Segons el departament d’Ensenyament, el curs 2018-19 compta amb un total de 5.460 places perfilades (la nomenclatura oficial seria “llocs de treball específic amb perfil professional vinculats al projecte educatiu de centre”), xifra que representa un 22% més respecte al curs anterior. La USTEC eleva la xifra a 5.667 i l’increment en un 30%, ja que segons aquest sindicat el curs passat n’hi havia 4.344. Pel departament, és molt positiu que els directors tinguin un cert marge per triar els docents amb un perfil que pugui reforçar el projecte de centre. Els sindicats, en canvi, amb més o menys matisos, hi estan en contra, ja que consideren que els criteris de mèrit i antiguitat a l’hora d’obtenir una plaça són molt més imparcials.
En la roda de premsa d’inici de curs, la USTEC es va referir a les places perfilades com una “xacra” perquè “crea unes condicions laborals diferents”, i va acusar el departament d’aplicar la política del “divideix i guanyaràs”. “Ja tenim constància que en centres on canvia la direcció (ja sigui per jubilació o per recanvi) els llocs ja perfilats han provocat molts malentesos, tensions, etc, perquè com ja vam avisar els perfils molt sovint no tenen res a veure amb els centres educatius sinó amb les relacions interpersonals”, assegurava el sindicat.
Altres sindicats també han mostrat la seva oposició en altres ocasions. Segons CCOO, aquest sistema de selecció és “arbitrari” i “provoca desconfiança en el personal docent, posant en dubte tot el procediment perquè no garanteix una igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir al lloc de treball públic”. I coincideix amb la USTEC a denunciar que hi ha centres on més del 50% de la plantilla ja són places perfilades. Per la CGT, aquests llocs “escollits a dit per la direcció dels centres (…) obren la porta a la discriminació”. “La línia entre la discriminació per criteris pedagògics i la discriminació per altres criteris és molt prima. L’argument de ‘no s’ajusta al perfil’ es pot fer servir per treure dels centres a qui qüestioni plantejaments i decisions de la direcció o qui faci les classes d’una forma que no agradi”, deia aquest sindicat en un comunicat de fa uns mesos. “No és estabilitat, és rivalitat entre companys/es”, afegia.
El Diari de l’Educació ha volgut contrastar aquest debat demanant a deu directors/es i exdirectors/es de centres públics la seva opinió al respecte. Si després de llegir-les voleu dir la vostra, us animem a què ens deixeu un comentari en l’espai dels lectors.
Neus Agut
Directora de l’Institut Martí Pous (Barcelona, districte de Sant Andreu)
Em sembla encertada la proposta de places perfilades en tant que ens donen l’oportunitat d’anar confegint un equip docent que s’ajusti a les necessitats del projecte educatiu de centre (PEC). No comparteixo l’opinió d’algunes persones quan diuen que això fomenta “la tria a dit”. Si realment ens creiem que entre tots volem fer centres docents públics de qualitat i que tenim un deure ètic i moral amb la ciutadania, els directors i les directores som els primers a fer-ho possible amb criteris de transparència i rigor. Cal creure i transmetre que totes les persones sumen i aporten a l’equip, per això és important poder triar candidats preparats i disposats a entregar-se a aquest equip, amb bona formació d’una banda i passió de l’altra, per assolir els objectius del PEC. Alguns diuen que això porta a la competitivitat entre docents, crec que millor mirar-ho com formació al llarg de la vida. Un bon docent, com un bon metge, sempre s’està formant; “Per poder ensenyar, has d’estar disposat a aprendre”.
Pilar Calvo
Exdirectora de l’Escola Margarida Xirgu (Badalona)
Qualsevol idea pot ésser una bona proposta o no, però s’ha de tenir molt present com es du a la pràctica i amb quin criteri considerarem que ha estat un èxit. La teoria, sigui la que sigui, és sempre més fàcil d’explicar que d’implementar en la realitat de cada centre educatiu. La via dels perfils pot oferir a les mestres una oportunitat de trobar l’espai on millor desenvolupar les seves competències, i a les escoles una possibilitat de completar la seva oferta educativa. No obstant això, també pot significar una alteració de les condicions de les persones que integren un claustre, del que alguna haurà de marxar per cedir el seu lloc, i una gran feblesa davant la possibilitat de caure en favoritismes o davant la dificultat en revertir errors al seleccionar a qui no té la capacitat de dur a terme allò que descriu en el seu currículum. La configuració d’un equip ha d’anar a favor de l’escola i del seu projecte pedagògic, que ha d’estar consolidat i consensuat per tot el claustre. El que no pot ser és que la definició del perfil dels llocs de treball docents sigui una decisió unilateral de la direcció, que canviarà cada vegada que es renovi el càrrec. En la majoria de casos és més valuosa la motivació de la mestra que malauradament haurà de deixar el centre, que la capacitat tècnica d’una nova incorporació, per la qual cosa convé pensar sempre a potenciar la gent del mateix centre i oferir totes les facilitats per afavorir la seva formació continuada. No es pot posar en risc la justícia i el reconeixement dels drets de cada mestra d’un centre docent incorporant nous perfils.
De tot això ja en vaig parlar en l’article que vaig publicar en aquest diari, i que vaig titular “Senyora directora, senyor director”.
Maria José Castelló
Escola Frederic Godàs (Lleida)
Aquí ens ha anat molt bé, un terç dels 32 professors que som estan en places perfilades. Estem realitzant molts projectes d’innovació, i per fer-ho necessitem persones que a més de mestres siguin entesos en altres àrees. Per exemple, fem el projecte d’hort, per la qual cosa necessitem un mestre entès en horticultura, també fem un projecte d’anglès, o sigui que necessitem professorat que domini l’anglès, o el mateix amb projectes relacionats amb les tecnologies de l’aprenentatge. Els concursos de trasllat no perfilen, per tant si els mestres venen per concurs de trasllat, aquestes necessitats poden no quedar cobertes.
És un procés costós. En l’últim curs vam treure tres places perfilades que necessitàvem, i se’ns van presentar més de cent sol·licituds. Això vol dir que amb la cap d’estudis ens vam passar molts dijous a la tarda analitzant currículums i fent entrevistes per la selecció. Sortosament ja els tenim aquí i ens està anant molt bé.
Ens agradaria que aquestes places perfilades fossin definitives, però jo no sóc la responsable de les polítiques educatives, només sóc responsable de portar a bon port els objectius del centre, per la millora de l’aprenentatge dels alumnes i la cohesió social de l’escola. I és aquesta millora la que ens empeny a buscar el personal i recursos pel nostre projecte, i les places perfilades ens donen aquesta oportunitat.
Jaume Cela
Exdirector de l’Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Estic d’acord que les escoles i instituts proposin perfils que responguin a les necessitats que tenen per atendre millor el seu alumnat, per respondre amb més encert el projecte que impulsa l’escola. Els drets del funcionariat han de situar-se al costat del dret de les escoles a tenir mestres que estiguin disposats a fer realitat el seu projecte. Si els dos drets entren en conflicte crec que ha de prevaldre el dret dels perfils que l’escola concreti.
Joan Domènech
Exdirector de l’Escola Fructuós Gelabert (Districte de l’Eixample)
Els centres educatius públics haurien de tenir la plantilla que necessiten per fer possible el desenvolupament del seu projecte educatiu, no solament des d’un punt de vista quantitatiu. El sistema de provisió de places basat en criteris d’antiguitat no ho facilita, com tampoc no ho fa el fet que els centres educatius no tinguin cap competència al respecte. La proposta de perfils té bones intencions però tampoc resol el problema de fons. És una bona mesura per començar a obrir noves vies d’autonomia, però necessita una urgent avaluació i, potser, remodelació. Malgrat això, no podem seguir demanant l’aplicació del sistema anterior, ja que és ineficaç per garantir un bon equip docent que sigui adequat i plenament identificat amb el projecte de cada escola.
Com que el tema és complex, he escrit una entrada força més extensa al meu blog, que he titulat “Plantilles, perfils i autonomia”
Nacho García de la Barrera
Director de l’Institut Joan Boscà (Districte de Les Corts)
Com a idea, perfilar els llocs de treball a l’ensenyament públic és interessant. Però la seva aplicació està plena d’interrogants. Des del meu punt de vista, trenca massa elements identificadors de la funció pública docent. Sóc dels qui creu que els drets fonamentals –com l’ensenyament o la sanitat– han de ser garantits pels serveis públics; i que aquests serveis han de ser executats per funcionaris (de cap manera per la iniciativa privada, massa depenent de les lleis del mercat). Quins identificadors de la funció pública trenca el fet de perfilar els llocs de treball? Quins riscos comporta? Els centres públics –escoles i instituts– no són cooperatives de mestres o de professorat, ni de pares i mares. Els centres públics tenen un sistema d’accés mitjançant oposicions i un sistema de trasllat de centre que l’identifica. Sistema, amb les seves deficiències, molt superior –especialment el d’accés– al de l’ensenyament de titularitat privada.
Tanmateix, penso que revisar el model d’accés i de trasllat hagués estat oportú abans de plantejar el model de llocs de treball perfilats. La revisió podria anar en aquesta direcció:
- Donar-li més importància i pes en l’accés a la funció pública al període de pràctiques.
- Establir que el professorat interí superi el període de pràctiques, prèviament a la participació en un concurs oposició.
- Regular que l’accés als llocs de treball perfilats sigui semblant als concursos de trasllat ordinari, afegint una fase de pràctiques –d’un curs acadèmic– prèvia a l’accés definitiu al lloc de treball.
El risc dels llocs de treball perfilats és el “clientelisme”, no necessàriament intencionat. A quants professors i professores conec? Potser dos-cents? Em sembla més enriquidor un sistema més obert; això sí, amb eines de regulació.
David Martin
Director de l’Escola Eduard Marquina (Districte de Sant Martí)
Depenent de l’ús que es faci dels decrets o mesures que doten a les direccions de més poder de decisió sobre el personal docent, aquests poden convertir-se en una arma de doble fil. Objectivament es podria afirmar que la creació a les escoles de llocs específics estructurals és una bona eina per poder definir aquells perfils professionals que més s’adapten a les característiques i projecte educatiu del centre per formar un equip docent capacitat. A tots els centres ens agradaria tenir companyes i companys amb unes determinades característiques per treballar amb el nostre alumnat.
No obstant això, aquest poder de decisió sobre el personal obre la porta a la possibilitat de triar mestres amb criteris potser no sempre pedagògics i sí per afinitats personals. On es troba el límit entre crear un lloc de treball amb un perfil professional amb determinades característiques pedagògiques i l’adjudicació a dit d’un docent per a aquesta plaça ad hoc? S’ha de reconèixer que la normativa està avançant per fer aquest procés una mica més transparent, però la decisió final de triar la persona recau en la direcció del centre.
Personalment, sóc més partidari de reformular les proves del concurs-oposició per accedir al cos de mestres dotant de major pes la part pràctica, la gestió de l’aula i el treball en equip amb supòsits pràctics i aplicables. Una altra vessant que veig molt necessària és la formació continua dels docents al mateix centre. Per què no ens formem tots els docents tenint en compte les característiques del centre i els objectius del seu projecte educatiu? Per què no ens perfilem totes i tots al mateix centre?
Irene Ortoll
Directora de l’Escola Àngel Guimerà (El Vendrell)
La meva opinió pel que fa als Llocs de Treball Específics Estructurals és que permeten poder tenir un perfil de professorat que s’adeqüi d’una manera més acurada al Projecte Educatiu de Centre. S’ha de tenir en compte que es tracta, en general, d’un percentatge baix de la plantilla docent, tot i que es pot arribar al 50%. El fet que les direccions puguin proposar mestres amb un perfil determinat fa que hi hagi una certa estabilitat en l’equip docent, sobretot quan s’han d’impulsar els projectes de centre i hi ha molta mobilitat en les destinacions del professorat. Permet que professorat interí i/o funcionari pugui accedir a un lloc de treball que d’una altra manera potser no seria possible. Qui accedeix per aquest procediment acostuma a tenir un compromís ferm en la tasca docent i el mateix centre, i la seva formació ajuda a crear dinàmiques de treball enriquidores.
La definició dels llocs de treball per part de les direccions és una tasca que s’ha de fer amb molta cura i rigor, que fa analitzar la situació i les necessitats reals del centre i fa replantejar quin és el millor perfil docent que s’ha d’incorporar al Claustre.
El fet que hi hagi la possibilitat de fer una entrevista prèvia als docents que compleixen els requisits i que es pugui triar en fase d’elecció dóna la possibilitat d’accedir-hi a molts mestres, sigui quina sigui la seva situació administrativa (interins, funcionaris). Penso, doncs, que és una bona combinació amb les adjudicacions tradicionals, i que si es gestiona amb professionalitat i rigor beneficien el sistema.
Montserrat Ruiz
Directora de l’Escola Tànit (Santa Coloma de Gramanet)
Els centres educatius estem en un moment que cal definir projectes innovadors i singulars segons les mateixes característiques del centre, basats en noves maneres de fer per tal que l’aprenentatge dels nostres infants sigui més significatiu i competencial. Aquests projectes necessiten professorat estable que els pugui donar continuïtat i sostenibilitat. La formació del professorat que s’incorpora als centres ha d’estar en consonància i segons les necessitats del mateix projecte educatiu.
Les places perfilades estructurals definides i basades en el projecte educatiu de centre i en el projecte de direcció faciliten que els projectes pedagògics puguin avançar a partir de la reflexió conjunta. Aquesta reflexió i maduració dels projectes es pot donar quan hi ha un grup estable de professorat amb una formació pedagògica comuna.
La incorporació a les plantilles de professorat sense una formació lligada a les metodologies definides per cadascú dels centres fa que l’equip directiu i el petit grup impulsor estigui en constant formació i acompanyament. En molts casos la incorporació de mestres nous suposa més d’un terç de la plantilla. Aquest fet fa que els projectes de centres es paralitzin i no puguin avançar d’una manera natural i sostenible en el temps. És, per tant, necessari poder crear places estructurals per tal de donar continuïtat i consolidació als projectes pedagògics dels centres educatius de Catalunya.
Susanna Soler
Directora de l’Institut Montgròs (Sant Pere de Ribes)
Molts centres de secundària estant immersos en profundes transformacions i els que no ho estan, saben que han d’iniciar aquest camí. Els profunds canvis de la nostra societat pel que fa a com s’arriba al coneixement (mitjans digitals), l’encongiment de les distàncies entre països a causa de la globalització, la punyent i injusta distància en canvi entre aquests mateixos països pel que fa a desenvolupament econòmic, la dissolució de conviccions, creences i valors en corrents líquids de pensament, etc. fan que els reajustaments en l’educació dels adolescents i joves sigui apressant, urgent, necessària. Per afrontar aquest gran repte es necessiten Projectes Educatius profunds i molt ben pensats, elaborats de manera conjunta amb el claustre de professorat que els ha de debatre, fer-los seus, creure-hi, consensuar-los i anar-los modificant sovint segons les realitats del present a l’aula. Aquest claustre unit que llegeix, s’informa, es forma i treballa plegat amb els peus en el present i mirada en el futur, com es pot aconseguir si cada curs escolar canvien de lloc de treball un terç, la meitat o, en massa ocasions, tres quartes parts dels seus components?
No podem continuar amb un criteri només numèric per adjudicar professorat als centres. S’han d’escriure, debatre i consensuar protocols d’entrada del professorat als centres que incloguin el coneixement explícit del Projecte Educatiu i l’assumpció de voler treballar-hi per millorar-lo.
Crec que la majoria del professorat entén i veu necessari aquest canvi i l’aplaudeix, és en el COM on molts pateixen perquè veuen, també massa sovint, criteris abstractes i poc consensuats. En aquest punt és on hem de centrar totes les nostres forces perquè sigui un procés clar, net, públic i sobretot, i repeteix, parlat i consensuat.