Un grup de centres públics promou un manifest que avala la gestió de la crisi feta pel Departament

“Manifest en relació al paper dels centres educatius durant el confinament”. Així es titula el manifest elaborat pels 34 centres públics que es relacionen al final d’aquest text, i que reconeix la tasca feta pel Departament d’Educació a conseqüència de la crisi del coronavirus i en relació a la tercera avaluació. Davant les veus crítiques que advoquen per donar el curs per acabat i deixar en pau els nens i les seves famílies, o les que consideren que el curs es podria allargar o fins i tot que el vinent podria començar abans, aquest grup de centres proposen unes línies d’actuació que s’arrengleren força amb els criteris que ha anat fent públic Educació, com el fet que s’ha de fer ensenyament a distància i una tercera avaluació, però que, des del punt de vista de la nota, només pot comptar per sumar, i que l’accent dels dos mesos que queden fins a acabar el curs s’ha de posar en l’acompanyament emocional.

En les primeres línies el manifest es justifica perquè “sentim la necessitat de poder compartir amb la resta de centres del país la incidència que valorem que està tenint la situació de confinament tant en el nostre alumnat com en les seves famílies i el professorat. També volem expressar i compartir quina dimensió considerem que hauria de prendre la nostra tasca educativa durant aquest tercer trimestre, tenint en compte que seguirem confinats/des i sense saber del cert quan ens podrem retrobar com a comunitat educativa als centres educatius”.

El manifest s’ha penjat a una pàgina d’internet anomenada confinament digne infantesa, i està obert a adhesions a través d’aquest correu electrònic: confinamentdigneinfantesa@gmail.com

Tot seguit, reproduïm la literalitat dels punts del manifest.

Estimem que al llarg d’aquest període de confinament, els infants així com les persones adolescents, en un moment o altre, hauran viscut o viuran el desconcert i la inquietud d’experimentar emocions com ara por, angoixa, neguit, enuig, desencís, tristor… pel fet de veure’s immersos en una situació que no els permetrà donar cobertura a algunes de les seves necessitats bàsiques (socialització, moviment, seguretat…).

Entenem que la principal tasca de totes les persones que estan vivint la seva infantesa i adolescència en aquestes condicions és la de vetllar pel seu propi benestar. Aquestes circumstàncies són una prova per a la seva capacitat de resiliència.

Creiem que la principal tasca de les persones adultes que treballem com a docents durant aquest període de confinament és la de promoure i vetllar pel benestar del nostre alumnat, ara de manera telemàtica, a través de l’acompanyament a distància, i, després, de manera presencial des dels centres quan puguem tornar a les escoles i/o instituts.

Sabem que no totes les famílies ni els professors/es es troben en les mateixes condicions, no sols per qüestions de connectivitat i/o disponibilitat d’equipaments per a la connexió virtual, sinó també perquè existeixen tota una variabilitat de factors, que també poden estar afectant a les dinàmiques familiars i laborals (situacions de salut delicades o compromeses, dol per la pèrdua d’alguna persona estimada, afectacions a l’economia familiar com a conseqüència de la crisi, clima emocional de cada família en funció de com estant vivint aquesta situació, disponibilitat de temps i estratègies per poder acompanyar els infants, disponibilitat d’espai físic de qualitat a casa per poder treballar…).

En relació al punt anterior, entenem que el paper dels centres educatius i, de tots els i les professionals que hi formem part, és, ara més que mai, vetllar per l’equitat i tenir cura de les famílies i persones més fràgils i amb una situació de vulnerabilitat més acusada, garantint que cap infant o adolescent no es quedi darrere.

Creiem que els infants i adolescents tenen dret a prosseguir amb els seus aprenentatges, també en condicions de confinament. De fet, pensem que un mínim d’activitat intel·lectual és positiu en aquestes circumstàncies i per tant, des del centres educatius, considerem que una de les nostres funcions, en les condicions actuals, és la de seguir proporcionant tasques i propostes educatives per a la seva realització així com el poder mantenir una comunicació el més estreta i propera possible amb el nostre alumnat amb l’objectiu de mantenir amb ells i elles el millor dels feedbacks possibles, per recolzar-los no sols en els aspectes de caire curricular, sinó també i sobretot per donar-los suport i acompanyament a nivell emocional.

Considerem que tractar de mantenir un clima de “normalitat”, plantejant tasques avaluables de manera qualificadora d’igual manera per a tota la població escolar, (fins i tot tenint en compte les instruccions que ens atorguen llibertat per al reajustament dels criteris d’avaluació que marquem cada centre), sense tenir en compte la gran variabilitat de factors i circumstàncies que poden estar incidint en el dia a dia dels nostres infants, és anar en contra de la política d’equitat que considerem fonamental.

És per això que creiem que han de ser les famílies, qui en funció de les circumstàncies personals de cada alumne/a i de la seva pròpia realitat, han de poder administrar les propostes i activitats que els proposem sense cap mena de pressió. Com a centres educatius, valorem que el nostre paper ha de ser el d’oferir, proposar i acompanyar els nostres infants i adolescents, però en cap cas el d’exigir i, encara menys, el de fer servir els resultats que puguem extreure d’aquestes propostes per realitzar una avaluació qualificadora.

No podem oblidar que el professorat que pensa, planteja, coordina, crea i ofereix a l’alumnat aquestes propostes, també viu en situació de confinament i, per tant, com tots i totes els/les ciutadans/es, també han de fer front, en el seu dia a dia, a gran varietat de variables que fan que l’exercici de la seva tasca com a professionals hagi de dur-se a terme, intentant conciliar situacions que també els resulten complexes. Tot fent un esforç important per adaptar-se a la immediatesa que el moment els demana per anar generant respostes davant un escenari que fins ara els era desconegut. Escenari que, si el mirem prenent certa distància, ens mostra un sistema que, tot i els esforços, no està preparat d’una manera autèntica i real per assumir una educació telemàtica, amb plenes garanties d’equitat que, al seu torn, pugui garantir, ser fidel i donar continuïtat a les diferents línies educatives que escoles i instituts defineixen en els seus projectes educatius, sense córrer el risc que aquestes es desdibuixin.

Defensem que és el moment d’establir polítiques humanes i humanitzadores i que les instruccions que rebem des del Departament d’Educació haurien d’anar en consonància amb aquesta manera d’entendre la nostra tasca com a educadors i educadores. Creiem que és el moment d’aprofitar tota la força de treball dels equips docents d’escoles i instituts per posar-la al servei de la societat, les famílies i els infants amb l’objectiu de tractar de sumar, d’aportar benestar, d’orientar, d’acompanyar i de tenir cura dels altres. Sempre amb la voluntat de fer que el dia a dia en què ens trobem immersos pugui ser més fàcil i sostenible, amb la voluntat d’oferir el nostre ajut a famílies i infants perquè puguin viure i transitar de la millor manera possible per aquesta situació però, sempre mirant d’evitar el ser un càrrega afegida i un requeriment que es posiciona des de l’exigència amb el qual correm el risc de generar tensió i malestar a les ja de per si complexes dinàmiques familiars actuals.

Aquest és el llistat de centres signants: