La reducció de jornada és un dret que actualment tenen les treballadores, per poder consolidar la família i la feina, ja sigui per un infantament, per cuidar d’un malalt o per qualsevol altra problemàtica que pugui sorgir a l’entorn familiar.
Quan s’agafa una reducció sovint es creen moltes angoixes. En alguna ocasió hem hagut de sentir que a l’escola la dedicació ha de ser la totalitat de l’horari, que com més hores hi dediquem més bones mestres serem, que les jornades partides van en detriment de l’alumne, que l’escola en surt malparada. En definitiva, sembla sobrevolar la idea que si no treballes tot el dia no ets una bona mestra.
Tenir una vida familiar conciliada amb la dedicació docent és un dret. No ha de repercutir a l’escola ni en els companys, com tampoc ha de suposar cap problema pels equips directius.
Quan una mestra redueix la seva jornada cal reestructurar el marc escolar, cal que hi hagi un bon traspàs amb la mestra que fa l’altra part de la reducció, cal el temps suficient per organitzar-se les reunions, per preparar-se les classes, per poder atendre els pares adequadament… No cal fer tot l’horari escolar però sí s’ha d’estar al cent per cent en l’horari que es fa. Hi ha d’haver la mateixa exigència que a la resta del claustre, amb la diferència que una determinada feina es fa entre dues persones.
Per quin motiu dóna la sensació que, de vegades, a alguns equips directius no els agrada tenir en el claustre professionals amb reduccions? S’involucren menys en el dia a dia de l’escola les mestres amb jornada reduïda? És cert que sovint estan més desconnectades que la resta, que a vegades els hi costa més agafar nous reptes o portar endavant nous projectes, circumstàncies que poden ser causades per la inseguretat que els hi crea el fet de no sentir-se que reben tot el suport.
Hauríem d’entendre que aquesta situació temporal no significa un inconvenient a l’escola, ja que es disposa d’una mestra feliç. No es pot negar que es redueixen hores de la dedicació presencial d’una mestra, és a dir que hi ha una jornada laboral més curta, però la seva implicació a l’escola i les ganes de tirar endavant han de ser les mateixes. No hi ha cap reducció en el compromís d’una mestra amb les seves tasques.
En el context laboral, els equips directius són com la resta del claustre, per tant, excepte la directora, són també susceptibles de gaudir d’aquest dret. Inexcusablement l’escola ha de fer costat a aquestes diferents dedicacions perquè tothom pugui compatibilitzar millor la seva vida personal amb la laboral. D’aquesta manera l’escola en sortirà reforçada, el claustre estarà menys tensionat i la feina es durà a terme millor.
Fer menys hores no vol dir renunciar a l’aspiració de portar endavant nous projectes, o d’optar a noves escoles. A la docent que està en aquesta situació li fa por canviar d’escola, afrontar nous projectes, en definitiva sortir de la seva zona de confort. Hauria de ser normal sentir que la reducció no és cap impediment per la seva actual i futura vida laboral.
Tractant-se d’un dret com realment és, no hauria d’interferir en cap de les nostres decisions dins del marc laboral, doncs no es pot discriminar a ningú per aquest motiu. Com s’ha exposat ja, es redueixen hores, no intensitat a la feina.
Sembla que anem cap a una societat molt més flexible en els seus horaris laborals. Potser l’escola ha de seguir el mateix camí i ajudar, potenciar i consolidar la vida familiar i l’escolar de les mestres, de la mateixa manera com ho veuen els alumnes a casa seva en els seus pares.
La flexibilitat en les organitzacions, en aquest cas les escoles, tant en horaris com en la participació en les tasques, fomenta una major motivació i compromís en tots els col·laboradors, i això sempre va en benefici de la qualitat educativa.
