Com s’anuncia en la convocatòria, l’acte d’avui té una doble finalitat: acomiadar-se i fer una valoració dels assoliments del programa. Temps hi haurà per analitzar en detall les valoracions que en facin tant l’equip tècnic que ha dissenyat i tirat endavant el programa, com el prop de mig miler d’escoles i instituts de Catalunya que hi han participat, els milers de professors i professores d’aquests centres, la comunitat educativa i els responsables i tècnics de les institucions que, amb implicacions diverses segons els casos, l’han impulsat i li han donat suport. Tot esperant aquestes valoracions i les anàlisis subsegüents, l’ocasió és propicia, però, per preguntar-nos què ens deixa Escola Nova 21 un cop que el programa com a tal ha arribat a la seva fi.
Més enllà dels assoliments concrets, des del meu punt de vista –el punt de vista d’algú que ha seguit amb atenció i interès les iniciatives i les activitats desenvolupades– Escola Nova 21 ens deixa dos llegats importants per a la transformació i millora del nostre sistema educatiu. El primer té a veure amb haver posat de manifest el potencial del sistema en el seu conjunt, i en especial del professorat i de la comunitat educativa, per endegar i tirar endavant aquest procés de transformació i millora. I el segon, amb la identificació d’algunes condicions i maneres de fer que permeten i afavoreixen que aquest potencial es faci realitat.
Pel que fa al primer, el que crida més l’atenció és l’aparent facilitat amb la qual Escola Nova 21 ha aconseguit quelcom que l’any 2016, abans de l’inici programa, no semblava gens fàcil, sobretot venint com veníem –i on encara estem en bona part– d’un llarg període de restriccions pressupostàries i de retallades de la inversió en educació. Em refereixo a la mobilització en favor del canvi de paradigma i la transformació del sistema educatiu que Escola Nova 21 ha generat entre sectors relativament amplis del professorat i que ha portat a un nombre important d’escoles i instituts de Catalunya a incorporar-se al programa i a participar en les seves iniciatives i activitats. Aquesta mobilització no sols ha permès endegar experiències innovadores en molts centres, sinó que ha contribuït també de forma important a fer visibles i consolidar experiències que, si bé en alguns casos s’estaven desenvolupant des de feia temps, eren de vegades poc o molt poc conegudes. I el que és no menys important, ha afavorit que diferents mitjans de comunicació, gràcies a una estratègia encertada de difusió i explicació, fixessin l’atenció en els processos de transformació i canvi iniciats o emparats en el marc del programa, contribuint d’aquesta manera a la presa de consciència social de la necessitat d’aquests canvis.
Segurament són molts els factors que han contribuït a generar aquesta mobilització d’amplis sectors del professorat i a fer que molts centres educatius hagin decidit afegir-se voluntàriament a les activitats d’Escola Nova 21. L’existència a Catalunya d’una llarga tradició de renovació i innovació pedagògica que enfonsa les seves arrels en el moviment de l’Escola Nova de principis del segle XX és sense dubte un dels factors que ajuda a entendre la bona acollida que ha tingut “l’horitzó de canvi” i la proposta de “transformació del sistema educatiu” que presideixen i orienten el programa.
No obstant això, i sense perjudici de la importància d’aquest factor, la mobilització a favor de la transformació del sistema educatiu generada o induïda per Escola Nova 21, així com els avanços aconseguits en aquesta direcció durant els tres anys en què ha estat actiu, són en bona part, al meu entendre, una conseqüència d’alguns components clau del programa i d’alguns encerts en les decisions adoptades en el seu disseny, planificació i implementació. La qual cosa ens porta directament al segon llegat al qual he fet referència al principi d’aquest comentari. Entre aquests components i aquests encerts em sembla important destacar-ne alguns que ofereixen un ancoratge, incipient però sòlid i contrastat, per dissenyar una estratègia global que afavoreixi, acompanyi i ajudi a crear les condicions que facin possible la transformació que ha d’experimentar, més aviat que tard, el nostre sistema educatiu.
En primer lloc, cal destacar l’existència d’un propòsit clar per l’horitzó del canvi i la proposta de transformació del sistema educatiu: fer front als reptes globals i a les noves realitats amb les quals es veu confrontada la nostra societat. El fet que tant els reptes –desenvolupament sostenible, pobresa, inequitat, moviments migratoris massius, desigualtats de gènere, intolerància, violència, canvi tecnològic exponencial, etc.– com la necessitat i la urgència d’abordar-los, siguin globals i àmpliament compartits és un tret destacat d’aquest propòsit. Els reptes i els fenòmens que estan en el seu origen són evidents. A més, no són només nostres, sinó que els compartim amb altres societats i països, i la seva magnitud desacredita la pretensió d’intentar enfrontar-los introduint simplement alguns ajustos en l’organització i funcionament del sistema educatiu. L’evidència dels reptes, i la presa de consciència progressiva que per enfrontar-los és necessari i urgent escometre de forma decidida i sostinguda un procés de transformació en profunditat del sistema educatiu, ha omplert de sentit el propòsit d’Escola Nova 21 i és, al meu entendre, un dels factors que han jugat un paper destacat en la mobilització que el programa ha estat capaç de provocar entre el professorat i la comunitat educativa.
Un segon tret destacat del plantejament d’Escola Nova 21 ha estat que, tot i partir del principi que les respostes a aquests reptes haurien d’estar basades en el coneixement disponible sobre com aprenem les persones –coneixement que el programa ha referenciat als set principis de l’aprenentatge sintetitzats pel projecte Innovative Learning Environments[1]–, s’entén que és no sols acceptable, sinó també necessari, que aquestes respostes prenguin formes diferents en funció de les característiques dels centres i del seu context. Això explica la diversitat de models, projectes i experiències, tant pel que fa al focus i l’èmfasi com a l’amplitud, que hom pot trobar en les escoles i els instituts que han participat en les activitats d’Escola Nova 21, ja sigui com a centres impulsors, formant part de la mostra representativa o integrats en xarxes. I això explica també, almenys en part, l’èxit del programa pel que fa a la bona acollida que el programa ha tingut en general entre el professorat i els centres i el nivell de mobilització aconseguit.
Finalment, voldria assenyalar un tercer tret del plantejament emprat per Escola Nova 21 que està també present, sota formes diverses, en els processos de canvi i transformació dels sistemes educatius actualment en curs en bona part, per no dir la majoria, dels països que enfronten reptes força similars als nostres. Es tracta de la convicció de què només podrem enfrontar aquests reptes mitjançant el treball conjunt dels centres educatius, de la comunitat educativa, de l’administració educativa i les administracions locals, de les universitats i de totes aquelles institucions i entitats que ofereixen recursos i oportunitats per aprendre. Les escoles i els instituts han deixat de ser els únics llocs on els infants i joves poden adquirir i desenvolupar competències i satisfer necessitats bàsiques d’aprenentatge rellevants per un ple exercici de la ciutadania en el món actual. D’ací la importància d’involucrar i corresponsabilitzar els contextos que, juntament amb les escoles i els instituts, ofereixen als infants i joves oportunitats i recursos per aprendre, així com els actors que, juntament amb el professorat, tenen una incidència creixent en el seu desenvolupament, socialització i formació.
Escola Nova 21 s’acomiada, sí, però ens deixa un llegat important. La qüestió ara és com podem treure’n profit per seguir avançant cap a l’horitzó de canvi que amb encert ha contribuït a assenyalar-nos.
[1] OCDE (2018). Manual per a entorns d’aprenentatge innovadors (pp. 25-46). Barcelona: UOC i Centre UNESCO de Catalunya. Accesible en: http://unescocat.org/portfolio-items/manual-per-a-entorns-daprenentatge-innovadors/].