las aventuras de Guillermo. Editorial Molino, 1922
Els llibres de Guillermo Brown van ser una de les meves primeres lectures. Els meus pares, fans del nen més dolent i lleig d’Anglaterra, van ser els qui em van iniciar a la saga. Gràcies a ells vaig descobrir l’humor anglès, que és un luxe. Avui els rellegeixo i continuo morint-me del riure: Guillermo és l’antítesi de l’hipernen i els senyors Brown, dels hiperpares.
Neus Sanmartí, pedagoga
Antonio Damasio: El extraño orden de las cosas. Editorial Destino, 2018
Aquest llibre podríem pensar que és l’antítesi de l’anterior, perquè es centra en entendre i explicar les emocions i els sentiments. Es tracta del nou llibre d’Antonio Damasio. Recordo que fa uns quants anys un didacta de les ciències francès insistia en que “homeòstasi” era un concepte fonamental a ajudar a construir en les classes de ciències. Damasio amplia la definició d’aquest concepte, integrant-ne sentiments, i ens obre camins per pensar sobre el funcionament de la ment. És un llibre escrit des de la neurociència que als docents (encara que la part de fonamentació biològica ens quedi una mica llunyana) ens porta a reflexionar sobre el paper de l’educació en el foment del que en diu “emocions benevolents i benefactores”.
Matthew Lipman: El lugar del pensamiento en la educación. Barcelona, Ed. Octaedro, 2016
Moltes vegades saps d’un llibre perquè te’l regalen. És el cas d’aquests llibre, que recull un conjunt d’articles del filòsof Matthew Lipman que Manuela Gómez ha seleccionat i traduït. En un moment històric en què parlem tant de transformar l’educació, de competències i de molt més, aquest llibre m’ha ajudat a reflexionar sobre tres dimensions del pensament –crític, creatiu i acurat– en el marc del que ell en diu “el cultiu la raonabilitat”. No és gens superficial, el seu discurs no és l’habitual i compleix el seu objectiu: ajudar-nos a reconèixer què és important en l’educació.
Joan Maria Girona, mestre i psicopedagog
Una nova terra (text de Paco Candel, dibuixos de Cesc, traducció de Marta Mata). Rosa Sensat, 2017
Un llibret meravellós, d’autoria compartida per tres persones que van viure a la mateixa època, 1925-2007. Tres grans referents del segle XX, cadascuna en el seu camp professional. Se’ns parla de les migracions dels anys 60, realitat que continua sent molt actual malauradament; com ho és la seva actitud: escrivint novel·les, dibuixant ninots o formant mestres lluitaven per transformar l’educació i la societat.
Salzberger-Wittenberg, Isca i altres: L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre. Rosa Sensat i Edicions62, 1996 (3a. Edició)
Mestres i professorat som persones com totes: pensem, sentim, estimem, ens cansem, patim, gaudim. Tot el procés d’ensenyament-aprenentatge inclou aquests sentiments. Si no ho tenim en compte la nostra tasca serà poc útil. Les autores recomanen treballar d’aquesta manera i canviar les actituds si cal; ser conscients de les emocions que vivim i sentim al llarg de tota la vida i que compartim amb la resta de la comunitat escolar.
Carme Ortoll, directora general d’Educació Infantil i Primària
Roser Capdevila: La nena que volia dibuixar. Angle Editorial, 2018
A través d’un llibre ple de històries il·lustrades amb esbossos, notes i apunts, la Roser, una nena educada en la postguerra, ens fa un retrat, malgrat tot feliç, de la seva infància i adolescència: records de la família i l’escola, les amigues i els estius, els jocs, la religió, la vida quotidiana. Una reflexió sobre una generació que va ser educada per obeir i a qui “no van ensenyar a pensar”, però també un clam per no oblidar que educar és ensenyar a pensar en llibertat.
Jaume Cela i Juli Palou: Amb veu de mestre. Col·lecció Estudis. Edicions 62, 1993
Escrit fa anys però plenament actual, presenta, des de l’originalitat d’un intercanvi de cartes durant un curs escolar entre dos mestres i pedagogs amics, un conjunt de reflexions que ofereixen mirades diverses sobre l’educació i que obren nous camins en la pràctica a l’aula i al centre. Un llibre de lectura deliciosa que et provoca entusiasme i estimació per l’ensenyament i l’aprenentatge.
Jaume Cela, mestre
Josep Maria Jarque: Escrits per una Escola Inclusiva. Editorial Octaedro-El Diari de l’Educació, 2018
Poca gent com en Josep M. Jarque per poder-nos dir què vol dir “escola inclusiva”. En Josep Mª es va morir no fa pas gaire i l’enyoro molt. Vaig tenir el gran privilegi de conversar moltes vegades amb ell sobre aquest tema. És un dels meus mestres, perquè sempre tens el convenciment d’estar al costat d’un savi, d’un home bo i amb una sensibilitat extraordinària, que fonia teoria i pràctica com ho fan els artistes. A Escrits per una escola inclusiva podem llegir i rellegir molts dels seus articles que es van publicar durant uns quants anys. Per tant, podem veure el camí que ens ha portat a poder parlar i treballar per fer realitat que totes les escoles del nostre país siguin inclusives. I mentre vas paint la seva prosa vas constant que et trobes davant d’un d’aquells gegants de la pedagogia on vida i obra es confonen. Davant d’un lluitador amb un somriure que enamorava.
Alexandre Jollien: Elogi de la feblesa. Editorial La Magrana, 2001
No em canso de rellegir aquesta joia de Jollien, a qui vaig tenir l’honor de presentar quan va venir a Barcelona. Jollien va néixer l’any 1975 i té paràlisi cerebral. Es va llicenciar en filosofia i lletres per la universitat de Friburg i ha publicat diversos llibres. A “Elogi de la feblesa” dialoga amb Sòcrates sobre què vol dir normalitat i anormalitat. L’autor acaba el llibre fent silenci. No podria ser d’una altra manera si pensem que no pontifica en cap moment. Senzillament dialoga, conversa, dona voltes al tema i aconsegueix fer-te participar en aquest diàleg sobre un tema cabdal per construir una societat om tothom se senti i se sàpiga reconegut.
Marina Subirats, sociòloga
Gemma Lienas: El llibre de les emocions per a nens i nenes: els contes de la fada Menta. Navona, 2017
M’ha agradat molt i em sembla molt adequat per a entendre i explicar a les criatures coses tan complexes com les emocions, i com tractar-les. Crec que, malgrat el nom, servirà per a gent petita i gent gran. I també és molt bonic, amb unes il·lustracions molt gracioses. Us el recomano molt.
Alumnes de l’Escola de Barbiana: Carta a una mestra. Primera edició 1967 (reeditat posteriorment molts cops)És un llibre que vaig llegir fa molts anys, però que em segueix semblant molt fresc i interessant, especialment per al professorat i les famílies, Explica molt bé com es sent l’alumnat, allò que li agrada i allò que no; crec que en el sistema educatiu actual, encara tan farcit de coneixements memorístics poc engrescadors i poc vinculats a la vida de l’alumnat,aquest llibre segueix sent un text senzill però molt clar que pot ajudar en el canvi educatiu que s’està plantejant a Catalunya.
Jordi Parés, coordinador d’elgoigdellegir.escolapia.cat
Joan Portell Rifà: Llegim? Com fer lectors entusiastes. Publicacions Abadia de Montserrat, 2017
Un llibre directe i senzill sobre com animar a la lectura a nens i nenes, i de pas als adults. Un molt bon llibre perquè totes les escoles el recomanin als seus claustres i a les seves famílies. Conté totes aquelles pautes per bastir una bona estructura envers la lectura lúdica tant a casa com a l’escola. La fòrmula màgica per crear lectors entusiastes no existeix, però aquestes recomanacions segur que ens hi orienten. Imprescindible!
Aidan Chambers: Dime. Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de Cultura Económica 2007No hi ha res millor que parlar de llibres i literatura amb els infants. I aquí una proposta educativa que fa anys que molts mestres i professors utilitzem per ajudar a nens i nenes a gaudir dels llibres. A través d’un mètode d’escolta activa i de conversació literària al voltant de les lectures, es construeix i es dona sentit a l’experiència de la lectura i a la pròpia vida. Fonamental!
Adelina Escandell, mestra jubilada del col·lectiu RELLA
Francesco Tonucci: 40 anys amb ulls d’infant i Amb ulls d’avi / Francesco Tonucci i Amparo Tomé: Amb ulls de nena. Editorial Laia. Biblioteca de l’Escola Moderna FRATO
He escollit els tres llibres perquè crec que formen un bon conjunt. El primer me’l vaig comprar així que va ser publicat. El segon me’l van regalar quan vaig ser àvia. Són fruit de la reflexió i pràctica de l’autor a favor dels infants. Amb un traç senzill i una frase que pot haver sortit de la boca de qualsevol criatura, Tonucci escriu un gran tractat de pedagogia. He seguit aquest autor no només per les seves anàlisis brillants sinó per la seva militància a favor dels drets de la infància. I la publicació del tercer, trenta anys després de Con ojos de niño, em va emocionar. Per fi, l’alegria era completa! Perquè, si bé trobava que Tonucci analitzava amb fina ironia el món de la infància, li havia de retreure que el seu món era només masculí. I en aquest tercer, amb els textos conjunts de l’autor i Amparo Tomé, recull la diversitat de situacions de vida quotidiana i estereotips amb què es troben les nenes, però també la seva resolució a construir un futur esperançador.
Célestin Freinet: Les invariants pedagògiques, Editorial Laia, 1947
El 1974 vaig començar a treballar en una escola del barri de Sants. Feia un any que havia obtingut el títol i havia treballat només en el parvulari d’una escola religiosa. Poc sabia d’escola republicana, de Freinet o Montessori i en aquesta escola no volien seguir cap etiqueta pedagògica i partien de l’objectiu clar que la nena i el nen havien de ser subjectes actius del seu aprenentatge. Per tot això no s’utilitzava llibre de text i no hi havia l’ensenyament escolàstic (invariant 8 i 10) i es considerava que hi havia d’haver ordre i disciplina, però aquesta no havia de venir imposada per l’adult sinó que s’havia de viure com una necessitat en el si d’un grup (invariant 22). Quan vaig llegir aquest llibre i altres del mateix autor, vaig omplir de contingut teòric allò que estàvem construint en aquella petita escola de Sants i vaig entendre que seguia un fil històric, amb referents clars. I el que sap greu és que encara ara a les Facultats de Formació del Professorat poc es parli d’aquest autor (si se’n parla) i que bona part del professorat que avui intenta fer un canvi important a l’escola, es creu que la renovació i els canvis comencen avui.
Jordi Carmona, mestre i director d’Escoles Garbí
Antoni Tort Bardolet: L’educació en vers. Cent poemes per ensenyar i aprendre. Eumo editorial, 2018Aquest és un llibre que captiva des del primer moment. Un recull de poemes a càrrec d’Antoni Tort, doctor en pedagogia i catedràtic a la Universitat de Vic. La seva lectura, sensual i lírica, ens endinsa en el món de l’escola i l’educació a través d’una acurada selecció de poemes de 91 autors que ens parlen d’escoles, mestres, alumnes…d’aprendre i educar. Amb tendresa, amb passió. Emociona, sedueix i dona força i valor a la feina dels mestres. Una lectura imprescindible que no coneix ni necessita l’ordre en la lectura. Obre per on vulguis les seves pàgines i deixa’t portar.
Màrius Mollà: El mestre. Edicions B, 2015No és aquest un llibre de pedagògia pròpiament. I no obstant, recull tota la pedagògia moderna, la innovació educativa de la que tant parlem i escrivim en els nostres dies. Els seus orígens en l’Escola Nova de la República, fa ja cent anys…una novel·la que apassiona i no et deixa indiferent. Ferrer i Guàrdia, l’Escola Moderna, l’Escola del Mar… un cant a la llibertat, la fraternitat i la sostenibilitat. Un clam per la revolta, avui, més vigent que mai ho ha estat. De lectura imprescindible a totes les facultats de formació de mestres.
Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l’ACUP
Marta C. Nussbaum, Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats. Editorial Arcàdia, Barcelona 2011
Recomano el llibre de la professora Martha C. Nussbaum per la seva excel·lent anàlisi de les interrelacions entre formació humanística i enfortiment de les societats i la democràcia. Publicat ja fa vuit anys, les reflexions que hi trobareu són més actuals que mai. Per a Nussbaum, l’enfocament de les darreres dècades cap a una educació utilitària i tècnica està menystenint la importància clau de la formació humanística, de tot allò que fomenta el pensament crític, l’anàlisi i la consciència col·lectiva. Per a ella, el futur de les democràcies està en joc si des del sistema educatiu renunciem a transmetre tot allò que ens fa humans i socials, amb unes capacitats associades molt sovint amb les humanitats i les arts. Al llarg de set capítols, tots ells interessants, Nussbaum analitza aspectes com l’educació per a la democràcia, la formació de ciutadans del món o el cultiu de la imaginació mitjançant la literatura i les arts.
Zygmunt Bauman, Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Editorial Arcàdia, Barcelona 2007
Es tracta de la transcripció de la conferència que el sociòleg Bauman va pronunciar a Barcelona el mes de maig de 2006. Ens parla amb gran agudesa de la societat líquida, de la societat de consum trepidant que converteix el present en una mena de tirania, de la pressa que envaeix les nostres vides, juntament amb un diluvi d’informació que ens ofega. En aquest context, Bauman defensa que “en el món ce la modernitat líquida, l’educació i l’aprenentatge, perquè donin fruit, han de ser continus i durar tota la vida. En cas contrari no es pot concebre cap mena d’educació o d’aprenentatge, o totes dues coses alhora; la “formació” del jo o les personalitats és inimaginable de cap altra forma que no impliqui una “reformació” constant i sempre inacabada”. I, a través d’aquesta formació al llarg de la vida, ens cal reconstruir l’espai públic, on es duu a terme el diàleg entre allò personal i allò col·lectiu, entre interessos comuns i particulars, entre drets i deures. Un llibre breu però cal llegir amb cura per desprendre’n saviesa i coneixement sobre el rol de l’educació a les societats actuals.
Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat
Una nova terra. Rosa Sensat, 2017.
Es tracta de la reedició d’un conte de fa més de quaranta anys: Una nova terra. Escrit el 1967 per Paco Candel i traduït del castellà al català el 1971 per Marta Mata, amb dibuixos de Cesc. El conte s’adreça tant a infants com a adults i presenta una situació que avui continua vigent: la immigració i l’acollida. El recomano d’una banda perquè recupera la memòria històrica a través de les tres grans persones que van crear aquest llibre: Paco Candel, Cesc i Marta Mata… I també perquè ens continua interrogant sobre un fet tan cabdal com és la construcció d’una societat cohesionada i del sentiment de sentir-se part d’una terra.
Max van Manen: El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Ediciones Paidós, 1998
Un llibre interessant per als educadors perquè explica allò que sembla inexplicable, perquè és intangible. Una de les qüestions cabdals en l’activitats dels educadors: la relacions humanes amb els infants, i tot el que els adults aprenem a partir d’aquesta relació… En el llibre s’exposa la necessitat de tenir present la sensibilitat, la receptivitat i la capacitat d’improvisació. Tot plegat, coses que els educadors no podem aprendre si no és a través de la reflexió sobre la pràctica.
Pepe Menéndez, impulsor d’Hortizó 2020 Jesuïtes educació
Xavier Aragay: Reimaginando la educación. Paidós Educación, 2015
Xavier Aragay, impulsor de projecte emblemàtics de transformació educativa als àmbits universitari i escolar, proposa un canvi de mirada cultural al propòsit de l’educació. El format del llibre és una suggerent guia reflexiva sobre processos de canvi, que convida a preguntar-nos com mirem l’educació, des de quins pressupòsits o fins i tot, quins prejudicis ens impedeixen fer els canvis que volem.
Martín Abrisketa: La lengua de los secretos. Roca editorial, 2015
Es tracta d’una novel·la autobiogràfica, narrada des de la perspectiva d’un nen i ubicada en l’època de la guerra civil espanyola. L’obra ens descriu els aprenentatges vitals de la infància, l’estratègia de la llengua, en aquest cas l’eusquera, com a eina de creació d’un món propi, i l’eterna influència de la consideració que els nostres pares tenen de nosaltres en la configuració de la nostra personalitat.
Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21
OCDE: Manual per a Entorns d’Aprenentatge Innovadors, Edicions UOC i Centre UNESCO de Catalunya, 2018Aquest Manual és la culminació del projecte sobre Entorns d’Aprenentatge Innovadors (ILE) que la darrera dècada ha sintetitzat els set principis de l’aprenentatge i les característiques organitzatives que els fan possibles. Combina brillantment la reflexió i les eines per a l’acció per treballar amb els claustres les bases i la direcció del canvi, i és de gran utilitat per a tots els centres i agents educatius que vulguin fonamentar un procés de transformació educativa i posar-se a treballar-hi. El pdf es pot descarregar gratuïtament aquí.
John Dewey: Experiencia y educación, Kappa Delta Pi, 1938 (publicat en castellà per Editorial Biblioteca Nueva, 2010)
Es tracta del darrer llibre que va escriure aquest filòsof que va influir fortament el moviment català de l’Escola Nova, on sintetitza de manera concisa tots els seus plantejaments. Malgrat els 80 anys que han passat, el que hi explica no ha perdut la més mínima vigència: la crítica al model d’aprenentatge ja caduc aleshores i que encara arrosseguem, contraposat a una educació centrada en la persona i compromesa amb el seu entorn; i també l’advertència de no basar el canvi educatiu en el rebuig al que no volem, sinó en formular l’aproximació educativa a què aspirem.
Jaume Funes, psicòleg i educador social
David Bueno: Neurociència per educadors. Rosa Sensat. Col·lecció Referents, Barcelona, 2017
Un llibre que ha estat èxit editorial gràcies a la permanent pregunta que els professionals de l’educació es fan sobre com ser millors en la seva tasca. La gran diferència respecte a d’altres llibres perillosos sobre el tema, és que David Bueno recorda que saber com funciona el cervell no serveix de res si no es posa didàctica, pedagogia i implicació.
Philippe Meirieu: Éduquer après les attentats. ESF éditeur. Paris, 2016
Els atemptats, a París o a Barcelona, especialment quan estan implicats joves que han sigut els nostres alumnes, sacsegen l’escola. El pedagog Philippe Meirieu, es pregunta i respon sobre si una educació basada en la democràcia, el dubte, el pensament, els valors té encara sentit i com ha de renovar-se. Proposa dedicar-nos a donar possibilitats de futur a allò que és comú i ens pot mantenir units (pròxima publicació en català a Rosa Sensat).
Josep Manuel Prats, president de Fapel
Eva Millet: Hiperniños, Plataforma editorial, 2018
Recomano aquest llibre per a tots els pares i també els docents. I ho faig perquè en un llenguatge senzill i entenedor, tracta aspectes claus de l’educació que altres autors amaguen darrera de conceptes com “resiliència”, tolerància a la frustració, fortalesa. Complementa el seu anterior llibre Hiperpadres, i que en el seu conjunt ens alerta de les actituds de moltes famílies davant l’educació, tot coincidint amb ella que són actituds molt millorables per tal d’educar en les millors virtuts ciutadanes els nostres fills i filles.
Óscar González: Familia y escuela. Escuela y família, Desclee de Brouwer, 2014Recomano aquest llibre perquè es tracta d’una visió real des de l’escola dels grans beneficis del treball en equip entre família i escola, entre familia i mestre. El seu autor, mestre d’una escola a València, viu i aplica en primera persona aquesta manera de fer, que vol difondre a través dels seus articles, conferències i llibres.
Pilar Gargallo, president de la FMRPC
Eva Martínez Pardo: Sota la pell del llop. Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals. Editorial Graó. 2017.
La concepció emocional de l’educació l’hem d’abordar com a professionals de l’educació. No podem obviar que a l’escola la gestió de les emocions ajuda a la creació de la identitat individual i col·lectiva i ajuda a l’autocontrol, el coneixement propi i dels que ens envolten i a l’empatia. En aquest llibre, l’autora, és una mestra que ens mostra com, a través dels contes tradicionals podem extreure i treballar molt contingut emocional tant necessari en l’educació dels nostres dies.
Diversos Autors: Què vol dir ser mestre avui? Reflexions al voltant del compromís ètic del professorat. FMRPC i Fundació Bofill, 2011.
Ens trobem en un canvi de paradigma econòmic, polític, social i educatiu. Al llarg de dos anys vàrem fer un debat sobre la finalitat i el sentit de l’educació i la formació al llarg de la vida de les ciutadanes i els ciutadans d’avui i del futur des d’una perspectiva ètica. D’aquestes inquietuds, per la responsabilitat que l’educació sempre ens ha generat, i gràcies a la reflexió, el pensament i la pràctica de moltes persones vàrem elaborar El compromís ètic del professorat, amb l’únic objectiu de contribuir a la millora del paper dels i les docents en l’educació.
Belén Tascón, presidenta de FaPac
Iria Marañón: Educar en el feminismo. Plataforma, 2017
L’autora proposa que pares, mares i educadors féssim autocrítica i repensem els missatges que transmetem als infants i exposa la importància d’educar en igualtat perquè el contrari ens condueix a educar en el masclisme i el sexisme. El feminisme s’ha de promoure des de la infantesa per tal de caminar cap a una societat més justa i més lliure.
Francesc Ferrer i Guàrdia: L’escola moderna. Eumo editorial, 1990 (reedició de l’obra originàriament en castellà)
Malgrat el pas del temps, continua sent un llibre del tot vigent i viu. Es tracta d’una obra indispensable per a tots aquells que volem entendre els principis pedagògics que defineixen l’escola moderna i com s’apliquen en la seva vessant pràctica. És un relat que ens convida a reflexionar, i molt, de la mà d’un dels pedagogs i pensadors més reconeguts. El llibre recull tots els temes d’actualitat que continuen centrant la nostra atenció, des de la renovació pedagògica, la coeducació de gènere i classe, fins a la llibertat de pensament. Val la pena una lectura per recuperar algunes de les propostes que més influència han tingut en l’ensenyament, així com per recordar el paper destacat que té l’escola en la transformació de la societat.
Miquel Àngel Essomba, Comissionat d’Educació de Barcelona
Colectivo Politikon: El muro invisible. Las dificultades de ser joven en España. Debate, 2017
Mentre alguns han de tornar els seus títols universitaris obtinguts mitjançant el frau, una nova generació de joves sociòlegs i politòlegs augmenta la qualitat del sistema universitari fent una radiografia molt completa de la situació de la gent jove a Espanya. El model educatiu, el món del treball, l’habitatge, l’estat del benestar, el comportament electoral… Si algú es vol fer una idea de la situació de la joventut, que comenci llegint aquest llibre.
A.S Neill: Summerhill, un lloc on els infants són educats en la felicitat, Eumo Editorial, 2012 (reedició de l’obra originàriament en anglès)
Em va impactar profundament com a experiència d’educació en i per la llibertat. L’escola va néixer per al contrari, i qualsevol model que faci evolucionar el món escolar en termes de compartir poder entre els diversos participants, acostar-se a la diversitat com a valor fonamental i respectar els diversos nivells de desenvolupament, és genial. No tots els exalumnes de Summerhill es defineixen a si mateixos com a competents professionalment, però sí com a persones felices.
Josep Gassó, president de Fundesplai
Roser Capdevila: La nena que volia dibuixar. Angle Editorial, 2018
M’ha agradat molt aquest llibre on la Roser Capdevila recorda els primers anys de la seva vida, a la Barcelona de la postguerra. L’autora ho fa de la manera que millor sap: amb il·lustracions que ens mostren la intimitat de casa seva, de la seva família, del barri d’Horta on vivia. El et transporta a uns anys no tan llunyans on la grisor predominava en àmbits com l’escola, la religió i les relacions socials.
Núria Solsona: Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat. Eumo Editorial, 2016
Aquest llibre, de lectura molt amena, ens mostra tota aquella càrrega inconscient d’estereotips de gènere que arrosseguem quan acompanyem la criança de les nenes i nens i aporta elements de reflexió crítica per a que veritablement els eduquem en llibertat i puguin relacions basades en el respecte i la igualtat. Molt recomanable per a educadors però també per a les famílies.
Eduard Moreno, Eduxarxa
El Hematocrítico i Olga Capdevila: Quadernet d’escriptura divertida. Blackie Books, 2018
Ens trobem davant d’un llibre amb diferents exercicis per incentivar l’escriptura entre els nens i nenes de Primària. Però és un quadernet elaborat per l’humorista (i professor de Primària) Miguel Ángel López, més conegut com el Hematocrítico, així que no n’espereu una proposta educativa habitual. És una quadern ple d’humor i d’exercicis sempre divertits: inventar-se la conversa entre un astronauta de missió a l’espai i la seva mare pesada, imaginar noves criatures mitològiques o explicar com un os de peluix ha acabat tancat a la garjola. Així doncs, aquest llibre té per objectiu que els nens i nenes s’ho passin bé escrivint. Com l’autor diu al Manifest, les rialles, l’humor i la sorpresa són de gran ajuda en la tasca educativa i, sovint, ens porten les experiències més significatives. Amb aquesta recomanació volem reivindicar el valor del sentit de l’humor i recordar que l’antònim de divertit no és pas seriós, és avorrit.
David George Haskell: En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza. Turner Noema, 2014
Aquesta recomanació no és d’un llibre sobre educació. Si el volguéssim classificar, el podríem incloure dins el gènere conegut al món anglosaxó com a Nature Writting. El seu autor, el biòleg i professor David George Haskell, va seure i observar durant un any el mateix racó de bosc (poc més d’un metre quadrat) a Tennesse. Aquest llibre és el resultat de les seves observacions d’aquest petit tros de natura, del seu entorn i també de les seves reflexions. Haskell convida a parar atenció a aquells animals, sons i fenòmens habituals de la natura que acostumen a passar desapercebuts; a l’observació reposada i, també a cercar allò més gran en els aspectes minúsculs de la vida. Ben pensat, potser sí que és un llibre sobre educació.
Cécile Barbeito, investigadora a l’Escola de Cultura de Pau
Laurent Cardon: La unió fa la força. Una història de gallines. Tramuntana, 2017
A partir d’una història fresca, el conte és un al·legat a la cooperació i la democràcia, malgrat les diferències dins d’un grup. És un recurs ben valuós per fer comprendre a l’alumnat més petit la importància d’escoltar l’altre i els beneficis de posar-se d’acord. A més d’educar en els valors de l’organització col·lectiva, també tracta temes com la por, l’enemic exterior i els exèrcits, els rols de gènere, el mestissatge…
Oscar Brenifier: Què és el bé i el mal? Edebé, Col·lecció SuperPreguntes, Il·Lustracions de Clément Devaux. 2006
Als llibres de la Col·lecció SuperPreguntes, Oscar Brenifier guia la lectura per un circuit de pràctica filosòfica. Més que defensant la importància d’educar per l’esperit crític, mostra exemples de com fer-ho. És un bon recurs que demostra que és possible abordar qüestions controvertides des de ben petits. “Has d’obeir sempre?” “Has de fer sempre el que vols?” Per cada resposta (tant les afirmatives com les negatives), toca refer-se preguntes per matisar les respostes.
Jordi Plana, gerent d’Educació Diputació de Barcelona
Antoni Tort: L’educació en vers, cent poemes sobre ensenyar i aprendre. Eumo editorial, 2018
L’educació té molt d’art i l’art pren forma a través de les mirades, però també de les paraules. Per això vull recomanar “L’educació en vers, cent poemes sobre ensenyar i aprendre”, a cura d’Antoni Tort, una poètica que proposa transformar l’educació en art per fer-la més lliure i omplir-la de significats.
Nigel Barley: L’antropòleg innocent, notes des d’una cabana de fang. Edicions 62, 2004 (reedició de l’obra originàriament en anglès)
L’any 1978 Nigel Barley va escriure “l’antropòleg innocent, notes des d’una cabana de fang”. És la crònica d’un treball de camp en clau d’humor, però en el fons és un assaig sobre la mirada que cadascú té sobre la realitat. El vull recomanar perquè, aplicada al món educatiu, permet posar de manifest la necessitat del docent de mirar l’altre (que poden ser nens i nenes) de manera profunda i interpelar-se un cop i un altre per mirar d’entendre el què, el perquè i el com de l’educació.
Aina Tarabini, sociòloga
Jaume Carbonell: La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Morata, 2006
Aquest llibre de Jaume Carbonell és imprescindible per entendre el significat i les condicions de la innovació escolar, en un context de ‘boom’ del concepte en què, com deia el Gatopardo, correm el risc de què canvii tot perquè no canvii res. O, com diu el propi Carbonell, de generar canvis més aviat epidèrmics que no pas estructurals. Mes enllà de les modes i de les etiquetes, la innovació educativa avui i sempre ha de ser l’instrument a través del qual repensar el sentit de l’educació i dotar els estudiants dels coneixements i les competències per esdevenir ciutadans crítics, compromesos i amb possibilitats plenes d’exercici dels seus drets. Carbonell, amb molta lucidesa, il·lustra també els factors que dificulten i faciliten la innovació i el canvi escolar i ens ajuda a apuntalar una agenda de política educativa comprensiva que posi en el centre la millora de les condicions per l’exercici de la funció docent. L’autonomia pedagògica, les condicions laborals dels docents, els espais de reflexió i col·laboració docent, les relacions escola – entorn o el reforç de la democràcia a l’escola, en el seu sentit més àmpli, són aspectes fonamentals per poder exercir una pràctica pedagògica compromesa que generi possibilitats d’èxit per a tothom.
Alumnes de l’Escola de Barbiana: Carta a una mestra. Primera edició 1967 (reeditat posteriorment molts cops)És un llibre escrit al 1967 per vuit nois d’una escola italiana, Barbiana, que han experimentat múltiples processos d’exclusió en la seva trajectòria educativa. A través d’un relat en primera persona del plural, el nosaltres, els nois posen de manifest les micro dinàmiques d’exclusió que operen dins el sistema educatiu i que els deixen allunyats de qualsevol possibilitat d’èxit escolar. La repetició, els agrupaments, les formes d’avaluació, les expulsions, les creences dels docents i les relacions quotidianes a l’aula són desgranades a partir dels seus impactes en l’experiència subjectiva dels joves i il·lustren clarament la no neutralitat en base a la qual s’organitza la institució escolar. Un llibre imprescindible per fer-nos pensar com estructurem i organitzem els nostres sistemes i centres educatius perquè generin oportunitats i condicions d’aprenentatge per a totes i tots, perquè com diuen els nois de Barbiana, “aquesta
ha estat la nostra primera trobada amb vosaltres. Amb els nois que no voleu. També ho hem vist nosaltres, que amb ells l’escola esdevé més difícil. Alguna vegada ve la temptació de treure’ls de sobre. Però si es perden ells, l’escola ja no és escola. És un hospital que cura els que estan bons i rebutja els malalts. Esdevé un instrument de diferenciació cada vegada més irremeiable”.
Les recomanacions de la redacció
Aquests són els llibres editats fins ara per El Diari de l’Educació-Octaedro, i que òbviament no podien faltar en aquest recull. Es poden adquirir a llibreries, però si et fas subscriptor del diari rebràs gratis a casa quatre llibres cada any (i a sobre ens estaràs ajudant a fer créixer aquest projecte).
Coeducació, aposta per la llibertat, de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB i experta en coeducació
Escola, famílies i comunitat, de Jordi Collet i Antoni Tort, professors de Sociologia de l’Educació i de Pedagogia de la Universitat de Vic, respectivament.
Educació emocional i formació del professorat, coordinat per Pere Darder (Coord.), mestre, escriptor i filòsof, cofundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i de l’escola Costa i Llobera.
Innovació i equitat, de Xavier Martínez Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació a la UB i autor d’estudis sobre desigualtats i mobilitat social.
Escrits per una escola inclusiva, de Josep Maria Jarque, mestre i ex responsable d’educació especial del departament d’Ensenyament.
Societat i Escola en pau, coordinat per Maria Carme Boqué, doctora en Pedagogia i experta en mediació escolar
