Quatre alumnes, que ja estan acabant els estudis, valoren el pla especial del doble itinerari o doble grau Infantil-Primària: dues de la Universitat de Barcelona (UB): Jacqueline Fómez (J) i Claudia López (C), i altres dues de la Universitat de Vic (UVic): Mònica Hidalgo (M) i Dolors Raurell (D). Aquest pla de millora de la formació inicial (MIF) que s’experimenta a la majoria de Facultats d’Educació de Catalunya consta de cinc anys i algunes assignatures s’imparteixen en anglès (s’obté la menció en aquesta llengua).
Què és el que més els hi agrada?
A les estudiants de l‘UVic el caràcter molt pràctic i innovador de les assignatures de caràcter metodològic, on es fan exposicions orals i treballs en grup, tot i que assenyalen un parell de dificultats: trobar les persones adequades amb les quals es coincideixi en la manera de treballar, i les vides atapeïdes que porten, doncs molta gent treballa. El fet d’anar a les escoles des del primer curs (un matí a la setmana i a segon on tres setmanes seguides) i les estades a l’estranger.
La Mònica va estar a Turku (Finlàndia) “Vaig veure coses que aquí són molt aplicables. És molt important l’autonomia que donen als infants: la gran capacitat per poder decidir”. També la Dolors va aterrar a Finlàndia, a l’Escola Internacional d’Hèlsinki. “Treballen per projectes de manera molt potent, flexible, motivadora i molt focalitzada. Vaig poder estar a tots els cursos. És molt interessant la distribució de la classe: 45 minuts i 15 de descans, amb uns vint minuts d’ensenyament per part del mestre i altres trenta minuts de treball dels alumnes. D’aquesta manera s’aconsegueix una atenció màxima”. Altres pràctiques les va fer a una escola bressol de Bolonya (Itàlia). “Es dóna molta llibertat als infants, amb propostes força variades per poder escollir”. Altres aspectes positius que destaquen del nou pla són el desdoblament dels grups: “Amb 15 alumnes permet fer un treball molt individualitzat” (M) i la coordinació teoria-pràctica. “Puc dir que em sento preparada per fer de mestres. Al tercer no m‘hi veia, però els dos últims anys van ser molt enriquidors”. Sostenen que aquest pla és més professionalitzat i personalitzat i que “els estudians del grau ordinari no ens envegen a causa del volum de feina que tenim”.
Les estudiants de l’UB coincideixen amb l’orientació innovadora dels estudis. La Clàudia ho explica d’aquesta manera: “Les classes gairebé sempre són molt dinàmiques, amb treball en grup, projectes i avaluació contínua. En algunes assignatures fem un diari: cada companya, per torns, escriu el que hem fet a classe, alguna reflexió sobre la metodologia i el que ha après. A vegades hi afegeix alguna opinió personal, una cita, un audiovisual”. La Jacqueline segueix l’opció no presencial al no poder garantir l’assistència fixada en un 80%. Treballa a casa gràcies a l’espai moodle on es penja tot. “En aquí puc seguir tot el que es va fent a les classes i fer els treballs. Hi ha companyes que m’ajuden. En algunes assignatures, però, hi ha examens i tot t‘ho jugues a una sola carta”. Algunes classes i treballs es fan en anglès, “encara que a algunes companyes els hi costa i no els hi agrada. En conjunt, però, existeix prou flexibilitat a l’hora d’utilitzar les tres llengües (català, castellà i anglès).”
Quins aspectes caldria millorar?
Els que proposen les estudiants de l‘UVic són de caràcter ben diferent: “Més coordinació entre el professorat i les àrees” (D). El nivell d‘anglès d‘alguns professors, sobretot l‘accent” (M). “El professorat hauria de ser més exigent amb el nivell d‘anglès dels estudiants, establint més filtres. Cal més exigència i autoexigència” (D). “Hi trobo a faltar la llengua castellana: no es contempla com assignatura” (D). “Ens falten estratègies per captar l’atenció dels alumnes i per afrontar comportaments d’alumnes que es descontrolen” M). “Més lectures teòriques i pràctiques: llegim molts articles però pocs llibres. Els estudiants de Magisteri d’Itàlia llegeixen més, potser uns deu llibres l’any i potser en aquí no passem d’un parell” D). Els hi pregunto quines lectures recorden i em citen Mal d’escola de D.Pennac –”el vam treballar força”– i Una imatge no val més de mil paraules de Jesús Tusón.
L’aspecte més denunciable per part de les estudiants de l’UB és la precarietat del professorat associat, que es contracta a darrera hora. “Des de fa alguns anys no comencem a donar algunes classes fins un mes després de l’inici del curs. El primer trimestre del curs passat vàrem perdre moltes classes entre aquest endarreriment, les aturades del professorat associat i l´independència. S’ha de dir, però que els professors associats són renovadors i es preparen força bé les classes. Són coherents entre el que diuen i el que fan, amb molt treball cooperatiu” (J). Les dues estudiants també es mostren molt critiques en el procés d’elecció de la menció que es tria a cinquè curs: biblioteca, TIC, anglès i atenció a la diversitat (per cursar la d’Educació Física i Plàstica cal un curs més). Diuen que l’aplicatiu deixa poquíssim temps per triar –es fa per ordre d’expedient– i que les places són molt limitades a cada menció. “A mi m’ha tocat TIC, però no l’he triat. Volia fer biblioteca o atenció a la diversitat” J). “Jo faig biblioteca, el que volia, però algunes assignatures em coincideixen amb les pràctiques” (C).
El ‘practicum’
Aquestes estudiants de l’UB a segon tenen un mes i mig de pràctiques a l’escola bressol i un altre mes i mig a l’etapa 3-6 d’Infantil. Al quart, repeteixen al 3-6 i ara, en el cinquè curs, les estan fent a Primària. Diuen que els hi ofereixen un llistat de quinze escoles i que n‘han de triar deu. Es queixen que a vegades han de fer llargs desplaçaments per anar a l’escola de pràctiques i voldrien que elles també tinguessin la possibilitat d’oferir un centre, cosa que no és possible. “La gestió administrativa de les pràctiques i d’altres aspectes a vegades és bastant caòtic”.
El seminari de pràctiques, el practicum, es fa un cop a la setmana en sessions de dues hores durant la seva estada a les escoles, en grups de dotze estudiants i el tutor de pràctiques. Parlen de com els hi va a les escoles, comenten articles i les pautes per fer la memòria. En fan una valoració globalment positiva però amb alguns matisos: “A vegades tens la sensació que perds una mica el temps, perquè tot és molt general i cada escola és un món. Falta més tutoria individual” (C). “És interessant perquè comparteixes experiències entre companyes però els casos concrets no sempre els pots plantejar” (J). Cap de les dues està d’acord en què les memòries es pautin massa. Voldrien més llibertat però reconeixen que hi ha gent que li encanta i que entra en pànic si no ho té tot pautat.
Les estudiants de l‘UVic , a part d’allò que aprenen a les pràctiques a l’estranger, també pensen que el seminari de pràctiques funciona molt bé, encara que a vegades hi troben a faltar més reflexió. Hi contribueix l’actitud del professorat universitari: “S’ha establert un vincle molt fort i proper” (M). “Si falta alguna cosa o tens algun dubte, saps que sempre hi són”.
Com veuen l’escola catalana?
En conjunt, reconeixen els seus progressos innovadors, però no deixen d’assenyalar algunes mancances remarcables. “Es fan canvis i es veuen, però encara queda molt per fer. Hi ha molta pressió sobre els mestres. El canvi ha de ser global i l’han de fer al mateix temps, el sistema educatiu, els mestres i les famílies” (J). “L’escola catalana està fent un pas endavant, o almenys és l’imatge que es vol donar. Molts centres fan treballs per racons i projectes” M). “Falta més formació als mestres que fan aquests canvis. Els hi falta més reconeixement i formació permanent. Les interaccions entre mestres i estudiants d’universitat són molt interessants: ells aporten l’experiència i nosaltres noves idees innovadores” (D). “S’intenta fer canvis a les escoles, però costa perquè hi ha molta inèrcia. És molt difícil canviar-ho tot. La societat ha de valorar el paper del mestre i la seva formació ha de millorar. En aquest sentit aquest pla experimental del doble itinerari del MIF hi contribueix.
