Els sindicats de docents de l’educació pública han emès avui un comunicat en el qual demanen la dimissió del conseller per la forma i el fons del Pla d’obertura de centres educatiius que es va donar a conèixer ahir. Tots, a excepció de CCOO, el qual només en demana la retirada i que es negociï amb els representants dels treballadors. Més enllà dels sindicats, la postura dels quals ja era molt clara ahir mateix, El Diari de l’Educació ha volgut auscultar el sentiment de la resta de la comunitat educativa, llençant aquesta pregunta a entitats i institucions de tota mena:
Com valoreu el pla de reobertura de centres educatius a Catalunya per tancar el curs 2019/20 i la forma com s’està plantejant el curs 2020/21?
Recollim les respostes que ens han arribat fins ara, i n’anirem incorporant en la mesura que ens segueixin arribant. Són, lògicament, respostes molt immediates, ja que hem deixat poc temps per la reflexió, i fins a cert punt només poden reflectir una primera impressió.
Alfredo Vega
Diputat d’educació, joventut i esports de la Diputació de Barcelona
En les mesures presentades hem trobat a faltar un pla de xoc, una dotació extraordinària que compensi els ajuntaments per les pèrdues que ha ocasionat el confinament en el cas de les escoles municipals (bressol, música, art, educació especial, escoles d’adults) i per l’increment de costos que suposa la reobertura dels centres en temes de neteja per complir els requeriments de prevenció i d’espais complementaris que algunes escoles necessitaran. D’altra banda, també esperàvem un compromís de manteniment i ampliació de les partides per la suficiència alimentària dels alumnes més vulnerables durant l’estiu. Per últim, tenint en compte que aquest estiu serà especial, i que tothom parla de l’oportunitat que poden significar les activitats de lleure pel retrobament i la cura emocional, així com per reforçar les competències que no s’han pogut assolir, caldria una ampliació de les beques per tal que siguin accessibles per les famílies més vulnerables. Totes les administracions hem d’ajudar, però cal tenir en compte que hi haurà un increment de costos que molts ajuntaments i entitats de lleure organitzadores no podran assumir, per la qual cosa crec que hauria estat bé un compromís de la Generalitat en aquesta línia.
Belén Tascón
Presidenta de la Fapac
La nostra mirada sempre se centra en la garantia per part dels poders públics del dret fonamental a l’educació. Aquest dret està subjecte al principi d’igualtat i no discriminació. El pla de reobertura de centres educatius trasllada la responsabilitat sobre com fer-ho, el què fer i fins i tot per a qui, als equips directius dels centres. L’autonomia de centre és ara un topall que impossibilita l’accés a l’educació en igualtat de condicions. La responsabilitat i la competència és de l’administració educativa, no de cada equip directiu.
Des de la FaPaC hem entès durant tot aquest període les dificultats que la situació està generant a la comunitat educativa, però més de dos mesos després del tancament dels centres educatius demanem al Departament d’Educació el compromís i la garantia que el proper curs s’iniciï de forma presencial en tots els nivells educatius i per a tots els infants i adolescents. Aquesta garantia a hores d’ara no la tenim.
Considerem que ja és necessari ponderar també els riscos associats al procés de confinament més enllà del risc de contagi. En la mesura que aquest està disminuint, el risc que suposa l’increment de les desigualtats educatives, que els alumnes amb necessitat de suport educatiu no hagin rebut els mecanismes de compensació o que simplement la resposta educativa hagi estat tan diferent entre els centres educatius comencen a ser prou significatius i rellevants i cal donar la resposta adient.
Conxita Pericó
Presidenta Associació Catalana de Llars d’Infants
A l’Associació Catalana de Llars d’Infants volem obrir les Llars perquè som un servei educatiu essencial i necessari i més en aquests moments on s’ha de facilitar més que mai la conciliació familiar i laboral. A banda de la necessitat que els infants recuperin la normalitat quotidiana i es retrobin novament amb els seus mestres i companys. Amb tot, la ràtio de 5 nens per educadora fa inviable l’obertura de les Llars, ja que aquestes no poden assumir les despeses de personal i mesures sanitàries que comporta, menys encara venint d’un escenari on hem estat tancats. Per això, demanem al conseller que faci efectiu el pla de rescat que va oferir per ajudar a cobrir el cost de manteniment de les llars tancades per la Covid19 i a l’administració que ampliï i flexibilitzi els ERTOS fins ben començat el curs 2020/21.
Si al mes de setembre es continua amb la mateixa situació serà completament inassumible i haurem d’aconsellar el tancament definitiu de moltes llars, ja que no podran tornar els crèdits ICO que han demanat. Ens podem trobar en un escenari preocupant, ja que les places públiques i les de les privades que ho puguin superar no seran suficients per cobrir la necessitat de les famílies.
Francina Martí
Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Aquest pla és necessari i urgent, però encara és massa ambigu i li falten moltes concrecions. Pel que fa al mes de juny, entenem que l’obertura dels centres no és per reprendre l’activitat habitual, sinó per fer un suport i acompanyament als infants que més ho necessiten.
Sobretot cal més concreció de cara al setembre, perquè no ens podem permetre la improvisació d’aquests darrers mesos, perquè ja sabem que el 2020-2021 no serà un curs com els altres. Hem de dedicar el mes de juny a planificar de manera conjunta (Departament, mestres, agents locals, professionals de la salut i d’altres àmbits) una escola que pugui complir els seus objectius. Les condicions de seguretat s’han d’adaptar als objectius d’aprenentatge, de socialització i d’equitat que té l’escola, i no al revés. Els infants no poden estar en una bombolla (tant els petits com els grans) i hem de posar l’èmfasi no tant en les mesures de distanciament o en l’ús de mascaretes, sinó en una bona organització que permeti fer una activitat la més normalitzada possible, multiplicant els espais fora de l’escola, i multiplicant-ne els professionals. Sabem que no és possible doblar el nombre de professorat, però sí que cal fer-ne un augment considerable.
Estem en una situació d’emergència, i com a tal la comunitat educativa ha de respondre, però no es pot deixar la responsabilitat només en la gestió de les escoles. Cal treballar conjuntament Departament d’Educació, Salut i comunitat educativa. Ens hi juguem el dret de l’educació dels infants, que no és el dret d’anar a l’escola de qualsevol manera, sinó el dret a tenir una educació de qualitat.ç
Isabel Sánchez Ibáñez
Presidenta d’Axia
Els escenaris són tan diversos als centres que potser no cal tan enrenou. Les direccions dels centres ens agrada fer la feina ben feta i no pas a corre-cuita com ara se’ns planteja de fer-la per 15 dies o menys:
– Hem de fer un estudi de viabilitat per saber quants docents estan en condicions per anar a l’escola per l’obertura.
– S’han d’organitzar torns. Ens diuen que és voluntari per a les famílies que ho vulguin. Potser hauran de sol·licitar-ho en un procediment dissenyat pel propi centre per demanar el torn que a ells els vagi bé de l’oferta que tinguem, amb la qual cosa haurem d’establir criteris per atendre-hi les peticions.
– Cal organitzar els espais per garantir la seguretat que s’haurà de controlar. Mestres i professors fent de vigilants.
– Hem de donar per bona una declaració signada per la família conforme l’alumne no és agent de possible contagi, assumint-ne la responsabilitat les direccions.
– Hem de tornar a canviar el ritme de treball dels docents. Si ara ja dediquem totes les hores i més en horaris adaptats als de les famílies, s’haurà de compaginar amb la presencialitat per atendre alguns alumnes en detriment de l’atenció virtual, perquè és ben clar que no ens pagaran pas les hores extra. Potser fins i tot es veu una manca de reconeixement per la feina que hem fet i estem fent com a professionals que som.
L’altre escenari que ens preocupa és el del curs vinent. Les direccions com a professionals que som ja estem treballant ara mateix en l’organització del proper curs, conscients que el paradigma en què ens trobem ha canviat la realitat.
Per moltes ganes que en tinguem, que les tenim, per molt compromesos que estem, que ho estem sense dubtes, per molta il·lusió per afrontar un nou repte que pot ser apassionant, els directors i les directores necessitem poder exercir les nostres funcions i responsabilitats amb mitjans, amb capacitat real de decisió des del coneixement dels centres que dirigim. Des d’aquest context podem fer la detecció del que necessitem per poder portar a terme el pla d’adaptació després del COVID19. No serveix el cafè per a tothom.
Ismael Palacín
Director de la Fundació Jaume Bofill
Les mesures que ha anunciat el Departament van en la direcció necessària, però encara són insuficients i no prou efectives. Conciliar prevenció i equitat ha de ser la prioritat. Què hi hem trobat a faltar? En primer lloc, els alumnes en desavantatge haurien hagut de gaudir d’un suport lectiu presencial específic en grups petits abans de finalitzar el curs. Tampoc no ha fet cap menció i sembla que es desentengui de les propostes d’estiu enriquit ni als provadament efectius models de suport extraescolar pel proper curs.
Podrà garantir l’educació presencial al proper curs sense cap compromís d’incrementar docents? L’autonomia de centre no pot ser l’excusa per desentendre’s de les garanties. Si no fos possible, cal garantir la total presencialitat pels centres de màxima complexitat i per tots els alumnes en desavantatge. El que més m’ha sorprès: no ha mencionat tampoc les mesures més viables i necessàries: cap pla de suport, beques, prevenció de l’absentisme i dotació de personal pels 300-400 centres d’alta complexitat a Catalunya.
Josep Manuel Prats
President de Fapel
A la reunió que vàrem tenir al Consell Escolar amb el President, fa prop de dos mesos, tothom estava d’acord que el millor escenari seria poder obrir els centres per una tasca d’acollida. Els esdeveniments i les necessitats de seguretats ens han desbordat a tots. Des de les famílies es demanen certeses, que son difícils de proporcionar fins I tot per les administracions, però sí que es pot reclamar més informació, més fluida i menys declaracions constants als mitjans que no ajuden sinó a la incertesa.
Entenem que es pot fer el que es pot fer, ateses les circumstàncies, però cada família té una problemàtica concreta per la qual necessita resposta. I les declaracions del conseller d’ahir no deixen tranquil ningú, encara que es pot entendre que és el que hi ha…
Hem demanat al DG d’Atenció a la Família que es compti amb la veu de les famílies per preparar el curs al setembre. Fins ara no s’havia produït (aquest matí hem tingut la primera reunió amb la DG totes les federacions de famílies en mesos, en el fons només per informar del pla d’obertura).
Pel que fa a les previsions del pla d’obertura pel setembre, som plenament conscients que l’escenari pot canviar moltíssim, o gens, d’aquí a aleshores. És per això que hem demanat reunions i, sobretot, informacions freqüents des del Departament que permetin aportar-la a les famílies i, alhora, serveixin per fer un retorn de com veiem les famílies les coses i quines solucions o problemes veiem en cada cas. No seria raonable, disposant de gairebé quatre mesos al davant i sabent el que sabem ara sobre la pandèmia, que no es planifiqués l’obertura d’escoles de forma menys precipitada del que ha estat el final de curs, I tenir en compte en aquesta planificació tots els possibles escenaris que ens podem trobar el curs vinent, a l’inici, al mig o al final: plantilles, espais, suports, digitalització o ensenyament telemàtic, menjadors, horaris i calendari, etc.
Esperem que, a través de la DG d’Atenció a la Família puguem tenir aquesta interlocució fluida a partir d’ara, i aportar la visió de les famílies, que son també els alumnes de tot el sistema.
Josep Maria López Fumat
President de la Federació d’Escoles Cooperatives de Catalunya
Des de les escoles cooperatives vivim la situació actual amb incertesa i incredulitat. No entenem les preses i l’operativitat del retorn a les aules a 15 dies de la fi de curs. Difícilment podrem fer un acompanyament emocional a 2 metres de distància, amb mascareta, sense poder apropar-nos, dificultat que s’incrementa a mesura que els infants són més petits, sense oblidar-nos de com jugaran al pati, com evitarem el contacte, i si es produeix què farem, renyarem? A més, és voluntari, fins al mateix moment no sabrem quants alumnes vindran, quin control tindrem del seu estat de salut, què passarà si algú cau malalt? Com organitzarem les entrades i sortides de les famílies? I no totes les escoles disposen dels espais per treballar amb la ràtio aconsellada… En fi, ens passen la papereta a les escoles, sense cap tipus de seguretat: espavila’t amb el material, la desinfecció dels espais… I qui substitueix als mestres que no es podran incorporar? Massa preguntes sense respostes, crec que hauríem de pensar com retornar al setembre amb totes les garanties i posar fil a l’agulla des d’aquest moment, demanant opinió als qui estarem al peu del canó.
Montse Fernández
Presidenta de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya
El pla de reobertura del Departament prioritza, en el cas del 0-3, l’atenció assistencial als infants per sobre de la seva salut emocional. Porten dos mesos amb una estreta relació amb les famílies i cal considerar que haurien de passar un període de familiarització a unes noves circumstàncies que impliquen trobar-se a persones desconegudes (amagades sota una mascareta) i en un entorn que no podrà afavorir la multitud d’experiències que ha d’aportar el primer cicle d’educació infantil en un ambient de llibertat i confiança.
En aquest moment, el conseller ens ha relegat a espais guardanens per protegir l’economia del país, quan el que cal és reclamar respostes per part de l’administració per arribar a una conciliació familiar i laboral real. No podem obviar els interessos de la petita infància, que és a qui al final carreguem amb una responsabilitat que no li correspon. Per altra banda, cal ser realistes en el fet que les mesures proposades en molts casos no respondran a la necessitat horària de les famílies i al sobrecost econòmic per a petites llars d’infants que representa assumir epis i altres elements de seguretat (que cal garantir, evidentment). Tanmateix, per oferir un servei de baixa qualitat educativa per als nostres infants. Com a societat ens hem de replantejar si volem un pegat momentani arriscant la salut dels nostres infants o bé paga la pena lluitar per una conciliació familiar i laboral que benefici a famílies i infants que han de ser el centre de les nostres polítiques educatives i socials.
Tanmateix, igual que s’han abocat els recursos disponibles durant aquesta pandèmia per la sanitat, ara seria el moment de posar el màxim de recursos per a la petita infància, eterna obligada en una societat adultcentrista.
Mariona Torredemer
Representant d’escoles a la junta directiva de Dincat
Els Centres d’Educació Especial continuem en la incertesa. Restem a l’espera d’orientacions clares sobre com han de procedir les titularitats de les escoles d’educació especial per donar resposta a les necessitats d’alumnes i famílies i alhora preservar al màxim la salut i seguretat de tota la comunitat educativa. Per Dincat és molt important no deixar cap alumne enrere.
Miquel Mateo
Secretari general de la Fundació Escola Cristiana
Veiem difícil l’aplicació del pla. Hi ha inconcrecions i dubtes no resolts. I no s’ha comptat amb la participació del sector, nosaltres ens hem assabentat de les mesures per la roda de premsa. Entre les inconcrecions que més ens criden l’atenció hi ha l’apel·lació a l’autonomia de centres. Si cada centre ha d’aplicar aquest pla en funció de la seva realitat no calia cap pla, podria haver dit directament que cadascú s’espavili com pugui.
Però sobretot hi ha dos aspectes que ens preocupen especialment. La primera és què passa si hi ha un problema sanitari en una escola. De qui és la responsabilitat? Els pares hauran de signar un document de responsabilitat segons el qual els seus fills no han tingut contacte amb el coronavirus. Aquest document l’haurem de fer signar cada dia? La segona té a veure amb el finançament. D’on sortiran els milers i milers de mestres i professors que necessitarà el sistema? I com els pagarem?
Pep Montes
Gerent d’Acellec
Entenem que el que toca ara és generar espais de coordinació per tal que la represa al setembre contempli de manera adequada serveis com els de menjador escolar, activitats extraescolars i colònies. Les limitacions en els aforaments de les aules i la separació d’espais poden tenir dos efectes negatius: un encariment dels costos de gestió dels serveis, i la possibilitat que moltes escoles, simplement, per no afegir complexitat a la seva tasca, decideixin no iniciar el curs amb extraescolars ni colònies. La perspectiva d’una tardor en blanc posaria les empreses del sector més enllà del límit que poden assumir. Cal, per tant, trobar maneres de transmetre, tan a les famílies com als docents, que les activitats del nostre sector seran segures, amb les mesures de protecció necessàries i amb capacitat per adaptar la seva estructura i continguts a les limitacions que tindrem. D’altra banda, és novament el moment de reivindicar que aquestes activitats formen part efectiva del sistema educatiu i que no s’haurien de contemplar com a opcionals, sinó com a eines imprescindibles per una educació integral dels infants. És per això que demanem espais d’interlocució tan aviat com sigui possible.
Pilar Gargallo
Presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
Sens dubte, l’escola ha de donar resposta de la millor forma que es pugui a aquests moments d’emergència sanitària que estem vivint. Ens estem reinventant a nivell de societat, per què no l’escola? Ara mateix ens toca ser el servei públic essencial que som, treure el millor de nosaltres mateixos i fer l’escola que podem sense perdre l’horitzó en caminar vers l’escola que volem.
El pla de reobertura proposat facilita oferir la vessant més social, també educativa, malgrat les condicions i distàncies (difícilment assumibles). Ens han donat els marcs, potser massa amplis, caldria establir uns paràmetres sanitaris i de seguretat clars i uns altres educatius de qualitat, de proximitat i d’atenció individualitzada que acompanyen l’educació dels nostres infants i adolescents. Necessitem la implicació dels municipis en aquesta tornada a una nova i irregular normalitat.
Rosa Rodríguez
Presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya
L’esperada compareixença del conseller d’Educació ha estat més tècnica que pedagògica i amb imprecisions. Delegant la responsabilitat organitzativa de mesures de seguretat i logística als centres educatius, una autonomia que ja es voldria poder exercir amb més amplitud en temes de fons com els curriculars i pedagògics. Centrar aquesta obertura, com a voluntària, en un horari 9 a 13h, sense menjador escolar i amb les restriccions de les mesures de seguretat, sembla que vagi adreçada a pal·liar la problemàtica de la conciliació (que pensem tampoc resol). Hem trobat a faltar en el pla que no s’hagi pensat en el benestar dels infants, ja que per tenir un nen/nena separat dels companys/companyes, sense poder-s’hi acostar i fent que es renti les mans sovint… no tindrà l’efecte socialitzador ni emocional desitjable, un factor essencial i humà de l’escola que no es podrà fer.
En aquest sentit, sobre la reobertura dels centres educatius al juny, des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya vam emetre un comunicat aquest dilluns, on valoràvem que l’anunciada reobertura era prematura, no tindria una finalitat pedagògica i demanaria un esforç tant a famílies, com alumnes i docents de readaptació per només 3 setmanes (i en algun cas 2). Apostem per una reobertura dels centres educatius al juny de forma individualitzada i perquè els que canvien d’etapa puguin rebre un acompanyament emocional presencial en aquesta transició. I també per als qui han tingut més dificultats, ja sigui per manca d’accés o connectivitat o d’acompanyament parental, per seguir les classes online on el docent pugui veure què no ha pogut fer i complementar-ho i així intentar disminuir la bretxa de desigualtat que s’ha pogut originar. Pedagògicament el pla presentat no aporta millores per aquest curs, ja que l’ensenyament continuarà sent online com fins ara. Pensem que aquesta reobertura podria respondre més a un assaig per al curs vinent per si hi hagués una altra aturada, estar preparats pel que fa a espais i organització, que no pas per aportar una millora en el final de curs.
Xavier Chavanel
Membre de la junta directiva de Fapaes
El pla planteja unes mesures orientatives a curt termini per la desescalada imminent dels territoris en Fase 2 i posa l’accent en l’alumnat que necessita un acompanyament d’acció educativa i excepcionalment d’acció tutorial. Totes les mesures són de caràcter voluntari i prioritzen la finalització del curs actual amb garanties pels cursos finalistes, posant de relleu que la protecció de la salut és prioritària per alumnes i professors.
Aquest pla és un primer capítol que esdevindrà un segon, el proper mes de juny, amb més orientacions i plans de contingència elaborats pels centres educatius i noves fórmules organitzatives consensuades amb tota la comunitat educativa.
Fapaes ha assistit a la reunió mantinguda avui 21 de maig, i agraeix l’obertura d’un canal de comunicació directa de l’administració amb les federacions i entitats educatives que garanteix la col·laboració del conjunt de la comunitat educativa amb el Departament d’Educació per formar un front comú davant d’un problema que és corresponsable a tots i que exigirà la implicació de famílies, educadors, personal directiu i el conjunt de la societat civil per superar-lo i aportar solucions per un proper curs que, a hores d’ara, es presenta amb incertesa d’espais, recursos humans i de finançament.
Creiem que és un acte de responsabilitat de país oferir a l’administració educativa la col·laboració de la federació i la de les nostres associacions de famílies. Ens trobem en un moment d’excepcionalitat que exigeix deixar de banda retrets i exigències, no sense demanar els mínims necessaris per oferir una educació de qualitat.
Quan el que està en joc és l’educació i el futur dels nostres fills i filles cal intentar arribar, com a persones, allà on no hi arribem amb recursos i riqueses.
