El Govern de la Generalitat i el grup parlamentari Catalunya En Comú Podem han presentat avui l’acord sobre les noves mesures de despesa que inclourà l’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2020. L’acord, afirma el Govern en nota de premsa, “suposa un pas endavant en l’enfortiment de l’estat del benestar i els serveis públics a Catalunya, després que el desembre passat es consensués un paquet de mesures fiscals que permetrà elevar els ingressos de la Generalitat”. El Govern preveu que el projecte de Pressupostos arribi al Parlament aquest mes de gener, per tal que s’iniciï la seva tramitació.
Pel que fa a Educació, l’acord contempla una dotació de 70 milions d’euros perquè la Generalitat torni a cofinançar les escoles bressol municipals, després que ho deixés de fer en l’època d’Irene Rigau a causa de les retallades. Alguns municipis van pledejar i guanyar als tribunals, i per això l’acord preveu “un escenari de retorn del deute als ajuntaments de 10 anys”.
Una altra partida que obtindrà un increment notable és el pla d’inversions en centres educatius, la qual cosa es traduirà en una millora dels equipaments escolars i la retirada progressiva de barracons, una altra de les promeses que el conseller Bargalló ha repetit a bastament en els darrers mesos. Aquest pla contempla una dotació global de 302,3 milions d’euros fins al 2023, dels quals 65,5 ja es podran invertir el 2020.
El decret d’escola inclusiva, aprovat el 2017 i encara poc desplegat a conseqüència de la congelació pressupostària, serà un dels beneficiats de l’acord pressupostari. En el pressupost de 2020 es contempla un increment de 261 places de docents i 184 places de personal PAS dedicats a l’escola inclusiva, per un cost total de 17,2 milions. D’altra banda, el Govern informa que “les polítiques d’escola inclusiva preveuen 36,4 milions d’euros destinats a monitors, transport i serveis específics, així com 0,4 milions per actuacions de formació i despeses tecnològiques. En total, 54 milions.
Un darrer punt del acord, en l’àmbit de l’escola i les polítiques socials per les reduccions de les desigualtats, es refereix a un increment de 15 milions d’euros en la dotació per a beques menjador. Segons es diu a la nota de premsa, “amb aquest increment, 7.365 nens i nenes més podran beneficiar-se d’una beca menjador el curs 2020-21, amb un total de 136.025 alumnes. D’aquests, 116.692 passaran a tenir una bonificació del 70% del cost de les beques menjador (quan anteriorment era del 50%), mentre que 19.333 alumnes gaudiran d’un ajut del 100%”.
Reaccions crítiques
Pel que fa a l’escola inclusiva, el decret 150/2017 anava acompanyat d’una memòria econòmica que preveia una inversió de 142 milions d’euros en quatre cursos acadèmics, començant pel 2017/18 fins el 2020/21. Aquest seria, doncs, el tercer curs, i el primer en el qual arribaria aquesta dotació, que si és confirma que és de 54 milions equivaldria, aproximadament, a un curs i mig. Amb tot, segons algunes fonts consultades, la partida sembla insuficient en especial perquè en els darrers temps s’ha plantejat una necessitat que no havia emergit mentre es va tramitar el decret, com és l’atenció als infants amb malalties cròniques.
Aquestes fonts també veuen amb estranyesa que en l’acord es digui que aquest increment pressupostari en escola inclusiva és per l’escola pública, en comptes del servei públic d’ocupació, per la qual cosa l’escola concertada sembla que en queda fora, i també que no es faci referència als recursos humans necessaris per garantir la inclusió fora de l’horari lectiu (com, per exemple, durant el menjador o en sortides escolars). També crida l’atenció que a l’acord no hi hagi cap referència a la dotació pressupostària del Pacte contra la Segregació, ja que és una de les prioritats estratègiques d’aquest mandat.
A banda d’això, l’acord no parla ni de reducció de ràtios, ni de retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades, ni de recuperació de les pagues extres impagades ni en general de mesures de millora de les condicions laborals del professorat, per la qual cosa és probable que no obtingui una gran benvinguda per part pels sindicats de docents. De fet, el majoritari en el sector públic, Ustec-Ste’s, ja es va avançar fa uns dies a la presentació d’aquests pressupostos i el primer dia lectiu després de la diada de Reis va deixar unes saques de carbó a l’entrada del Departament d’Educació.
Universitats i recerca: 140 milions més
Pel que fa a les universitats, i en el marc del Pacte Nacional per a la societat del coneixement, l’acord al qual s’ha arribat avui preveu “reforçar el finançament corrent a les Universitats amb 129,5 M€ addicionals, fet que situarà la dotació en 881 M€ anuals. Addicionalment s’impulsa un pla d’inversions universitàries (PIU) amb un increment de 9,7 M€. En conjunt, el finançament a les universitats, entre corrent i capital, serà de 911,7 M€ anuals, el que suposa un increment del 18% respecte al 2017”. Aquesta xifra es troba bastant en la línia del que van demanar els rectors d’universitats públiques en l’acte que van fer al paranimf de la UB el mes d’octubre, en la qual reclamaven també que el 2022 la xifra arribi a 1.300 milions d’euros per salvar una situació que qualifiquen de “crítica”.
A banda, l’acord també contempla una dotació de 57,4 milions d’euros, amb la finalitat de reduir un 30% les taxes universitàries, que és el que reclamava la ILP Universitats, presentada l’any passat i que va recollir moltes més firmes de les necessàries per a la seva tramitació parlamentària.