En el Decret 39/2014, de 25 de març, es regulen les competències de les direccions dels centres educatius públics en matèria de definició dels perfils docents dels llocs de treball, i estableix sistemàticament els seus tipus. Fixa els criteris generals a què han d’atenir-se les direccions dels centres per a la definició de les plantilles docents, a les que atribueix la facultat d’assignar perfils singulars d’acord amb el projecte educatiu. Les mestres disposen, per tant, de diferents perfils pedagògics per definir amb més precisió les seves competències a l’hora de poder adaptar-se a un projecte educatiu.
Si volem que les escoles siguin innovadores, conscienciades amb el seu entorn, amb ganes de tirar endavant projectes educatius ferms i punters, per poder tenir una educació de qualitat, és molt important que la direcció del centre pugui integrar en el seu equip als professionals que estan més preparats en un vessant determinat i en els quals té més confiança. Les escoles necessiten equips directius potents pedagògicament per motivar al claustre en el desenvolupament del seu projecte educatiu. Però el projecte educatiu d’una escola no ha de ser el que determina per si sol l’equip directiu, sinó el que l’entorn necessita, el que el barri demana i el que la comunitat educativa està disposada a empènyer.
Sempre és més fàcil explicar la teoria que dur-la a la pràctica. Dins l’àmbit de l’educació pública, podem trobar centres en els quals hi ha dificultats per formar l’equip directiu, escoles en les quals costa molt que algun membre del claustre assumeixi el lideratge del centre. En aquests casos, la direcció tindrà la suficient preparació i podrà elaborar un projecte educatiu sòlid? Quin equip la podrà acompanyar en aquest nou camí? Això passa en un petit percentatge d’escoles, però hem de ser conscients que no totes les direccions estan consolidades, amb un projecte educatiu darrere i amb una clara visió de com ha de ser l’escola.
Quan les direccions defineixin el perfil dels llocs de treball docents, aquest ha de ser a favor de l’escola i del seu projecte pedagògic, que ha d’estar consolidat i consensuat per tot el claustre. Hem de ser molt estrictes i curoses. Aquí no valen les amistats, o les simpaties envers una persona i en detriment d’una altra. Ens trobem en el vessant professional i tot el que es mogui per favoritismes no hi té cabuda, els criteris són únicament i exclusivament educatius. L’amiguisme genera més amiguisme, la qual cosa sempre va en la direcció contrària al rigor i als resultats que els seus beneficiaris esperen.
“No tens el perfil”
La possibilitat d’incorporar professionals docents amb un perfil determinat en una escola té com a primera conseqüència la marxa d’altres mestres, ja que no hi ha lloc per tothom. És molt dur per una directora dir a una mestra que ha treballat a l’escola: “El teu perfil no s’adapta al nostre projecte educatiu”. Probablement és encara més dur per la mestra que ho sent haver de plantejar-se si podrà encaixar dins el projecte educatiu d’una altra escola. Per altra banda, alguna mestra que s’incorpora a una escola, després d’haver estat reclamada, pot pensar erròniament que deu un favor a la direcció, amb tot el que això pot significar en algun moment.
L’escola no es regeix per personalismes, sinó pel treball en equip amb uns objectius compartits, explícits en el projecte educatiu. Les persones que exerceixen la direcció poden canviar sense que això signifiqui que el projecte educatiu hagi de ser modificat. L’equip, doncs, i els objectius de l’escola, estan sempre per sobre de qui en cada moment exerceix la direcció d’una escola, que sempre està al servei de la millor educació del seu alumnat. Liderar un projecte és servir a aquest a través de tothom que hi participa en la seva consecució.
Igual que ho fa una organització, amb ànim de lucre o no, també una escola ha de poder compondre els seus equips amb els professionals que millor s’adapten a la consecució honesta dels objectius. Després, tal com especifica el Decret, haurà de “retre comptes a la comunitat escolar i a l’Administració dels resultats obtinguts i de l’aplicació dels acords de corresponsabilitat”, i justificar la substitució d’una professional per una altra requerida a partir de la determinació d’un perfil concret. En qualsevol comunitat hi ha molts sentiments entremesclats que a vegades ens dificulten veure el que realment hem d’observar i això es tradueix en el fet que no sempre som objectius i justos.
El citat Decret és molt important per l’autonomia de centres, per poder aprofundir en una educació competent i competidora. Però, com en tota posta en acció d’una idea, hi ha una fina línia que separa el que és correcte d’allò que no ho és tant. Podria passar que perquè entri una persona pròxima a la direcció, una altra hagi de sentir la frase que ja s’ha citat: “no tens el perfil”. Sempre hi ha aquell professional que aparentment destaca poc, que passa per l’escola sense fer massa soroll, que no interfereix en res però que sembla que tampoc aporta res de nou. Aquest és el més vulnerable a escoltar la frase que el desmarca del perfil requerit i que l’informa que no s’adapta al projecte pedagògic.
Saber valorar les persones
No sempre és fàcil saber si hi ha favoritismes que no responen a mèrits o prestigi. El factor humà fa que en totes les organitzacions existeix l’anomenada asimetria de la informació, que fa difícil avaluar allò que només coneixen els que les dirigeixen. Abans de fer cap pas hem de saber valorar a les persones en tota la seva profunditat. No sols importa la impressió que ens donen sinó conèixer com realment són, com es comporten amb els infants, com fan les seves classes, quina és la seva aportació a l’escola, com es compenetren amb l’equip. En un gran nombre de casos probablement ens sorprendrem.
Abans de cercar noves incorporacions, cal esbrinar si tothom a l’escola coneix el seu paper en el projecte educatiu, donant per suposat que aquest ha estat debatut i assumit per tot el claustre. Atenent al fet que les direccions tenen la potestat d’incorporar docents que els dóna el Decret 34/2014, fem que això serveixi per tenir una escola de qualitat, no per aprofitar-ho en benefici dels interessos d’algunes direccions. No és fàcil associar un perfil professional amb un projecte educatiu i ser, a més a més, capaç de determinar quina és la persona provinent de fora del mateix centre que l’acompleix. Aquesta ha d’aportar el que defineix el seu perfil, però també ha de saber adaptar-se a un equip que ja està en funcionament.
Donant per entès que incorporar nous professionals és sempre una font d’enriquiment i noves idees per una escola, en benefici del claustre i del seu alumnat, abans de descartar a qui ja coneix una escola convé valorar la seva potencialitat i, si és el cas, ajudar-la a disposar de la millor sortida del centre. La vàlua de les noves incorporacions ha de ser visible a la resta del claustre, ja que en cas contrari pot generar desmotivació i falta de compromís amb un projecte que no s’interpretarà com de tothom, o provocar l’aïllament d’una direcció que ha de liderar el procés de millora a través del projecte educatiu.
Davant cada millora que es fa a l’escola perquè aquesta sigui de més qualitat i més competitiva, és tasca de totes i tots portar-ho a terme de la manera més responsable, honesta i transparent. Sols així arribarà al nostre alumnat, que podrà gaudir d’aquests avenços.
