Si féssim una anàlisi de les paraules clau del discurs d’Aprenent x Educar, sens dubte, ‘empoderar’ seria el mot més repetit. Aquest col·lectiu, que va formar-se a l’inici de curs, va començar sent la resposta d’unes estudiants de magisteri de la UB, s’ha acabat convertint en una associació que engloba desenes de persones relacionades amb l’educació i que busquen una “aliança entre actors per resoldre inquietuds provinents d’un sistema educatiu i formatiu que ens aïlla”, expliquen la Marta Perich, la Silvia Dulsat i la Núria Garcia, membres d’Aprenent x Educar.
La Sílvia i la Núria estudien educació infantil, i la Marta el doble grau d’educació infantil i primària. Expliquen com, elles i moltes altres companyes de facultat -i de professió- necessitaven “empoderar-se” i resoldre les mancances de formació que, consideren, té el grau. Així, van començar a associar-se i van començar a fer xerrades, debats i fòrums sobre temes claus i candents de l’educació en els que consideraven que no estaven prou preparades. Acompanyament a la sexualitat i a la diversitat, la neurologia o les diferents metodologies pedagògiques van ser alguns dels eixos de les seves activitats, a les que es van acabar sumant mestres i docents universitaris, psicòlegs, pedagogs o educadors socials.
“L’educació està en constant canvi, però el sistema i els currículums són immòbils. Per això moltes ens hem sentit soles alguna vegada i tenim la necessitat d’associar-nos per compartir dubtes i aportar el gra de sorra al canvi”. Consideren que només donant veu els actors de l’educació es podrà fer justícia a “la magnitud d’aquesta professió. Ser mestre és una responsabilitat molt gran, però que està devaluada”.
Aprenent x Educar neix per suplir unes mancances del grau de Magisteri. Quines són?
Sílvia Dulsat: No és tant una qüestió de continguts formatius sinó una sensació vital, social. Vam triar el món de l’educació perquè creiem que representa una força molt gran per canviar la societat i, a mesura que hi hem anat entrant, ens hem adonat que està ple de conformisme, immobilisme fruit del cansament. Ho rebem tot de manera molt passiva. Així que ens vam voler activar, perquè necessitàvem una transformació. Necessitàvem força i això s’aconsegueix associant-nos. Quan les persones s’uneixen el seu potencial es multiplica.
Marta Perich: A més, considerem que rebem una formació poc crítica que ens fa ser passius. Fa que els i les mestres ens aïllem i no cooperem entre nosaltres i això es transmet als nens i nenes. Hem de fer xarxa per a una educació de qualitat.
Així doncs, què vol ser Aprenent x Educar?
S.D.: Vam començar amb accions i esdeveniments per completar la nostra formació, crear xarxa i conèixer referents. Però des que ens vam constituir com a associació hem viscut un canvi de plantejament molt gran. Volem ser un moviment, un espai on compartir inquietuds i donar-les resposta. Creiem que és molt important tractar les inquietuds al món de l’educació perquè sovint hi passem per sobre.
Núria Garcia: Al cap i a la fi som un espai d’empodaramnent de persones de l’àmbit educatiu, d’un àmbit que, en el fons, és la vida. Tothom pot sentir-s’hi part: si tens 19 anys i no et sents prou fort perquè vens d’un sistema educatiu passiu i alienador que no t’ha ajudat, hi ha un espai amb gent que t’acompanyarà a resoldre plegades aquests neguits.
Parleu del magisteri com una titulació “devaluada”. Per què ho considereu així?
S.D.: No es tant que es devaluí la titulació, sinó a la persona. Si aconseguim empoderar els mestres que se senten aïllats, millorarem la visió de la professió.
N.G.: Ser mestre no són quatre anys de formació i un títol. És una feina que hem de fer en comunitat. Ara que estem a dos mesos d’acabar la carrera ens situem a l’inici de l’inici d’una trajectòria professional en la que hem d’estar disposades a patir moltes crisis personals. Ser mestre és ser acompanyant d’una persona; és una professió devaluada perquè ni nosaltres mateixes som conscients del que suposa ser docent. Per mi, ‘mestre’ és una paraula molt gran, encara no me’n considero i no sé si arribaré a ser-ho mai. Acompanyar la infància no és fàcil.
M.P.: Per això la nostra formació hauria d’anar més enllà de seure a classe i escoltar. Se’ns hauria de formar en acompanyament emocional, empoderament personal, connexió amb els altres…Si no ens formem ni ens unim per la nostra banda, reproduirem quatre anys de formació passiva a les aules on nosaltres siguem mestres i això no pot ser. Perquè la gent disconforme amb la formació universitària de vegades pensa que no és tan important, que quan arribi a les escoles ja canviarà les coses. I això no va així: si no has format una base sòlida a la universitat, si no t’has ajuntat amb gent compromesa, et quedaràs sol contra un sistema que no podràs canviar.
Aprenent x Educar va néixer a la UB. Quina resposta heu tingut de la universitat?
M.P.: Per una banda, com a institució ens han donat suport econòmic per a poder remunerar els ponents de les xerrades, ens han cedit les sales… I per altra banda, molts professors han estat al nostre costat perquè consideren que és necessària una aliança així. Gràcies a aquests actes s’ha anat apropant a nosaltres molta gent diversa, des de professorat de la universitat, fins a docents o directores d’escola. Al final, ens ajuntem totes aquelles persones que ens hem sentit aïllades en un sistema educatiu que creiem que no funciona: ens uneix el neguit del canvi, de transformar les idees en accions.
N.G.: Tots els actes que hem organitzat tenen una cosa en comú: la participació. No és qüestió de seure en una cadira i veure què et poden aportar els ponents, sinó veure com podem fer sinèrgies entre tots. Això ens ha omplert les mires tan tancades que té la universitat i ha impedit que sortim de la carrera pensant que les dues úniques escoles que existeixen són en les que hem fet pràctiques. Continuarem treballant per a fer una educació més viva i una societat més sensible que no es perdin en el consumisme, la passivitat i la immediatesa.
