Abans he dit que recordo que va passar de cop. Si miro més enllà sé que feia ja alguns anys que un sector del claustre ens estàvem formant en temes d’educació viva i activa, que en les nostres tertúlies el debat sobre l’educació era una constant, que l’escola estava en un moment d’incerteses sobre on érem i el camí que havíem de seguir. Notàvem que el sistema educatiu en general estava molt enrere de les necessitats dels nostres infants i que no donava resposta als reptes del segle XXI.
Així doncs, el programa d’Escola Nova 21 va aparèixer en un moment clau, ja que va ser el punt d’inflexió que va ajudar que el nostre centre educatiu pogués fer un gir de molts graus. Perquè afortunadament vam ser escollits com a centre de la mostra; va ser una gran notícia que va generar molta alegria, però també nervis i molts dubtes i neguits. La comunitat educativa tenia por de perdre la nostra identitat com a escola, la qual va néixer com a cooperativa d’unes famílies que buscaven una escola catalana i inclusiva. Per on havíem de començar?
Les xerrades de l’Eduard Vallory, director del Centre Unesco a Catalunya, i el Boris Mir, director adjunt d’EN21, ens van servir per a treure’ns la bena dels ulls i saber del cert que el canvi educatiu era necessari i que podíem liderar-lo. El missatge era clar: podem i hem de fer-ho! Pels nostres infants i per la nostra societat. Amb errades, amb encerts, amb incerteses, amb neguits… però sempre caminant i amb el coneixement del que volem aconseguir.
L’equip humà de l’EN21 ens ha brindat unes formacions, uns espais i unes eines molt valuoses per dur a terme la transformació educativa:
- L’eina d’autodiagnosi ens va ajudar a situar-nos i reflexionar sobre la nostra realitat a l’escola. Quines eren les nostres mancances i debilitats respecte el marc d’escola avançada? Tots i totes vam haver de respondre un qüestionari llarg i feixuc, però si més no va ser l’ocasió per aturar-nos i mirar-nos de prop, sense màscares.
- La creació de l’equip impulsor, aquells motivats i motivades capaços de “propulsar” el canvi a la nostra escola com si d’un coet es tractés. Quina responsabilitat, la d’encomanar a la resta de la comunitat educativa el nostre convenciment sobre la urgència en la necessitat de canvi!
- Les trobades de La Xarxa, espai d’aprenentatge col·laboratiu entre molts docents preocupats pel que fem a l’escola.
- La creació de la visió (famílies, infants, mestres, monitoratge); un somni on tots i totes estàvem inclosos, sense pensar si això o allò altre era factible o no. Era hora de pensar en l’escola somiada!!! Un espai per compartir, debatre, arribar a consensos i conèixer-nos una mica més tots plegats.
- Els productes mínims viables, els productes tractor, les espirals d’indagació, la rúbrica del canvi… inestimables eines que aporten rigor científic a tot el procés de transformació educativa.
- Les residències a les escoles impulsores!!! Una oportunitat per confirmar que el canvi és possible i per crear una base sòlida dels nostres coneixements sobre altres realitats.
Important la base que qualsevol procés de transformació perdurable requereix de tota la comunitat educativa, de la creació d’una visió i horitzó comú, de la instauració d’unes dinàmiques on tothom és respectat i escoltat.
Caminem plegats vers un mateix objectiu. Revisem el que fem. Som crítics amb nosaltres mateixos. Ens felicitem dels petits i grans passos que anem fent. Ens formem. Ens equivoquem i l’errada ens serveix per a continuar aprenent. Som una comunitat que camina, que aprèn i que creix. Gràcies equip de l’EN21!!!
