Els centres de màxima complexitat haurien de tenir una ràtio màxima de 22 alumnes per grup, quan són de primària, i de 27 quan són de secundària. A L’Hospitalet, això només passa amb els grups de petits, ja que els que van entrar a P3 quan la ràtio acceptable era de 25, ara a 2n segueixen sent 25 a l’aula. O més. En realitat, hi ha centres de primària de màxima complexitat amb 28 alumnes en una aula i de secundària de la mateixa categoria amb 33 alumnes. En aquest cas, públics i concertats tant li fa, tots estan a vessar i la població és similar. “Estem rebent un flux migratori que es troba fins i tot per sobre dels anys anteriors a la crisi”, comenta Jaume Graells, el regidor d’Educació de la ciutat.
A la zona nord (Pubilla Cases, Can Serra, Collblanc, La Torrassa, La Florida i Les Planes; és a dir, els barris que es troben per sobre de la via del tren de l’interior) hi ha 14 escoles i 7 instituts públics, 2 col·legis concertats que fan només infantil i primària, i 10 que agafen dels 3 als 16 anys. En total, doncs, 33 centres educatius, dels quals només n’hi ha un ara mateix per sota del 100% de la seva capacitat: l’Escola La Carpa, que està al 99%. La resta estan tots per sobre, i destaquen les xifres de l’institut Pedraforca (111%) i dels col·legis Sant Gervasi (106% a primària i 110% a secundària) i Alegre (107% a primària i 108% a secundària). D’aquests centres, 29 tenen la consideració de màxima complexitat i quatre d’alta complexitat. I aquests quatre han demanat passar a màxima.
Al maig, la matrícula al conjunt de la ciutat es va tancar amb 28.611 alumnes, i des d’aleshores el sistema ha rebut 1.967 sol·licituds més (xifra que inclou matrícules fora de termini, canvis d’ubicació dins del mateix municipi i matrícula amb el curs ja començat). La major part de les noves incorporacions es concentren en aquests barris més vulnerables i afecten especialment el darrer cicle de primària i tota la secundària obligatòria.
La més alta densitat de població i de complexitat
Segons dades facilitades per l’Ajuntament de L’Hospitalet, en aquests moments a la ciutat sobrarien 201 places de secundària i 26 de primària, sumant-hi tots els grups possibles i agafant la ràtio que encara s’aplica de 25 alumnes per grup per a primària i 30 a secundària. Però si s’agafa la lupa i es miren només les xifres dels centres de la zona nord sobren 168 places a primària i 209 a secundària. Sobren o falten, segons com es miri. De 2n de primària a 4t d’ESO tots els cursos estan a més del 100% de la seva capacitat, a excepció de 1r d’ESO, que en aquests moments es troba al 97,8%, una xifra similar al que registren els cursos d’infantil i de 1r de primària, on encara no s’arriba al 100%.
Fa deu cursos la segona ciutat del país sumava una mica més de 25.000 alumnes de P3 a 4t d’ESO. Avui en compta aproximadament 5.000 més. En el saldo entre entrades i sortides, el ritme de creixement és d’uns 500 estudiants de més cada any. La pressió demogràfica s’ha anat absorbint perquè s’han construït dues noves escoles (Ernest Lluch, a Collblanc, i Paco Candel, a Santa Eulàlia), dues escoles més han passat a institut-escola (Pere Lliscart i Gornal), a quatre centres s’han fet reformes per permetre l’obertura d’una línia addicional… i òbviament també gràcies a l’augment de ràtios. L’Ernest Lluch s’ha passat deu anys en mòduls i en principi aquest curs es construirà l’immoble definitiu. Per això, l’Ajuntament espera que el curs vinent es pugui crear un nou centre educatiu que es pugui allotjar en els mòduls que deixaran buits els alumnes de l’Ernest Lluch.
Tota aquesta població s’està concentrant en una zona especialment massificada. De fet, el districte IV de L’Hospitalet (que agafa els barris de La Florida i Les Planes) es considera el de més alta densitat de població d’Europa, ja que frega els 40.000 habitants per km2. I potser sigui també el de més alta densitat de centres de màxima complexitat. Si més no, de Catalunya. “No és que el lloguer sigui especialment barat, és que s’ha generat una lògica comunitària i cada vegada viu més gent en el mateix espai”, explica Graells. En aquests barris el 44,5% de la població ha nascut a l’estranger (si bé una part ja està nacionalitzada), mentre que la mitjana de la ciutat és el 31,56%.
La pobresa silenciosa
“Tenim una gran necessitat de reduir ràtios a tota la ciutat, si per exemple tanquéssim la matrícula a 20 alumnes seria més fàcil després repartir la matrícula viva per tota la ciutat; això comportaria un desgast polític, ja que hi hauria famílies que es queixarien perquè el seu fill no podria entrar al centre que volen, però cal assumir aquest desgast perquè és l’única manera de fer-ho”, diu Graells. “En altres parts del país veus que hi ha famílies que pressionen molt perquè no es tanquin grups, gent de classe mitja benestant que té la capacitat de fer-se escoltar. Però això al final provoca que en altres parts no es puguin obrir grups que sí que es necessiten; en aquests barris tenim una pobresa silenciosa: hi ha una clara desigualtat de recursos, però no es queixen”, es lamenta el regidor.
Davant la pressió de la matrícula viva i l’increment de les ràtios als centres amb una població més vulnerable, l’Ajuntament va pactar amb el Departament que hi hauria una mestra més als centres als quals se’ls pugés la ràtio (tres alumnes més de P3 a 1r Primària x 2 línies són 24 alumnes més). Però això només s’ha pogut fer amb els quatre primers centres als quals se’ls va pujar la ràtio. “A partir del cinquè ja no hi ha hagut mestra extra perquè el Departament al·lega que no té més recursos”, comenta Graells.
El creixement de la població escolar no té només efectes sobre els centres, sinó sobre el conjunt del sistema, afegeix Graells. Segons el regidor d’Educació, “els EAP estan desbordats, ja estaven infradotats de personal abans, però en tot aquest temps la seva plantilla no ha crescut, i el resultat és que molts infants amb necessitats educatives especials i específiques entren a P3 sense dictamen, no sabem on són ni quines necessitats tenen i així és impossible reequilibrar els recursos, ja no dic fer-los créixer”. El mateix es podria aplicar als altres recursos del sistema com els CREDA (per discapacitat auditiva), CREDV (discapacitat visual) o CRETDIC (trastorns de conducta).
“Com si fóssim a la Bonanova”
Un dels centres que ha rebut mestra extra és l’Escola Joaquim Ruyra, al barri de la Florida. Segons Raquel Garcia Sevilla, la seva directora, “aquesta és la nostra realitat educativa, que no vol dir que sigui la desitjable, però si vols donar una resposta educativa adequada a cada infant has de tenir en compte que l’alta mobilitat és una característica del nostre barri i del nostre centre”. En aquest primer trimestre al Joaquim Ruyra hi ha hagut 50 moviments de matrícula, entre altes i baixes, la qual cosa “està dins de la tònica, nosaltres tenim una mobilitat anual d’entre el 30 i 40% del nostre alumnat des de fa anys”, comenta la directora. El Joaquim Ruyra és un cas especial, un centre reconvertit en comunitat d’aprenentatge fa deu anys, “quan vam observar que el que havia estat un barri obrer durant molts anys estava canviant i que les estratègies i mètodes d’abans ja no funcionaven”. L’any 2017 va rebre el Premi Ensenyament que atorga la Fundació Cercle d’Economia.
Un altre punt de vista és el de Luis Martínez, director del Col·legi Sant Gervasi, que fa de P3 a 4 d’ESO i és el centre educatiu més antic del barri de la Florida: “Estem per sobre de ràtio, amb la diferència que no la tenim retallada i que, pel que fa a la dotació de plantilla, a la concertada de la zona nord de L’Hospitalet el Departament ens tracta com si fóssim la concertada de la Bonanova o de Sarrià”, comenta. “Atendre la diversitat amb pocs recursos és molt difícil, per exemple no tenim mestra d’educació especial i a aquesta tasca s’hi dedica una mestra que ha de deixar de fer altres coses”, diu Martínez, que coincideix amb Graells pel que fa a la sensació que s’ha revifat l’arribada de nova població al barri i, en aquest sentit, recorda que aquesta és l’única àrea de Catalunya on la matrícula de P3 no cau sinó que es manté o fins i tot puja una mica. “Com a mínim aquest any ens han tornat a donar la dotació per l’aula d’acollida, ja que l’any passat ens la van treure, i és molt necessària. Ens arriben alumnes amb unes ganes d’aprendre increïbles, però hi ha una gran diferència entre tenir o no tenir aquest recurs”.
Beques menjador, Tàndem, auxiliars d’anglès…
L’Ajuntament de L’Hospitalet destina el 6,1% del seu pressupost a educació, en total 15,1 milions d’euros. Ha incrementat de forma exponencial la seva aportació a les beques menjador (que en els centres de la zona nord arriba al 100% de la seva població escolar), es fa càrrec de la neteja i manteniment dels centres escolars i òbviament també del finançament de les escoles bressol i l’escola de música municipal. A banda d’això, des de fa anys ha impulsat un projecte per agermanar els seus centres a alguna institució cultural o científica del municipi (com les escoles Magnet de la Fundació Bofill, però aquí el projecte es diu Tàndem i és una vinculació que vol ser estable i definitiva), i també finança el pla educatiu d’entorn, que inclou aspectes com tallers d’estudi assistit, un programa d’atenció educativa a les famílies, programes d’orientació i acompanyament per la postobligatòria, comissions socioeducatives per lluitar contra l’absentisme, etc.
A banda del programa Tàndem, hi ha un projecte més del qual Graells se sent especialment satisfet: els auxiliars de conversa d’anglès, que consisteix a fer que durant tot el curs de 4t d’ESO tots els alumnes de L’Hospitalet a la classe d’anglès, a més del professor titular, tinguin un anglòfon nadiu que col·labora amb el docent i al qual paga l’Ajuntament. Aquest curs s’estan beneficiant d’aquest reforç 2.500 estudiants repartits en 86 grups dels 29 centres que fan secundària (14 públics i 15 concertats), i el compromís de l’alcaldessa, Núria Marín, és estendre el programa a tots els cursos de l’ESO al llarg dels propers anys.