S’han fet estudis envers la felicitat de les persones que componen una organització i s’ha comprovat que com més felicitat tenen més alt és el seu compromís i millors són els resultats. Els conceptes compromís i resultats són molt importants en l’educació, per tant ens interessa conèixer què podem aprendre d’altres fonts per aconseguir que el professorat sigui més feliç i que això repercuteixi en els alumnes.
El professor Tal Ben-Shahar, autor de The pursuit of perfect i Happier, ens diu que “una persona feliç gaudeix de les emocions positives al mateix temps que considera que la seva vida està plena de significat”. Aquest professor de la Universitat de Harvard té una càtedra dedicada a la felicitat “Psicologia Positiva” i curiosament és la que té més sol·licituds de matrícula de tot el campus.
Hauríem de preguntar-nos per què tants alumnes de Harvard volen incorporar en l’aprenentatge cap a la seva vida professional les claus de la felicitat, o per què els llibres de Ben-Shahar tenen tants lectors arreu del món.
Segons ens expliquen Collins Hemingway, Dan Baker i Cathy Greenberg al seu llibre Lo que saben las empresas felices, aquelles famílies, societats o empreses que no poden considerar-se felices sofreixen la infelicitat com a resultat de la por. El llibre descriu també com, en sentit contrari, la felicitat és el resultat del coratge unit a l’estima i al respecte pels demés.
Com ens expliquen Baker, Greenberg i Hemingway al seu llibre, un grup de treball, una associació… on els que formen part d’ella se senten feliços, fa que els resultats siguin millors, més enriquidors, flueixin més lliurement, amb més imaginació i més creativitat, millorant les relacions socials. En definitiva, la felicitat promou un entorn molt més positiu en tots els àmbits.
Aconseguir un claustre feliç ens enriquirà en molts aspectes. Aquest treballarà perquè l’alumnat també esdevingui feliç amb tot el que això comporta de positiu i, per extensió, la comunitat educativa tindrà uns forts llaços socials. Ens enriquirem totes a través del que aporta la felicitat a l’escola. Aquesta aspiració no pot ser només de l’equip directiu. Ha de ser de tot el claustre del professorat i de tothom que treballa a l’escola (PAS, menjador, monitors…).
S’ha de potenciar el reconeixement de la feina de les altres, felicitar els petits avenços que es fan dia a dia, animar aquella companya que no sap si se’n podrà sortir. L’equip directiu, les coordinadores, les mestres del nivell i la resta d’integrants de l’equip, a les reunions han d’entusiasmar, animar, felicitar i encoratjar a tirar endavant a la resta de les mestres en els seus objectius a curt i llarg termini.
Entre totes hem d’eliminar les influències nocives. La negativitat, les xafarderies i el politiqueig intern, poden convertir la nostra relació en un calvari. Qui millor pot veure com interactuen totes les mestres és l’equip directiu, que hauria de vetllar perquè aquestes relacions siguin saludables, fomentant un ambient relaxat i cordial.
S’han de potenciar les bones relacions personals dins de tot l’àmbit escolar, valorar-se les unes a les altres i gaudir de bones relacions tant en l’espai professional com el personal. Això, sens dubte, repercutirà en el benestar de tota la gent que forma part de la comunitat educativa.
Les condicions de treball han de ser les millors possibles. Ja sabem que moltes no estan en mans de qui compon l’escola, però dins del possible s’ha d’intentar que siguin les millors possibles.
S’ha d’ajudar que totes puguin compaginar la seva vida familiar amb la vida escolar. Si les mestres estan angoixades per no poder arribar a tot arreu, no podran transmetre els valors i l’entusiasme que necessiten els seus alumnes. Fer que les mestres se sentin contentes amb la seva tasca diària, tant a dins com fora de l’escola, farà que desenvolupin un compromís més alt amb la seva feina. Aconseguir un ambient distès a l’escola, relaxat, on no sols té cabuda la seriositat i la rigidesa, fomentarà un ambient més proper i més íntim, que proveirà d’uns resultats millors.
Cal que unes s’escoltin a les altres, actuar quan hi ha un problema i resoldre’l de la manera més beneficiosa per tot l’entorn. No allargar conflictes que no aporten res i atendre la persona que pot sentir-se afectada per una situació concreta. Acceptar de bon grat les propostes noves, estar oberta a elles, vinguin de qui vinguin. Estudiar la viabilitat de totes les idees i avaluar si portar-les a terme en funció de si són o no profitoses per la comunitat. En cap cas fer desqualificacions ni crítiques de qui fa propostes que no arriben mai a posar-se en pràctica. Cal respectar la iniciativa de totes.
Acceptar-nos, respectar-nos, ajudar-nos, crear un bon ambient de treball on totes se sentin igual de valuoses, on la feina de cada una tingui la mateixa importància, sigui quina sigui la seva tasca, hauria de ser el sentiment compartit en les relacions entre docents.
Cal potenciar unes fortes relacions entre totes les persones que componen la comunitat educativa. Cal que ningú se senti desplaçada, poc valorada, discriminada o poc ajudada, doncs això farà que la persona que es trobi així, a poc a poc deixarà de sentir-se part de la comunitat, baixant la seva implicació fins a esdevenir un membre que la comunitat ha deixat perdre.
Atenent a tot el que s’ha exposat, sabem quanta gent de la nostra escola és feliç desenvolupant les seves tasques? Sabem si la felicitat de les mestres de la nostra escola es comparteix? Parlem de la nostra felicitat a l’escola?