És una pel·lícula dura, molt dura per la història que narra i per la manera de narrar-la. Un matrimoni decideix separar-se i la jutgessa concedeix la custòdia compartida del fill de la parella. Però el que no sap la jutgessa és que el pare és un maltractador embogit per la gelosia que no acaba de pair la separació i que farà la vida impossible a la seva ex i al seu fill.
El director aconsegueix que estiguis tota l’estona en tensió, esperant un esclat de violència que triga a arribar. T’adones que et vas posant nerviós perquè abans que passi res la teva imaginació ja ha fet molts quilòmetres.
Cal destacar el paper del fill, que fa mans i mànigues perquè la sang no arribi al riu i cal destacar la gran qualitat del seu treball. Aquestes últims temps som testimonis dels treballs d’unes quantes criatures que broden els seus papers. També cal elogiar el paper del pare, un esplèndid Denis Ménochet que només amb la mirada o un gest petit et gela la sang.
I amb tot el que està passant, aquesta pel·lícula és molt oportuna. No us la perdeu.
