Entre les 47 resolucions aprovades aquest dimarts al Parlament de Catalunya, en el marc del Debat de Política General (en què els partits del Govern s’han quedat en minoria pel tema dels vots delegats), n’hi ha una que està directament relacionada amb el sistema educatiu. Aquesta resolució, resultat de la transacció de dues propostes similars presentades pel PSC i En Comú Podem, es va aprovar amb els vots favorables de la resta de partits de l’oposició i l’abstenció d’ERC i Junts per Catalunya.
A la resolució s’insta el Govern a “iniciar immediatament el desplegament del Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i incrementar la partida a tal efecte en els propers exercicis pressupostaris per garantir els recursos necessaris perquè l’alumnat, i particularment l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) rebi una atenció de qualitat”. Aquesta atenció i acompanyament, continua la resolució, s’ha de garantir també en el temps no lectiu, com l’acollida o el menjador.
Pel que fa al finançament de la xarxa pública de l’etapa 0-3, la resolució insta el Govern a “donar compliment” al que ja estableix la disposició addicional 49 dels pressupostos de 2017, “que estableix que el Govern ha de recuperar la seva coresponsabilitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol municipals i garantir un finançament que cobreixi, com a mínim, un mòdul econòmic de 1.600 euros per plaça i any” amb el compromís d’augmentar-lo progressivament fins als 1.800 euros “acordats amb els ajuntaments”.
A més, el Parlament insta el Govern a presentar, en un termini de tres mesos, “un calendari de restitució de les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’infants municipals no retornades als ajuntaments des de 2012, que no hagin estat substituïdes per les subvencions de les diputacions provincials, i actuar amb lleialtat institucional i transparència”. Aquest extrem està en sintonia amb diverses resolucions judicials que han donat la raó a les demandes interposades pels municipis contra la Generalitat, i segons les quals l’administració autonòmica no només ha de tornar a contribuir al seu finançament sinó que ha de tornar els diners que no ha posat durant aquests anys, a excepció dels que han pagat les diputacions.
A banda, la resolució del Parlament també parla de fomentar la tarificació social per motius de renda (una mesura que estaria en sintonia amb la declaració d’intenció del Govern central d’universalitzar l’etapa 0-3) així com d’equilibrar l’oferta de places d’escola bressol al territori.
Totes aquestes mesures més o menys ja formen part del full de ruta del Departament per aquest curs, segons les intencions expressades amb més o menys èmfasi pel conseller Bargalló en diverses intervencions, si bé la major part d’elles les ha supeditat a l’aprovació dels nous pressupostos de l’any que ve, una possibilitat que, vista la divisió entre govern i oposició, i entre els mateixos partits del govern, sembla cada cop més remota. En tot cas, la resolució obliga el Departament a no desdir-se de les seves paraules quan arribi el moment de presentar pressupostos.
Deures per la secretaria d’universitats
La resolució dedica també diversos punts a parlar del sistema universitari i aborda un altre tema sempre complicat, el del seu finançament. Així, el Parlament insta el Govern a “fixar un mecanisme en el sistema de preus universitaris que estableixi pels i per les estudiants de graus i màsters públics una bonificació del 99% per al curs següent equivalent als crèdits aprovats en primera matrícula, així com a complir amb l’acord d’aquesta cambra que reclama una rebaixa general del preu de les matrícules universitàries equivalent al 30% i l’equiparació dels preus dels màsters amb els graus”. Totes aquestes mesures, diu, “seran aplicades des del curs 2019-2020”.
A banda, s’insta a millorar el finançament públic de les universitats amb un pla d’inversions trienal que incorpori 100 milions d’euros anuals a partir del curs 2019/20, que en el termini de sis mesos s’aprovi un Pla Nacional per a la Universitat, la Recerca i la Innovació, i que en el termini de 4 mesos es presenti un pla “per estabilitzar el personal (pas, docent i investigador) “que permeti deixar de banda la precarització laboral i facilitar unes millors condicions laborals als treballadors”.
