Arriba un moment important sobretot per les famílies amb criatures o adolescents que comencen a anar a l’escola o a l’institut per primera vegada. Poden estar preocupades a l’hora d’escollir l’escola per al seu fill o filla. I clar, darrere aquest procés que no acaba del tot fins al setembre, quan es formalitzen totes les matrícules, hom torna a parlar de com escollir centre.
Entitats preocupades per l’ensenyament han publicat fins i tot consells per ajudar a la tria d’escola[1]. En llegir-los hom pot pensar quantes i quines famílies poden aplicar-los. No estan a l’abast de tothom. Constatem que es basen en un suposat dret: un dret que no existeix com a tal. Es dóna la paradoxa que la mateixa fundació que publica aquesta mena de consells va editar un llibre[2] on s’explica a bastament que aquest dret no existeix al nostre país.
No em preocupa que sigui legal o no, les normes han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. El que preocupa són les conseqüències de la seva aplicació: el suposat dret afavoreix la segregació escolar que es dóna cada vegada més a escoles i instituts de Catalunya. Els centres guetitzats no reverteixen el seu procés, no canvien la matrícula que reben, malgrat canvis més mediàtics que reals, com poden ser els instituts escola. Una política de l’anterior conselleria en mans del PDCAT que només la volia aplicar a centres d’alta complexitat.
L’escola segrega. Tant és així que el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, ajuntaments grans, la patronal de la concertada i altres entitats han signat un pacte. Un pacte del tot insuficient. Potser per la poca ambició que representa, altres entitats se’n desmarquen. Tenim escoles diferents i sobretot desiguals, hi ha tres xarxes, recursos no equivalents ni equitatius. Sectors socials de classes mitjanes estan copant alguns centres públics, es fa servir el segell de centre innovador per augmentar matrícula i, com a conseqüència col·lateral, foragitar famílies d’altres capes socials o cultures.
Llegeixo el pacte contra la segregació. Durant la lectura tinc al cap un parell de centres guetitzats. Amb l’aplicació de totes les mesures escrites, fins i tot les que s’introdueixen amb el si escau que no compromet a res, aquests centres seguirien igual. Qualsevol mesura, qualsevol canvi que només afecti els centres escolars no és suficient per canviar la tendència. Si en un territori concret totes les famílies autòctones porten els seus fills i filles a escoles de fora del seu entorn proper, a la seva escola només hi queden nouvinguts (fins quan aquest nom?) amb situació econòmica precària i potser gitanos autòctons. El pacte contra la segregació hauria d’aconseguir que les famílies matriculessin a prop de casa, al barri o poble on viuen.
No cal explicar els avantatges de conviure amb la barreja de classes socials, cultures i situacions. Per què no compartir escola, jocs, esport, oci, amistats… dins el mateix entorn?
‘…acollir tot l’alumnat i les seves famílies afavoreix la cohesió social. Afavoreix traslladar a la societat la igualtat dels diferents. Perquè així millorarà la seva salut física i psíquica, els resultats acadèmics i sobretot les seves capacitats per afrontar la vida adulta. L’alumnat coneixerà uns valors diferents dels dominants, uns valors de cooperació, de solidaritat, de treball en equip… una capacitat crítica. I el seu professorat, les seves mestres se’n beneficiaran alhora del retorn que rebran. Seran també millors persones, amb més capacitats per afrontar les dificultats’.[3]
Per què fa falta escollir? Si tots els centres públics s’omplissin amb les criatures que hi viuen a prop no caldria. Si l’escola fos un element associatiu més del territori tothom hi aniria amb naturalitat. Per què buscar-ne lluny, fora del barri? Per què les jornades de portes obertes, a les ciutats, es converteixen en una mena de competència entre centres veïns? Si pertanyen al mateix territori haurien de col·laborar i coordinar-se per oferir ensenyaments de qualitat a totes les famílies veïnes.
Evitar la competitivitat entre centres, aconseguir unes escoles heterogènies que retratin la realitat del seu entorn és responsabilitat de tothom, però qui en té més és l’administració educativa. Segurament continuen sent d’actualitat les respostes que vaig rebre fa molts anys d’alts responsables del departament: als nostres electors no els agradaria… o és un tema molt complex que portaria commocions socials, no sé si ho farem…
Estem demanant amb raó que l’escola s’obri a l’entorn. A quin entorn si el seu alumnat ve d’altres indrets? Potser coneixerà altres realitats, però se sentirà estrany a casa seva, per dir-ho així.
També parlem d’aliances 360, una bona iniciativa que a més de promoure que tots els temps seguin educatius: escoles, esplais, biblioteques, esports… (potser faltaria tenir en compte el temps lliure: deixar prou llibertat a les criatures i adolescents de viure al seu aire sense adults a prop), hauria d’animar a compartir el mateix territori on viuen els infants o adolescents.
Per què es produeix la segregació? Si es permet que imperin les lleis del mercat de l’oferta i la demanda s’afavoriran els prejudicis que tenim. Gran part de les famílies es fixen més en la composició social de l’alumnat que en el projecte educatiu, i mica en mica es produeix l’abandó d’uns centres… el procés vers el gueto s’inicia. Sense unes intervencions decidides dels polítics o administradors no canviarà el procés. Per aconseguir escoles heterogènies, equitatives, representatives del seu entorn cal una actuació decidida dels poders públics. Hom actua per evitar l’augment constant de la contaminació atmosfèrica, per evitar problemes d’habitatge… cal actuar per evitar la segregació social a les escoles i instituts. Seria bo pensar a eliminar l’escola concertada, però mentre això no arriba sí que cal evitar l’estratificació social.
Escola inclusiva sí, però del tot: amb recursos adequats ha d’incloure tots els gèneres, totes les classes socials, totes les cultures, tota la diversitat funcional… L’escola ha de ser intercultural amb tot el que aquesta paraula significa.
[1] https://www.fbofill.cat/sites/default/files/609_0.pdf
[2] Eliseo Aja a F. Carbonell, coord. Educació i immigració Els reptes educatius de la diversitat cultural i l’exclusió. Pp. 38-40
[3] Girona, JM Treballar amb les diferències, combatre les desigualats. Perspectiva Escolar, n.371 set-oct.2013. p.48
