El fracàs escolar pateix a Catalunya una “racialització intolerable”. Així ho han descrit Jordi Bayona i Andreu Domingo, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB en el seu estudi El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. En aquest text, publicat a la revista Perspectives Demogràfiques, els autors analitzen com els alumnes fills de migrats que no obtenen el títol de l’ESO gairebé dupliquen als autòctons. 17.3% sobre 10.3%. La xifra encara és més alarmant quan es parla dels infants que han arribat a Catalunya amb set anys o més: aquests arriben al 29.2%.
Per als investigadors, “malgrat els indubtables esforços del sistema educatiu en els darrers anys, en context d’austeritat, els nivells de fracàs escolar i la distància que separa els autòctons dels migrants és insostenible”. I és que no es pot deixar de tenir en compte que, segons les dades analitzades, corresponents al curs 2015-16, el 30.4% de l’alumnat català tenia relació amb la immigració, és a dir, 12.976 alumnes dels més de 40.000 matriculats a quart d’ESO (segons dades del Departament d’Ensenyament, creuades per l’Idescat).
Així, Bayona i Domingo han dividit els alumnes estudiats en diverses categories, segons “Generació 1”, arribats a Catalunya amb set anys o més; “Generació 1.75”, arribats a Catalunya amb menys de set anys; “Segona Generació”, nascuts a Catalunya però amb ambdós progenitors nascuts a l’estranger; “Generació 2.5”, els nascuts a Espanya però amb un dels dos progenitors nascut a l’estranger i “Autòctons”, alumnes i progenitors nascuts a Espanya. El curs 2015, tres de cada deu joves catalans estaven inclosos en la categoria 2 o 2.5, registrant més de 137.377 alumnes de 26 orígens diferents.
D’aquestes procedències, segons l’estudi, el 40% són marroquines (50.000 alumnes). Els segueixen els equatorians, amb 10.000 i els xinesos i romanesos amb més de 5.000 alumnes. Així, els marroquins sumen un 15,9% de fracàs escolar, xifra que els investigadors consideren “preocupant, ja que és el primer origen i tenint en compte el creixement d’aquest grup en un futur immediat”, apunten. Però la dada més “alarmant” per Bayona i Domingo és la del 40,9% de fracàs entre els alumnes de Gàmbia (aquest és el segon origen entre els alumnes de segona generació matriculats a quart d’ESO). Aquesta dada arriba al 54% en el cas dels nois i deixa “entreveure el fracàs del sistema educatiu amb alguns orígens determinats, i les dificultats futures que aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior progressió en el món laboral”. Per als autors de l’estudi “cal una actuació especial i urgent sobre la matèria”.
La selecció negativa d’alguns dels orígens dels descendents dels immigrats apunta a “una intolerable racialització del fracàs escolar”, amb tot el que comporta “tant sobre l’evolució de les trajectòries individuals dels que avui són adolescents com de fractura en la societat catalana”, expliquen Jordi Bayona i Andreu Domingo. L’estudi dels investigadors del CED-UAB conclou afirmant que “els descendents dels immigrats internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius prioritaris per a la construcció de la cohesió social, un grup poblacional que en el futur proper pot representar més de la quarta part dels joves residents a Catalunya”.
Pel que fa a la distribució territorial, s’observa alta presència en xifres absolutes als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com a tots els municipis litorals i les ciutats de Lleida i Girona. Destaquen també les capitals comarcals interiors, com Manresa o Vic. Els percentatges més alts en els municipis són: Salt (47%), Castelló d’Empúries (33%), Manlleu (30%), Guissona (29%) o Palafrugell (28,7%). Entre els municipis amb major nombre total d’alumnes: l’Hospitalet de Llobregat (23,1%), Mataró (18,8%) o Santa Coloma de Gramenet (18,3%).
