El departament d’Ensenyament ha organitzat aquesta tarda una presentació amb tota la pompa i solemnitat d’un document de 72 pàgines titulat “El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural“. La presentació, a la sala Petit Palau del Palau de la Música, l’han fet el conseller Josep Bargalló i la subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme, Mònica Pereña, i ha comptat amb la presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i de tota la plana major del departament.
Aquest nou model vol fer un pas més en l’aprenentatge d’idiomes de l’alumnat català, començant pel propi, la qual cosa passa per estimular la incorporació de noves propostes metodològiques i acadèmiques als projectes lingüístics de centre. Així, l’eix de la política educativa de Catalunya en matèria de llengües passa a ser “garantir a tot l’alumnat una competència lingüística sòlida desenvolupada a través de diferents llengües”.
“Aquest país té una llengua que és pròpia i moltes llengües per comunicar-se”, ha dit en l’acte de presentació Bargalló, el qual ha insistit en la voluntat d’una política lingüística que cohesioni i vertebri la societat. Pereña, per la seva part, ha explicat que l’objectiu principal és “situar la llengua al centre de l’aprenentatge”, a fi que l’alumnat surti del sistema d’ensenyament obligatori amb una competència lingüística i comunicativa òptima.
El català, el castellà i el context sociolingüístic
Òbviament, el català segueix sent la llengua vehicular del sistema (o l’occità en el cas de la Vall d’Aran), ja que, segons ha resaltat Pereña, s’entén com la llengua minoritària de les dues oficials que hi ha a Catalunya (tres, si s’inclou l’occità). “L’escola ha de seguir fent aquest esforç compensatori”, ha afegit, davant la forta presència del castellà, no només al carrer sinó molt especialment als mitjans de comunicació i a les noves plataformes mediàtiques.
Amb tot, el document adverteix que sempre cal tenir en compte el context sociolingüístic de l’alumnat. És a dir, que allà on la llengua castellana sigui majoritària entre els alumnes del centre i tingui una presència social molt alta, cal mantenir el model d’immersió lingüística en català. Però també s’hi diu que allà on el català sigui la llengua primera dels alumnes, cal reforçar el castellà. Per això el document, seguint els criteris del Consell d’Europa, es refereix a llengua primera, llengua segona, llengua estrangera o nova llengua (per als nouvinguts); per la qual cosa a Catalunya es pot entendre que hi ha dues llengües primeres, o que segons el municipi o barri, la primera és el català i la segona el castellà o a l’inrevés.
“En els contextos en què el castellà no té aquesta força social i no és la primera llengua de bona part dels alumnes –diu el document– caldrà fer un enfocament didàctic proper al que fem servir amb les segones llengües (immersió lingüística en el cas del català). Si el nombre d’hores d’exposició a aquesta llengua no fos suficient per assolir, en acabar el sistema educatiu, el mateix nivell de català i de castellà, el centre haurà de decidir, en el seu projecte lingüístic, incorporar blocs de continguts curriculars en castellà i planificar activitats que potenciïn l’expressió oral dels alumnes”.
A la presentació s’ha usat aquesta terminologia, però també s’ha parlat de llengua vehicular (català o aranès), llengües curriculars (castellà, anglès, francès, alemany o italià) i llengües addicionals (xinès, àrab, urdu, romanès, amazic, portugués, neerlandés, etc.)
Abordatge integrat de llengües o abordatge per matèries
Pel que fa a l’abordatge metodològic, el document proposa dues opcions: el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i el Tractament Integrat de Llengua i Continguts (TILC). En el primer cas, són els docents de qualsevol llengua d’una escola o institut els qui tracen un programa per a l’ensenyament integrat de les diferents llengües (i, per tant, poden decidir que l’objecte directe només s’explica en una de les llengües i s’aplica a la resta, o que una activitat consisteix a llegir un text en català i comentar-lo a classe en anglès, per posar un exemple).
El segon mètode consisteix en el fet que el llenguatge sigui un aspecte primordial en l’ensenyament de les diferents matèries, tant si és una primera o segona llengua com si es decideix que una matèria s’impartirà en llengua estrangera (en aquest cas el document parla d’AICLE: aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera). En el cas del TIL es coordinen i col·laboren els diferents professors de llengua i en el TILC ho fan els de llengua amb els d’una altra matèria.
Els autors del document consideren que “per afrontar la complexitat i diversitat inherents a qualsevol model d’educació plurilingüe i intercultural, treballar la llengua des dels continguts és indispensable”. “Amb independència de la modalitat concreta per la qual s’opti –afegeix el document–, es recomana una implementació heterogènia d’aquest enfocament, de manera que s’afavoreixi l’ús vehicular de la llengua estrangera en diverses àrees o matèries, i en diferents nivells i etapes educatives. Cal garantir, en qualsevol cas, que la presència curricular d’aquest enfocament tindrà caràcter inclusiu (facilitarà la participació de tot l’alumnat) i que la implementació serà progressiva i creixent”.
Segons el Consell Superior d’Avaluació, recorda el document, la competència en llengua anglesa dels alumnes de Primària i Secundària és “satisfactori en habilitats receptives (orals i escrites)”, però a la vegada els resultats “posen de manifest la necessitat de millorar les habilitats productives i justifiquen la necessitat d’implementar estratègies que contribueixin a la millora d’aquests resultats”.
Donar valor a les llengües d’origen
Una de les grans novetats, ja avançada pel conseller Bargalló en la seva roda de premsa d’inici de curs, és la incorporació de les llengües familiars de l’alumnat d’origen estranger. “L’interès per vetllar pel manteniment i la difusió de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut és també un objectiu del nostre sistema, per la riquesa que hi aporten i pel valor que tenen tant per a l’alumnat que les parla com per a la internacionalització de la societat i l’economia catalanes”.
Al document es posa l’èmfasi en diverses ocasions en els conceptes de multiculturalitat i interculturalitat, ja que, com ha dit Pereña, “totes les llengües porten una cultura associada”. Per això el document insisteix que “la incorporació de les llengües d’origen a l’àmbit escolar respon a l’objectiu principal de millorar l’acollida de l’alumnat nouvingut, posar en valor les llengües familiars —de vegades menystingudes en el país d’origen—, afavorir l’educació intercultural i, sobretot, vetllar perquè la societat catalana tingui uns ciutadans realment plurilingües”.
En la pràctica, això es podrà traduir tant a la incorporació simbòlica d’una d’aquestes llengües a un projecte (l’àrab i el xinès són les més freqüents), com que arribin a ser una matèria optativa del currículum i no només una extraescolar, com ja són ara. De fet, encara que d’això no en parli el document, en aquell inici de curs Bargalló va parlar d’impulsar un “Programa de llengües i cultures d’origen, que permetrà a l’alumnat nouvingut aprendre i acreditar els coneixements en les seves llengües d’origen”.
Etapes educatives
El document també fa recomanacions sobre la forma d’anar implementant l’aprenentatge d’idiomes segons l’etapa educativa. En el cas d’Infantil es recomana posar l’èmfasi en el català (o aranès), i que qualsevol altra llengua s’introdueixi a través del joc; en el cas de Primària el currículum estableix que cal desenvolupar la competència lingüística del català i castellà, si bé es recomana “establir vincles” entre aquestes dues llengües i una primera estrangera, introduint per exemple, “en les matèries no lingüístiques, petits textos en castellà i en la primera llengua estrangera sobre temes que prèviament s’han tractat en la llengua d’escolarització”.
Pel que fa a la Secundària, “l’objectiu d’aquesta etapa ha de ser, d’una banda, reforçar i consolidar l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana, i d’una altra, garantir la continuïtat pedagògica de l’aprenentatge de la primera llengua estrangera que es va començar a primària, i, finalment, introduir una segona llengua estrangera posant l’atenció en la transferència de competències, especialment a les adquirides en la primera llengua estrangera (estratègies d’aprenentatge, activitats de reflexió, etc)”.
A continuació el document dedica força espai de descriure estratègies didàctiques a través de les TIC, la comunicació oral, la lectura i l’escriptura, així com a les estratègies d’acollida i suport a l’alumnat d’origen estranger —que ja fa molts anys que es posen en pràctica—, posant l’èmfasi en els aspectes emocionals i establint un procés a partir de les aules d’acollida que garanteixi la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat nouvingut com a eina per a la igualtat d’oportunitats..
El Projecte Lingüístic de Centre
El document recorda que cada centre ha de concretar el seu model plurilingüe a través del Projecte Lingüístic de Centre (PLC), que forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC), i que per tant l’educació plurilingüe no pot ser obra de la bona voluntat d’un o diversos docents. Aquest projecte ha de detallar els objectius lingüístics, les estratègies metodològiques, els aspectes organitzatius, el perfil dels docents i els plans formatius, així com els recursos complementaris.
“Per elaborar el projecte lingüístic el centre ha de tenir en compte el seu propi context sociolingüístic i el del seu entorn, el bagatge lingüístic de l’alumnat i les seves necessitats individuals, els resultats en les avaluacions internes i externes, les avaluacions generals del sistema i la competència lingüística del professorat”, diu el document. I afegeix: “Aquesta anàlisi serveix per establir els objectius lingüístics del centre des de tres punts de vista: els objectius d’aprenentatge de les diferents llengües per a l’alumnat, els usos lingüístics que s’establiran i promouran, i el desenvolupament professional i lingüístic de l’equip docent”.
També és funció del centre involucrar als professionals no docents, com els encarregats del menjador o de les activitats extraescolars, sobre els usos lingüístics del centre acordats al projecte lingüístic, “destacar-ne el valor educatiu i marcar línies d’intervenció per assegurar la presència de la llengua catalana i de les altres llengües prioritzades al projecte lingüístic”.
Els plans anteriors
Aquesta no és ni la primera ni la segona vegada que s’anuncia un pla ambiciós per incrementar la competència lingüística de l’alumnat. De fet, segons ha explicat Bargalló, el document recull moltes experiències que s’han dut a les aules durant molt de temps, de vegades sense normativa. “Aquest document —ha dit— està basat en alguna cosa més que en ensenyar llengües. Ve d’anys i anys de pràctica a les aules. D’allò que es feia sense que estigués escrit enlloc”.
Pel que fa a l’aprenentatge d’idiomes, ja l’any 2007 el conseller Ernest Maragall va anunciar que els centres impartirien una de les matèries troncals en anglès a fi de “convertir Catalunya en una societat trilingüe”, i que a tal efecte es contractarien docents de parla anglesa i s’impulsaria la formació del professorat autòcton, cosa que finalment no va succeir o no en un volum considerable. D’allò se’n va dir primer Pla Experimental de Llengües Estrangeres (PELE) i després Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE), que més o menys va mantenir la seva vigència fins al curs 2014/15 segons es pot trobar encara a la web del departament.
Més endavant, el juliol de 2013 el Govern va anunciar que posava en marxa el Marc per al plurilingüisme del Departament d’Ensenyament, que tenia com a objectiu que “el sistema educatiu garanteixi el domini del català, del castellà i de l’anglès i el coneixement d’altres llengües en acabar l’educació obligatòria”. En aquell moment l’anunci el van fer la consellera Irene Rigau i el conseller de Presidència, que aleshores era Francesc Homs. El pla es posava en marxa amb una prova pilot de 50 centres (en els quals el 12% del currículum s’impartiria en anglès en el cas dels centres de Primària, percentatge que pujava al 15% en l’ESO i l’FP i al 18% en el Batxillerat), i fixava la data de 2018 per arribar a tots els centres.
Segons fonts no oficials del Departament, si bé aquests objectius tampoc s’han complert, sí que a poc a poc s’ha anat incrementant la presència de l’anglès en les matèries curriculars, fins a arribar aproximadament a més d’un 60% de centres que fan algun projecte o activitat en anglès, però no la matèria sencera. De fet, el pla que es presenta avui seria la continuació d’aquest, afegeixen aquestes fonts, ja que el document estava pràcticament enllestit per a la seva presentació fa un any, però davant la intervenció del 155 i l’absència d’un conseller o consellera es va decidir posposar.
