A la comunitat educativa hi ha almenys tres grups vulnerables en aquesta emergència sanitària. I n’hem de tenir cura, malgrat la perplexitat i espant de les societats catalana, espanyola, europea i mundial, que veuen com aquests dies cauen els seus pilars (escola, feina, cultura, oci…) sense poder fer res per evitar-ho.
És una situació que ni els millors guionistes havien imaginat: una pandèmia, un confinament mundial, acomiadaments massius, milions d’infants i joves sense poder assistir a classe… Per posar dos exemples concrets: s’ajornen la Diada de Sant Jordi i la Selectivitat. Encara no entenem com ha pogut passar tot plegat i tan ràpidament…
Davant aquest drama veiem clarament que en aquesta crisi hi ha grups més vulnerables que altres. Al món educatiu es concreten en tres:
- Infants i adolescents amb situació econòmica i social vulnerable. Avui dia els estudis ens diuen que són 1 de cada 4. És l’alumnat que a casa no té contes, ni jocs de taula, ni portàtils, ni un petit espai per poder fer els deures… Molt sovint aquests nois i noies no tenen assegurat els tres àpats diaris, ni uns horaris ni hàbits mínims i és per aquest motiu que els costa seguir les tasques acadèmiques, especialment quan no tenen el suport educatiu necessari. Per visualitzar-ho millor, un dia a classe la Paola ens va preguntar: “On podria deixar la carpeta dels deures, després d’acabar-los? No tinc cap prestatge a l’habitació i a la meva família ningú em pot ajudar, podria demanar ajuda a la noia de biblioteca?”. Per tant, si volem una educació equitativa i inclusiva hem de tenir present el context d’aquests infants i adolescents.
- Joves que han abandonat prematurament els estudis. Aquí les dades també són esfereïdores. 1 de 5 alumnes que han certificat l’ESO no continuen estudiant. Per diferents motius aquesta joventut ha abandonat el grau mitjà o el batxillerat i encara no ha entrat al mercat laboral. Davant d’aquesta emergència no podem deixar enrere aquests joves. Actualment s’impulsen mesures com els plans de noves oportunitats, els programes d’inserció… Però ara més que mai hem de pensar en ells i elles, i promoure accions que els puguin ajudar. Per altra banda, hem de lluitar per tal que aquest 19% d’AEP (abandonament escolar prematur) no sigui més alt que ja ho és ara. Per exemple, ahir el meu fill m’explicava que un dels seus amics, el Dani, es passava tot el dia a l’habitació i només mirava el mòbil, sense parar de fumar i discutint contínuament amb els pares.
- Treballadores del lleure (les monitores de menjador, les vetlladores, les monitores d’extraescolars…) la majoria són dones, amb jornades parcials i discontinues, sous molt baixos… I aquestes són les dones que tenen cura i eduquen els nostres fills i filles durant moltes hores al dia, i a més no tenen el reconeixement social com el tenen altres professionals de l’educació com els docents, psicopedagogs, logopedes…
És un dels primers sectors als quals els han aplicat un ERTO. Els sindicats com CCOO hem estat al seu costat, reivindicant i negociant les millors condicions davant d’aquesta greu crisi. A les treballadores precaritzades se les ha de protegir. Si fem cas omís d’aquesta afirmació, no serà el coronavirus qui les destruirà; serem la societat. Per concretar en un exemple: la Mari Carmen, educadora de suport educatiu en una llar d’infants, estava substituint a una educadora per una llarga malaltia. L’endemà de l’Estat d’Alarma li havien rescindit el contracte, tot i que la persona que ella substituïa encara estava de baixa. També està la Isabel, cuinera des de fa 15 anys a una escola, li han aplicat un ERTO i també a la seva filla monitora de menjador del mateix centre educatiu.
I davant d’aquests fets volem demanar un seguit de mesures per tal que es garanteixi el dret a l’educació per tots els infants i joves:
- S’ha de fer un recull detallat de tot l’alumnat que té una situació de vulnerabilitat per poder impulsar mesures concretes. Actualment tenim més d’un 25% de pobresa infantil al nostre país.
- S’han d’assegurar les eines tecnològiques necessàries per poder seguir les activitats dels centres educatius i accés real (ordinadors, wifi, etc).
- S’ha de garantir que els infants i joves que tenen beca menjador puguin continuar amb aquesta prestació.
- Seguiment i suport acadèmic i emocional per part del personal educatiu durant aquest temps de confinament a l’alumnat més vulnerable.
- Un pla que impliqui les diferents conselleries (Salut, Educació, Treball i afers socials…) contra les desigualtats educatives per assegurar la cura d’aquests infants i joves.
- Negociar unes instruccions clares que reconeguin els drets laborals dels docents on es parli de càrrega de treball, d’horari de dedicacions, recursos, dret a la desconnexió… Les activitats educatives no han de ser avaluables i tots els centres han de seguir les mateixes instruccions.
- Un pacte de xoc contra l’AEP on es dissenyin propostes per millorar aquesta situació i es vetlli perquè aquests joves tornin al sistema educatiu per ampliar la seva formació.
- Seguiment acurat de tots els ERTO de les treballadores amb situacions vulnerables i recull de les aportacions de la representació legal dels treballadors/es.
Com a conclusió dels fets que estem vivint aquest març de 2020, ha de quedar clar que, tot i ser molt important allò individual, sempre ho és més allò col·lectiu, i que perquè una societat continuï sent humana ha de tenir cura de les persones més febles. Perquè, si no, quin sentit té viure en comunitat? Quin sentit té el progrés si deixem enrere una part del grup?
Igual que la societat és conscient que hem de lluitar perquè ningú baixi del tren sanitari i del tren laboral, les CCOO també defensem que no hem de permetre que ningú baixi del tren educatiu, especialment els col·lectius més fràgils.
L’esperança és que aquest patiment –aquesta crisi sistèmica– ens ajudi a valorar el que és important: el bé comú. I això depèn principalment dels governs, de les institucions i, també, de tots i totes nosaltres.
#NoDeixemANinguEnrere
#JoEmQuedoACasa
#GraciesAlsQueUsDeixeuLaPell
