El Jaume Bonet, mestre jubilat, ha organitzat l’Escola d’Estiu – Moviment de Renovació Pedagògica de Mallorca d’enguany, la 41a edició, juntament amb la Rosa Amengual, en Pere Segura i la Mireia Garcias. Tindrà lloc al Monestir de La Real, a Palma, del 26 a 30 d’agost de 2019.
Un dels seus plats forts serà la importància de l’educació i la intel·ligència emocional. Entrevistem al Jaume Bonet per parlar del camí cap a la consolidació d’aquesta escola d’estiu i les temàtiques que han tractat.
Què ha portat a organitzar l’Escola d’Estiu d’enguany?
Després de la bona experiència que vam tenir l’any passat, quan es va recuperar l’Escola d’Estiu amb motiu dels seus 50 anys, ens vam refermar en el que aquesta activitat puntual de formació representa: un espai d’aprofundiment en què ens aturem a analitzar amb més calma les problemàtiques i els reptes del nostre entorn educatiu. En ell, es crea un ambient amb un esperit crític i autocrític de reflexió sobre la nostra tasca d’ensenyants. Durant un bon grapat d’anys, l’Escola d’Estiu va ser l’autèntica punta de llança de la recerca i de les noves experiències d’innovació en el món educatiu de les Illes Balears.
Quins són els continguts més destacats de l’Escola d’Estiu d’enguany?
Són, sobretot, dos aspectes. D’una banda, les sessions que es faran en gran grup, cada dia a primera hora, sobre educació i intel·ligència emocional a càrrec d’en Rafel Bisquerra, un dels majors experts mundials en aquestes matèries no només a Europa sinó també a l’Amèrica Llatina, llocs en què imparteix lliçons magistrals.
Lligant-ho amb el títol de l’Escola d’Estiu, “Respostes als reptes educatius del segle XXI”, també destacarem que, en les circumstàncies ambientals i laborals en què ens trobem avui dia, l’educació emocional és més necessària que mai. Com més va, més necessitats estan de recursos els docents, ja que les carències dels nostres alumnes són cada dia més grans.
Un altre dels aspectes del contingut són els tallers que es faran al llarg del matí, tots ells molt interessants. Sobre Dansa-teràpia, Gestalt, ciència per a petits i grans, glosses a l’escola… Un altre és un taller per a fer estels de canyes, en què es tractarà d’una manera lúdica la transversalitat curricular; i de com es poden teixir aliances entre continguts de molt diverses matèries. També hi ha un taller sobre jocs i socialització a l’escola a càrrec d’una persona com en Miqui Jiménez, conegut sobretot al Principat per les seves experiències integradores de jocs en què participa tot un municipi, com va ser el cas de Terrassa.
En què ha canviat l’Escola d’Estiu d’un temps a la dels últims anys?
Des dels seus inicis va ser, per sobre de tot, un espai d’intercanvi d’experiències i de trobada entre els mestres, molt enriquidor, en el marc d’una activitat organitzada completament al marge dels sindicats i de l’Administració.
Quin serà el seu futur?
Pel que fa al seu futur ens agradaria que el darrer dia de l’Escola d’Estiu, en què cada any es fa una assemblea que elegeix el secretariat pedagògic que prepararà l’Escola d’Estiu de l’any següent, sortís un grup de gent prou animosa que volgués assumir la responsabilitat d’assegurar la seva pervivència, agafar els estatuts i adaptar-los a la realitat que vivim ara. Aquest seria el nostre desig. Ha de ser quelcom distint a allò que fèiem en els orígens perquè avui dia, afortunadament, el professorat té accés a una oferta formativa molt gran i diversa.
Per què s’ha triat el Monestir de La Real per a fer l’edició d’enguany?
L’any passat, amb motiu de la celebració dels 50 anys de l’Escola d’Estiu, ja vam escollir aquest indret. La primera Escola d’Estiu, l’any 1968, va tenir lloc al Col·legi Lluís Vives; la segona, al Sagrat Cor de Son Espanyolet; la tercera i la quarta, a l’Estudi General Lul·lià. L’any 1975, amb motiu de la represa de l’Escola d’Estiu, per les especials circumstàncies que es vivien a l’Estat espanyol, es va triar La Real com a lloc “protegit” davant tot el que podia esdevenir”.
En l’elecció de l’any passat per a celebrar el 50è aniversari, ens va semblar un espai molt adient per al nombre de gent que esperàvem, a més de ser un lloc emblemàtic de la cultura mallorquina, que vessa lul·lisme per tots els costats.
