Fa uns dies Doris Sommer (professora de llengües i literatura romànica i d’estudis africans i afroamericans a la Universitat de Harvard, a més de directora de la Iniciativa d’Agents Culturals d’aquesta universitat) va visitar Espanya durant uns dies. Barcelona i Madrid. Doris Sommer és una dona eixuta i plena d’energia. És una intel·lectual en molts sentits. Professora a Harvard, experta en literatura llatinoamericana, parla espanyol amb una gran fluïdesa i un fort accent nord-americà. I és modesta com només les persones que en saben molt poden ser-ho.
Quedem al Caixaforum de Madrid per fer-li una entrevista. Hi arriba amb Marta García-Matos, llicenciada en física teòrica i doctora en matemàtiques, col·laboradora d’EduCaixa i que ha treballat i treballa amb projectes que desenvolupa Doris Sommer. L’excusa de l’entrevista és parlar del seu programa Pre-Texts, un «dur» protocol que té per objectiu un aprenentatge cívic-polític, de ciutadania crítica, que dispara la creativitat, l’escolta activa i l’ús de l’art. Tot això a base d’un treball complex i entretingut.
L’entrevista no és la típica. La mateixa entrevistada acaba responent les seves pròpies preguntes. També ho fa Marta i, fins i tot, Patricia Alocén, directora del Departament d’Acció Educativa d’EduCaixa. D’això, Doris Sommer en diu «passar la batuta» i és part del que suposa Pre-Texts: que cadascú vagi construint sabers mitjançant l’escolta dels altres, mitjançant la reflexió sobre el que passa.
Pre-Texts és un joc de paraules en si mateix. A Doris li agrada molt rebregar, rebuscar i resignificar paraules. Ho fa durant l’hora llarga que dura la conversa. Començant per la paraula escola. Confessa que fa poc que ha après l’etimologia: oci. Però això és una altra història.
Pre-Texts és una metodologia que bé pot ser utilitzada per l’acostament a una obra literària que per aprendre sobre trajectòries d’acostament al planeta Mart. La matèria importa poc. L’important és el protocol.
I per explicar-ho, Doris decideix que millor ho faci Marta. Marta, a més d’haver fet cursos de capacitació en el protocol, és matemàtica i es dedica a la divulgació i educació sobre les matemàtiques. El resum ràpid del taller és més o menys així:
Tenim, en primer lloc, un text complex, gens fàcil. Pot ser un passatge d’Èsquil, per exemple. La facilitadora llegirà en veu alta el text, mentre el grup, no menor de 20 persones, fa treballs manuals. En aquest cas, la portada del llibre que els estan llegint. Tenen cola, cartró, cartolines, paper cel·lofana, llapis… un llarg etcètera.
Després que s’hagi llegit el text, cada persona pot llegir-lo de nou per, en un segon moment, formular una pregunta a aquest text. Alguna cosa que no s’hagi comprès del tot bé. Les preguntes de totes les persones es pengen d’un cordill, amb una pinça. Després, cada persona ha de donar una resposta a la pregunta o preguntes que vulgui. Es pengen també del cordill.
El pas següent serà la proposta, per part de la persona facilitadora, d’una activitat relacionada amb el text que es farà en grups de tres. Per exemple, ballar el text o buscar una metàfora que entre els tres alumnes hauran de representar, component una escultura vivent. Abans que es dugui a terme l’activitat s’obre un torn de preguntes i suggeriments. Amb una norma que sembla petita però no ho és. Tothom ha de parlar. I ho farà, en principi, una sola vegada. Encara que vulgui respondre a un altre participant, haurà d’esperar que la resta hagi intervingut. No hi ha manera d’entaular un diàleg o una discussió a tres. Tothom ha de ser escoltat.
Una vegada que s’ha realitzat aquest torn, la resta del grup esperarà que cada trio hagi fet la seva representació, per exemple. Han de trobar en el text què és el que està representant cada grup.
Després de tot això, s’obre de nou un torn en comú sota el títol Què vam fer? De nou, tothom ha d’intervenir i si algú vol fer-ho dues vegades, haurà d’esperar que la resta ja hagi expressat la seva opinió. El taller dura 15 hores. Es treballa en dos dies o cinc. Si més no, pel que ens han explicat. Sempre es treballa sobre un mateix text, que pot tenir una extensió de pàgina i mitja. No fa falta més. I ja estaria tot.
Darrere d’això, una mica de bibliografia: Kant, Schiller («el meu sant patró», diu Sommer), Boal, Habermas… La simplicitat del protocol també és rigidesa: és el que és per un motiu clar i fonamentat. I, encara que Doris insisteix que no és necessari conèixer-lo per realitzar-lo, un pensa que sempre és interessant aprofundir en la justificació teòrica.
En qualsevol cas, funciona.
Competències segle XXI i educació cívica
Tots dos conceptes són part dels objectius que busca Pre-Texts. Creativitat, pensament crític, treball en grup, respecte a les opinions dels altres, espera, paciència. Tot això surt una vegada i una altra entre els objectius del sistema educatiu. Encara que no sembla que una lliçó magistral sobre això pugui ensenyar aquests conceptes. Cal practicar-los. I, es vulgui o no, les 15 hores del taller de capacitació de Pre-Texts és tot això al mateix temps. Un aprenentatge fet d’experiència personal.
«El desenvolupament social és el principal encant de Pre-Texts –diu Doris Sommer–. Estem descobrint la importància de l’educació socioemocional i moltes vegades això s’entén com un moment, com una activitat diferent al desenvolupament cognitiu o intel·lectual quan han d’anar de la mà».
Sommer és una defensora a ultrança de les humanitats i les arts en si mateixes i com a vehicles de diferents aprenentatges. «On es desenvolupen aquestes destreses que necessiten els estudiants (creativitat, pensament crític, comunicació i col·laboració? En les humanitats. Ens hem oblidat d’elles, però són creatives, perquè un veu una obra d’art i ha d’inventar-se moltes coses (contextos, interpretació); el pensament crític és el que fa un humanista, amb la seva interpretació. I la comunicació; si un humanista no sap escriure… comunicar-se… Estem desaprofitant els recursos de les humanitats».
És el moment en el qual un se’n recorda d’aquelles paraules de José Ignacio Wert durant la implantació de la Lomce i la necessitat de reduir o eliminar les «assignatures que distreuen»… com la Filosofia o la Història. Per ella, més que distreure, el que fan certes matèries inútils és obrir el camp a l’etimologia de la paraula escola, és a dir, a l’oci. Oci entès com un temps «per a filosofar, fer art, per a parlar, fer esport. I l’oci és per concentrar-se en coses que no tenen un valor econòmic». «Jo no usaria la paraula distracció, perquè filosofar no és distreure’s, és fer alguna cosa amb el temps que no es dediqui a coses pràctiques, una cosa improductiva. És l’oposat de negoci, precisament d’aquí ve la paraula. A mi m’agraden les etimologies».
Repeteix, copia i roba
Podrien ser tres tècniques bàsiques de Pre-Texts. Primer, perquè el protocol cal repetir-lo, sense sortir del guió, perquè funcioni. Com més el repeteix la persona que facilita, més intensitat té la màgia. De fet, Marta i Doris expliquen el cas d’una persona a Barcelona que es va saltar un pas del protocol. No va funcionar l’activitat, es va descontrolar i no va sortir del tot bé. «Encara sort que hi va haver un cas així –diu Doris–, perquè tothom va veure la diferència entre co-construir i dir: “Tinguin fe en què sortirà bé”».
Copiar és molt important en totes les fases del projecte. En el primer pas, algú llegeix en veu alta persones que fan un treball manual. Doris Sommer no s’ha inventat res. Va saber que a les antigues companyies de tabac cubanes, els treballadors pagaven una persona perquè els llegís textos en veu alta. Treballadors analfabets que podrien mantenir converses d’alt nivell intel·lectual escoltant algunes obres importants de la literatura. «Per què creus que hi ha una marca de cigars que es diu Montecristo?».
Penjar preguntes i respostes en un cordill amb pinces és una pràctica que ve de la literatura de cordill que, encara que sorgeix a Espanya i Portugal, té molta nissaga al Brasil.
Que tothom hagi d’intervenir en un moment donat, escoltar tot el grup sense entaular diàlegs i, amb tot el que s’ha dit, es construeixi una activitat (encara que en realitat serveixi per afermar la proposta inicial de la facilitadora) ha de veure amb Habermas: «El concepte de l’acció comunicativa –explica Sommer–, en diàleg, en conversa, on l’acció més important és escoltar».
«Jo he robat molt a Boal, als cartoneros (dels qui copia l’edició en material reciclatge), als lectors de les tabacaires. La literatura és també material reciclatge. Què fa Èsquil? Recicla, posa una paraula al costat d’una altra per compondre una metàfora, això és el que hom fa quan usa l’idioma». Dit d’una altra manera, i tirant de nou d’etimologia, la paraula text i la paraula tèxtil tenen la mateixa arrel llatina. I, explica Sommer, el text es compon de fils, com la tela, i pots treure’n un, ficar-ne un altre, transformar-la. És el que fan durant el taller també.
Un llarg joc d’aprenentatge que passa per un esforç no menor i continu. El text triat, comenta Marta, «ha de ser complicat perquè doni joc i no sigui obvi. Però no necessàriament ha de ser un text fosc o difícil». «O un bon text de qualsevol matèria», puntualitza Doris. Explica que han fet la capacitació amb investigadors astrofísics amb un text titulat: Opcions de trajectòries per a tripulacions que van a Mart. «Jo no vaig entendre res. No haig d’entendre res, sóc la facilitadora. Però els astrofísics sí que van entendre. Vam ballar les trajectòries, per exemple», diu.
I aquest llarg joc del qual parlen amb tanta vivor, suposa un repte que cal enfrontar. «Pregunteu-li als joves quin text odien, quin text els dóna més treball a l’escola. Que l’usarem com un drap, el destrossarem». Quelcom que comparteixen aquesta humanista i Marta, des de les matemàtiques. «Em dedico al fet que als altres els agradin les matemàtiques, però no dient que són fàcils i divertides perquè vindràs i veuràs que no són gens fàcils; però és un plaer enfrontar-se a un problema complicat i resoldre’l. Gràcies a aquest plaer vas al següent problema». El mateix passa amb els textos que s’utilitzen a Pre-Texts.
Per a mostra un botó: «Vam fer una capacitació a l’Escola d’Estiu de l’Escorial i usem un capítol del Quixot. Una nena de 8 anys que acompanyava la seva mare perquè no tenia on deixar-la, venia tots els dies, va fer les 15 hores i va participar en tot. Al final, en l’última reflexió va dir: “Jo vull llegir el Quixot”. Així, innocentment, tinc curiositat pel llibre. Aquesta és la clau», explica Sommer.
I el protocol de Pre-Texts, quan es fa bé, és replicable a multitud de llocs i contextos. Tant des de l’àmbit empresarial com el social. S’ha desenvolupat per posar en marxa projectes d’igualtat de gènere a la Cañada Real de Madrid, igual que a presons a Mèxic.
La clau està a saber que tothom té alguna cosa a aportar, que tothom aprèn i que qualsevol és artista. A través del joc de creació artística s’aconsegueixen tots els objectius proposats pel taller. «L’artista no s’esforça? Molt. Convertim tots els alumnes en artistes i ja tens la clau».
